L’ALUMNE COM A CENTRE DEL SEU PROCÉS D’APRENENTATGE (Metodologia)

L’aprenentatge significatiu, les activitats competencials i inclusives basades en els interessos dels alumnes han estat l’eix vertebrador del desenvolupament del projecte.
Les activitats diàries s’han realitzat principalment en petits grups de treball cooperatiu i posades en comú en gran grup.
Valorem molt positivament el treball en petits grups pels valors inherents, així com per la millora que suposa en la competència d’aprendre a aprendre.

Exposició final del projecte

L’última sessió del projecte es porta a terme a la Sala d’actes de l’institut, davant tots els grups de 2n d’ESO. És en l’última sessió quan surt a la llum el producte final del projecte, que consisteix en una exposició del treball realitzat davant de tots els companys de nivell. Aquesta exposició és a càrrec de cada un dels petits grups de treball del projecte.

Durant l’exposició els alumnes han d’avaluar els companys

 

Sortida a l’Obervatori de Pujalt

Una de les sessions té lloc a l’observatori de Pujalt. Allà, a càrrec del personal de l’observatori, es fa una visita a l’abocador de residus no especials, al camp d’aerogeneradors i un taller sobre energies renovables. El treball durant l’estada a l’Observatori de Pujalt és individual i cada alumne disposa d’un dossier que conté la informació i les diverses activitats.

Treball a la web del projecte

Es treballa amb un suport web on es troben les diferents activitats que els alumnes han d’anar treballant i enviant al professor un cop resoltes. Per aquest motiu, la majoria de les sessions es porten a terme a l’aula d’informàtica.  A continuació s’adjunta l’enllaç al web del projecte i una captura de pantalla de la pàgina principal:

https://sites.google.com/a/iesperefontdevila.cat/projecte-com-estalviar-energia-a-casa

S’escull aquesta metodologia de treball per aconseguir desenvolupar la competència digital. Els alumnes treballen en petits grups heterogenis cooperatius (3-4 persones). Algunes tasques cal realitzar-les en grup i d’altres corresponen a treball individual. En les tasques individuals cada alumne pot avançar a diferent ritme i tant el petit grup com el gran grup (grup classe format per uns 18 alumnes) actua com a referent i suport a l’hora d’avançar en les diverses tasques. D’aquesta manera es fomenta el treball cooperatiu entre iguals i el professorat només intervé quan el gran grup necessita ajuda o cal aclarir algun concepte.

Com hem de cuidar els ous i l’hort?

Cicle Inicial

A l’escola tradicionalment hem tendit a treballar amb més intensitat les competències relacionades amb les àrees. Amb el projecte de l’hort i els pollets que estem fent amb els alumnes de cicle inicial hem intentat treballar de manera sistemàtica també un aspecte de la competència d’aprendre a aprendre: la planificació.

En primer lloc vam demanar als alumnes quines feines creien que hauríem de fer en aquest projecte. Com que en van sortir tantes, els vam dir que els mestres no podíem ajudar-los a tots alhora. D’aquí va sorgir la idea de que haurien de saber treballar sols (el tema de l’autonomia ja l’hem treballat en altres projectes). Però si volien treballar sols i fer-ho bé (els vam recordar que hi havia moltes feines i s’havien de fer amb precisió) calia organitzar-nos bé. I de nou vam fer una llista de propostes per tal de treballar ben organitzats. Aquesta llista la vam penjar a la paret de la classe.

Cada divendres al matí els nens i nenes s’ajunten per grups i realitzen les tasques encomanades (cuidar l’hort, registrar les dades de l’hort i registrar l’evolució dels ous). Però saben que és important que abans de començar les feines mirin la llista que vam penjar per saber què han de fer i com s’han d’organitzar

Que sàpiguen que ho han de fer no vol dir que ho facin. Molt sovint cal recordar quin és el primer pas de la llista i estar-hi molt a sobre perquè es posin a treballar. Però és cert que, un cop s’hi han posat, saben quines feines han de fer i les fan amb autonomia.

Paral·lelament al treball d’aquest objectiu, ens n’hem hagut de plantejar l’avaluació. D’entrada cada divendres, després d’haver fet les tasques, fem una valoració conjunta de com han treballat (bé, hem dit fem i potser seria millor dir hauríem de fer, perquè de vegades no hi ha hagut temps). Aquesta valoració conjunta ha de donar pas a omplir una base d’orientació (amb els mateixos indicadors que vam acordar i que hi ha penjats a la paret), primer en grup i després individualment.

Finalment, dins d’un petit projecte que farem posterior a aquest, els demanarem que escriguin o dibuixin la feina que s’ha de fer i allà observarem, d’una banda si donen importància a la planificació de les feines, i de l’altra com les organitzen, per saber si han assolit l’objectiu de saber planificar les tasques d’un projecte.

 

ELABORACIÓ DE PURINS D’ORTIGA

En aquesta ocasió els alumnes de cicle superior han de fer purins d’ortiga per lluitar contra les plagues de pugó de l’hort.

Després d’haver observat les plagues de l’hort i haver estudiat quins són els possibles remeis i els avantatges i inconvenients de cadascun, la proposta final és fer purins d’ortiga.

Per fer-ho cal llegir les instruccions, dominar aspectes de proporcionalitat (a les instruccions les mesures són massa grans) i organitzar la feina. En aquest cas ens centrarem en avaluar l’objectiu relacionat amb la planificació d’una tasca. Per això, abans de començar a fer els purins, plantejarem per grups quines són les tasques a fer i l’ordre en què s’han de seguir. Després ho posarem en comú i elaborarem una base d’orientació consensuada que permeti a cada grup disposar d’una eina que els faciliti la feina a fer. És important que surtin aspectes com disposar del material, posar-se d’acord per organitzar les tasques, seguir les instruccions per fer els purins i etiquetar les ampolles.

Un cop acabada la feina els alumnes valoraran si el resultat final ha estat satisfactori i utilitzaran la mateixa base d’orientació per analitzar els possibles errors que hagin comès.

QUÈ HA PASSAT A L’HORT DESPRÉS DE L’ESTIU?

Una de les activitats que tenim previst fer amb els alumnes de cicle mitjà a la tornada de l’estiu és observar en quin estat es troba l’hort.

Es tracta de fer una descripció detallada de l’estat en què es troben les plantes i intentar justificar la seva situació amb l’objectiu de veure si hem de fer algun canvi en la planificació del curs vinent.

Cada nen o nena farà una fotografia de la planta que trii que anirà acompanyada de la descripció. Després ho penjarem al blog de l’escola. Aquesta feina la faran individualment.

En aquesta activitat es treballen aspectes de medi, expressió escrita i ús dels mitjans audiovisuals. Però els objectius als que donarem més importància seran usar l’estructura pròpia de la descripció i donar informació suficient (pel que fa l’expressió escrita) i justificar la situació en què es troba la planta relacionant-ho amb el seu ritme de creixement (pel que fa al medi).

Per ajudar a l’autoavaluació dels objectius d’expressió escrita està previst utilitzar una base d’orientació que els ajudi a redactar el text i a fer-ne una valoració amb criteri quan l’hagin acabat.

COMPARTIM AMB ELS NENS ELS OBJECTIUS DEL PROJECTE DE L’HORT

A Infantil ens hem proposat compartir amb els alumnes alguns objectius del projecte. Hem pensat escollir-ne dos, d’àmbits diferents:

  • un d’àmbit emocional: “ser tolerant i flexible”
  • un d’àmbit curricular: “identificar constants i variables”

Pel que fa al primer objectiu, hem confeccionat un cartell, l’hem comentat i l’hem col·locat en un lloc visible de l’aula. L’utilitzem de referent en les situacions que calgui.

Pel que fa l’objectiu curricular, hem elaborat un mural a partir d’una conversa prèvia, sobre tot el què necessita una planta per crèixer. Aquest ens servirà de recordatori a l’hora d’elaborar i tenir cura del nostre propi planter.

Creiem que és important fer particeps als nens i nenes dels objectius del seu aprenentatge, per tal que gaudeixin de les petites descobertes diàries i s’impliquin més durant el procés independenment del resultat final. I és aquí on és clau  el paper de la mestra encoratjant i  acompanyant  als alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge.

TÉ INFLUÈNCIA LA LLUNA EN EL CONREU DE LES PLANTES DE L’HORT?

Els alumnes de cicle superior som els encarregats de fer el calendari de plantacions a l’hort i per això hem pensat convidar a  algun pare/mare o avis perquè ens expliquin com ho fan.

L’avia de la Joana ha vingut per parlar-nos del seu hort, estem interessats en saber quan hem de plantar les verdures. Ella ens  explica que ho fa com el seu pare li havia explicat i també es fixa amb la temperatura del nostre poble.

Ens dóna un full amb la següent informació:

La llum de la lluna intervé en la fotosíntesi i en la germinació, ja que els raigs lunars tenen capacitat per penetrar a terra.

 

LLUNA NOVA

Durant la lluna nova és un període de poca activitat, de descans, la saba de les plantes ha descendit cap a les arrels i passada la lluna nova poc a poc tornarà a pujar.Ideal per a la poda i la collita de plantes on s’aprofitin les arrels com els naps, les pastanagues… ja que es diu que la saba de la planta va cap a l’arrel en faltar la llum.

 

QUART CREIXENT

És la millor època per sembrar hortalitses on s’aprofiti la fulla com cols, enciams, espinacs, bledes… ja que es diu que la saba es torna a moure cap amunt en haver-hi cada nit una mica més de llum.

 

LLUNA VELLA

És l’època més adequada per a la collita de fruits i de plantes on s’aprofita la fulla… ja que es diu que la saba s’acumula en els tiges i les fulles en tenir molta llum nocturna.

 

QUART MINVANT

Torna a ser bona època per a la poda, per adobar, per a trasplantar i per a sembrar hortalisses que s’aprofiti l’arrel… ja que la saba es va acumulant cap a l’arrel en haver-hi cada nit una mica menys de llum.
A partir d’aquest full i d’un calendari lunar els alumnes han d’elaborar un calendari de les plantacions de les nostres verdures i hortalisses al llarg del curs per després compartiran amb les altres classes.

MUNTAR UNA XARXA ALIMENTÀRIA. Cicle Superior

OBJECTIU COMPARTIT AMB ELS ALUMNES:

  • Ser tolerant i flexible.
  • Extreure la informació més rellevant del text.

En aquesta activitat els nens i nenes han de construir una xarxa alimentària.

Per fer-ho han de fer una ullada al material que hi ha damunt de la taula (fulls sobre plantes, animals i plagues) i triar aquell que considerin més útil per realitzar la tasca.

Se’ls dóna la instrucció que intentin establir una relació del següent tipus:

Planta de l’hort  ⇐ Plaga⇐ Remei

utilitzant els següents símbols D (depredador), PA (planta associada),PN (producte utilitzat per combatre la plaga).

Un dels rols de les mestres han de ser el d’observar com són les discussions prendre’n nota per comentar després amb els alumnes quin ha estat el procés d’elaboració de la xarxa. En aquest procés preveiem dos tipus de dificultats: la derivada de consensuar les fonts informació i una altra de més conceptual que té a veure amb el tipus de relació que s’estableix entre els agents de la xarxa.

Les observacions de les mestres s’han de combinar amb les explicacions que facin els grups sobre la seva opinió sobre el treball en grup i el resultat que han obtingut.