Final de projecte

Tots els cursos hem acabat de fer el projecte de l’hort i és hora de fer balanç. Concretament hem de valorar si el fet de compartir els objectius amb els alumnes ha servit perquè els aprenguin millor. La resposta és que sí. En general, haver reflexionat amb ells sobre el que podien aprendre i el que estaven aprenent ha servit perquè ho assolissin millor.

Per compartir els objectius amb els alumnes hem fet servir bases d’orientació. Malgrat els resultats han estat bons, creiem que les bases d’orientació que hem fet són bastant millorables. Per fer les nostres planificacions vam utilitzar la rúbrica general de centre que vam elaborar l’any passat i hem vist que els criteris d’avaluació que hi vam posar no s’ajusten als que hauria de tenir la base d’orientació. Ens hem adonat que ens costa distingir el que són els nivells d’assoliment de l’objectiu (rúbrica) i els passos necessaris per assolir-lo (base d’orientació).

D’altra banda tampoc hem graduat els nivells d’assoliment dels criteris d’avaluació de la base d’orientació. Creiem que al ser el primer any que utilitzàvem aquesta eina és normal haver-nos centrat només en si realitzaven els criteris o no i haver obviat els nivells d’assoliment, però és un altre aspecte que hem de proposar-nos fer millor.

En conclusió hem observat que:

  • Compartir els objectius d’aprenentatge amb els alumnes fa que els aprenguin millor.
  • La millor manera de compartir-los són les bases d’orientació.
  • Hem de revisar la metodologia per fer les bases d’orientació. Hem de fixar-nos en quins són els passos que s’han de seguir per assolir l’objectiu (procés) i graduar- el nivell d’assoliment de cada pas. Aquest serà el repte pel curs vinent.

Com hem de cuidar els ous i l’hort?

Cicle Inicial

A l’escola tradicionalment hem tendit a treballar amb més intensitat les competències relacionades amb les àrees. Amb el projecte de l’hort i els pollets que estem fent amb els alumnes de cicle inicial hem intentat treballar de manera sistemàtica també un aspecte de la competència d’aprendre a aprendre: la planificació.

En primer lloc vam demanar als alumnes quines feines creien que hauríem de fer en aquest projecte. Com que en van sortir tantes, els vam dir que els mestres no podíem ajudar-los a tots alhora. D’aquí va sorgir la idea de que haurien de saber treballar sols (el tema de l’autonomia ja l’hem treballat en altres projectes). Però si volien treballar sols i fer-ho bé (els vam recordar que hi havia moltes feines i s’havien de fer amb precisió) calia organitzar-nos bé. I de nou vam fer una llista de propostes per tal de treballar ben organitzats. Aquesta llista la vam penjar a la paret de la classe.

Cada divendres al matí els nens i nenes s’ajunten per grups i realitzen les tasques encomanades (cuidar l’hort, registrar les dades de l’hort i registrar l’evolució dels ous). Però saben que és important que abans de començar les feines mirin la llista que vam penjar per saber què han de fer i com s’han d’organitzar

Que sàpiguen que ho han de fer no vol dir que ho facin. Molt sovint cal recordar quin és el primer pas de la llista i estar-hi molt a sobre perquè es posin a treballar. Però és cert que, un cop s’hi han posat, saben quines feines han de fer i les fan amb autonomia.

Paral·lelament al treball d’aquest objectiu, ens n’hem hagut de plantejar l’avaluació. D’entrada cada divendres, després d’haver fet les tasques, fem una valoració conjunta de com han treballat (bé, hem dit fem i potser seria millor dir hauríem de fer, perquè de vegades no hi ha hagut temps). Aquesta valoració conjunta ha de donar pas a omplir una base d’orientació (amb els mateixos indicadors que vam acordar i que hi ha penjats a la paret), primer en grup i després individualment.

Finalment, dins d’un petit projecte que farem posterior a aquest, els demanarem que escriguin o dibuixin la feina que s’ha de fer i allà observarem, d’una banda si donen importància a la planificació de les feines, i de l’altra com les organitzen, per saber si han assolit l’objectiu de saber planificar les tasques d’un projecte.

 

ELABORACIÓ DE PURINS D’ORTIGA

En aquesta ocasió els alumnes de cicle superior han de fer purins d’ortiga per lluitar contra les plagues de pugó de l’hort.

Després d’haver observat les plagues de l’hort i haver estudiat quins són els possibles remeis i els avantatges i inconvenients de cadascun, la proposta final és fer purins d’ortiga.

Per fer-ho cal llegir les instruccions, dominar aspectes de proporcionalitat (a les instruccions les mesures són massa grans) i organitzar la feina. En aquest cas ens centrarem en avaluar l’objectiu relacionat amb la planificació d’una tasca. Per això, abans de començar a fer els purins, plantejarem per grups quines són les tasques a fer i l’ordre en què s’han de seguir. Després ho posarem en comú i elaborarem una base d’orientació consensuada que permeti a cada grup disposar d’una eina que els faciliti la feina a fer. És important que surtin aspectes com disposar del material, posar-se d’acord per organitzar les tasques, seguir les instruccions per fer els purins i etiquetar les ampolles.

Un cop acabada la feina els alumnes valoraran si el resultat final ha estat satisfactori i utilitzaran la mateixa base d’orientació per analitzar els possibles errors que hagin comès.

QUÈ HA PASSAT A L’HORT DESPRÉS DE L’ESTIU?

Una de les activitats que tenim previst fer amb els alumnes de cicle mitjà a la tornada de l’estiu és observar en quin estat es troba l’hort.

Es tracta de fer una descripció detallada de l’estat en què es troben les plantes i intentar justificar la seva situació amb l’objectiu de veure si hem de fer algun canvi en la planificació del curs vinent.

Cada nen o nena farà una fotografia de la planta que trii que anirà acompanyada de la descripció. Després ho penjarem al blog de l’escola. Aquesta feina la faran individualment.

En aquesta activitat es treballen aspectes de medi, expressió escrita i ús dels mitjans audiovisuals. Però els objectius als que donarem més importància seran usar l’estructura pròpia de la descripció i donar informació suficient (pel que fa l’expressió escrita) i justificar la situació en què es troba la planta relacionant-ho amb el seu ritme de creixement (pel que fa al medi).

Per ajudar a l’autoavaluació dels objectius d’expressió escrita està previst utilitzar una base d’orientació que els ajudi a redactar el text i a fer-ne una valoració amb criteri quan l’hagin acabat.

COMPARTIM AMB ELS NENS ELS OBJECTIUS DEL PROJECTE DE L’HORT

A Infantil ens hem proposat compartir amb els alumnes alguns objectius del projecte. Hem pensat escollir-ne dos, d’àmbits diferents:

  • un d’àmbit emocional: “ser tolerant i flexible”
  • un d’àmbit curricular: “identificar constants i variables”

Pel que fa al primer objectiu, hem confeccionat un cartell, l’hem comentat i l’hem col·locat en un lloc visible de l’aula. L’utilitzem de referent en les situacions que calgui.

Pel que fa l’objectiu curricular, hem elaborat un mural a partir d’una conversa prèvia, sobre tot el què necessita una planta per crèixer. Aquest ens servirà de recordatori a l’hora d’elaborar i tenir cura del nostre propi planter.

Creiem que és important fer particeps als nens i nenes dels objectius del seu aprenentatge, per tal que gaudeixin de les petites descobertes diàries i s’impliquin més durant el procés independenment del resultat final. I és aquí on és clau  el paper de la mestra encoratjant i  acompanyant  als alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge.

TÉ INFLUÈNCIA LA LLUNA EN EL CONREU DE LES PLANTES DE L’HORT?

Els alumnes de cicle superior som els encarregats de fer el calendari de plantacions a l’hort i per això hem pensat convidar a  algun pare/mare o avis perquè ens expliquin com ho fan.

L’avia de la Joana ha vingut per parlar-nos del seu hort, estem interessats en saber quan hem de plantar les verdures. Ella ens  explica que ho fa com el seu pare li havia explicat i també es fixa amb la temperatura del nostre poble.

Ens dóna un full amb la següent informació:

La llum de la lluna intervé en la fotosíntesi i en la germinació, ja que els raigs lunars tenen capacitat per penetrar a terra.

 

LLUNA NOVA

Durant la lluna nova és un període de poca activitat, de descans, la saba de les plantes ha descendit cap a les arrels i passada la lluna nova poc a poc tornarà a pujar.Ideal per a la poda i la collita de plantes on s’aprofitin les arrels com els naps, les pastanagues… ja que es diu que la saba de la planta va cap a l’arrel en faltar la llum.

 

QUART CREIXENT

És la millor època per sembrar hortalitses on s’aprofiti la fulla com cols, enciams, espinacs, bledes… ja que es diu que la saba es torna a moure cap amunt en haver-hi cada nit una mica més de llum.

 

LLUNA VELLA

És l’època més adequada per a la collita de fruits i de plantes on s’aprofita la fulla… ja que es diu que la saba s’acumula en els tiges i les fulles en tenir molta llum nocturna.

 

QUART MINVANT

Torna a ser bona època per a la poda, per adobar, per a trasplantar i per a sembrar hortalisses que s’aprofiti l’arrel… ja que la saba es va acumulant cap a l’arrel en haver-hi cada nit una mica menys de llum.
A partir d’aquest full i d’un calendari lunar els alumnes han d’elaborar un calendari de les plantacions de les nostres verdures i hortalisses al llarg del curs per després compartiran amb les altres classes.

MUNTAR UNA XARXA ALIMENTÀRIA. Cicle Superior

OBJECTIU COMPARTIT AMB ELS ALUMNES:

  • Ser tolerant i flexible.
  • Extreure la informació més rellevant del text.

En aquesta activitat els nens i nenes han de construir una xarxa alimentària.

Per fer-ho han de fer una ullada al material que hi ha damunt de la taula (fulls sobre plantes, animals i plagues) i triar aquell que considerin més útil per realitzar la tasca.

Se’ls dóna la instrucció que intentin establir una relació del següent tipus:

Planta de l’hort  ⇐ Plaga⇐ Remei

utilitzant els següents símbols D (depredador), PA (planta associada),PN (producte utilitzat per combatre la plaga).

Un dels rols de les mestres han de ser el d’observar com són les discussions prendre’n nota per comentar després amb els alumnes quin ha estat el procés d’elaboració de la xarxa. En aquest procés preveiem dos tipus de dificultats: la derivada de consensuar les fonts informació i una altra de més conceptual que té a veure amb el tipus de relació que s’estableix entre els agents de la xarxa.

Les observacions de les mestres s’han de combinar amb les explicacions que facin els grups sobre la seva opinió sobre el treball en grup i el resultat que han obtingut.


COM COMPARTIM ELS OBJECTIUS AMB ELS ALUMNES?

COM COMPARTIM ELS OBJECTIUS AMB ELS ALUMNES?

Un dels nostres objectius principals en aquest projecte és precisament “compartir millor els objectius d’aprenentatge amb els alumnes”.

En el marc del treball per projectes i anant cap a un model educatiu que posa a l’alumne en el centre de l’aprenentatge, ens adonem que aquest és un pas del tot necessari perquè puguin ser ells mateixos conscients del que aprenen i puguin autoregular-se.

El que hem intentat fer és definir molt clarament a l’inici del projecte els objectius d’aprenentatge que ens proposem i d’entre aquests, seleccionar-ne un parell per compartir amb ells. Creiem que aquesta priorització és important, tot i que treballem moltes altres coses.

Partint d’aquests objectius hem dedicat temps a l’aula per parlar d’allò que volem que aprenguin i ens hem adonat que en posar el focus d’atenció en la competència que han d’aprendre i no en l’activitat en sí, ens ha portat a l’avaluació dels processos i per tant a una avaluació més competencial.

Hem intentat també elaborar una Base d’Orientació senzilla que hem comentat amb ells i que hem anat utilitzant en diverses activitats. Aquesta eina ens ha servit de guia per als alumnes a l’hora de seguir el procés d’aprenentatge, però sobretot per treballar la capacitat de metacognició amb ells. Pensem que els nostres alumnes no estan encara acostumats a autoavaluar-se i per tant cal treballar molt bé la Base d’Orientació, definint cadascun dels passos amb exemples perquè ells puguin tenir un millor criteri.

Inici del projecte: definir i compartir els objectius

A l’escola Sant Llorenç ja fa un temps que treballem per projectes, però aquest curs ens hem proposat fer un pas més i consensuar millor els objectius entre nosaltres i amb els alumnes, de manera que se’ls facin més seus i, en conseqüència, els aprenguin millor.

La primera part d’aquest procés la vam iniciar l’any passat quan vam elaborar una rúbrica de centre. En aquesta rúbrica vam escriure tots els objectius que pretenem que assoleixin els nens i nenes al llarg del 2n cicle d’educació infantil i l’educació primària. Evidentment els vam redactar en base al currículum oficial, però els vam organitzar segons una estructura pròpia que consta de 4 parts. Així vam definir objectius relacionats amb benestar personal, iniciativa, així com transversals i curriculars.

Un cop vam haver redactat aquests objectius vam consensuar quins nivells d’assoliment proposàvem per a cadascun d’ells (fins a un màxim de 5). Aquesta feina va ser certament laboriosa, però la vam considerar imprescindible si volíem estar treballant tots segons uns mateixos criteris.

Aquests curs seguim treballant per projectes. Totes les classes hem decidit que el projecte que utilitzarem per provar  el consens dels objectius amb els alumnes serà el de l’hort. Per fer-ho vam dissenyar un model de planificació comú en el que hem de prioritzar la definició d’objectius, nivells d’assoliment i activitats d’avaluació. Per un o dos d’aquests objectius hem d’elaborar una base d’orientació i una rúbrica, basada en la rúbrica de centre, que permeti als alumnes saber què s’espera que aprenguin, fins a quin nivell ho han après, com ho han après i què han de fer seguir aprenent.

Aquest és el nostre repte. En els següents articles explicarem els èxits i les dificultats que haguem tingut.