CICLE SUPERIOR
Quan a l’avaluació final amb els alumnes es va crear una rúbrica de coavaluació (presentacions orals del treball) tenint en compte la parla i el volum, el vocabulari, la comprensió, la postura del cos i contacte visual i per últim el contingut.
L’avaluació que en fem com a mestres és que és una molt bona metodologia per atendre la diversitat, potenciar el treball cooperatiu i desenvolupament de les competències.
CICLE SUPERIOR
A l’aula de 5è A els alumnes volien fer un joc per a la classe per jugar els dies que plou i no poden sortir al pati. Van decidir que fos un joc de preguntes i respostes relacionades amb la informació obtinguda en el projecte. Van escollir fer un Trivial de la Xocolata. També van acordar que se’l podrien endur per torns a casa per a jugar amb la família.
El producte final a l’aula de cinquè B va sorgir de la proposta de recollir la informació sobre la xocolata en un calendari. Aquest calendari seria per l’any 2019 i es vendran a preu de cost durant la festa de final de curs que organitza l’AMPA. A més es presentarà a les diferents aules de l’escola.
El producte final dóna sentit al projecte i per tant és molt important pels alumnes i els encamina en l’assoliment d’una fita. Creiem que en qualsevol projecte hi ha d’haver un producte final ja que pels nens i nenes és bàsic mostrar la feina feta a la comunitat, i els encoratja a fer-la molt millor.
La sessió inicial es va dur a terme el divendres 16 de març per escollir el tema del projecte i es va treballar durant la setmana següent (del 19 al 23 de març). El producte final s’ha acabat d’elaborar després de Setmana Santa.
Vam comptar amb la col·laboració de la mestra de plàstica pel desenvolupament d’algunes activitats.
La implementació en la darrera setmana de trimestre ha estat força complicada pel fet que s’ha ajuntat amb acabar les feines programades del trimestre, més les sessions d’avaluació i la redacció dels informes.
L’aprenentatge significatiu, les activitats competencials i inclusives basades en els interessos dels alumnes han estat l’eix vertebrador del desenvolupament del projecte.
Les activitats diàries s’han realitzat principalment en petits grups de treball cooperatiu i posades en comú en gran grup.
Valorem molt positivament el treball en petits grups pels valors inherents, així com per la millora que suposa en la competència d’aprendre a aprendre.
Una setmana abans del projecte, els nens i nenes es van trobar un punt negre en diferents llocs de l’escola, amb una pregunta “Què t’inspira?”. Cadascú podia escriure el que li semblés relacionat amb la imatge.
L’últim dia, els mestres, vam recollir totes les aportacions i en cicle vam decidir que havent-hi tantes idees diferents, plantejaríem, per la primera sessió, que les coses es poden interpretar des de diferents punts de vista.
Vam decidir preparar una presentació amb diapositives d’il·lusions òptiques diverses i parlar-ne amb els dos grups de cinquè junts per tal de motivar-los a fer una pluja d’idees del que els havia suggerit el cercle negre i posar-nos d’acord en la temàtica del projecte a desenvolupar.
Vam acordar que les sessions s’anirien planificant en funció dels interessos i les aportacions de les primeres sessions.
Tenint en compte que la planificació d’un projecte s’hauria de fer a partir dels interessos i inquietuds dels alumnes, creiem que cada nivell hauria de tenir autonomia per realitzar els projectes que vagin sorgint a l’aula en el moment que sorgeixen. Per tant, proposaríem que en la planificació del curs es tingués en compte un espai/horari per la realització de projectes.
Tots els cursos hem acabat de fer el projecte de l’hort i és hora de fer balanç. Concretament hem de valorar si el fet de compartir els objectius amb els alumnes ha servit perquè els aprenguin millor. La resposta és que sí. En general, haver reflexionat amb ells sobre el que podien aprendre i el que estaven aprenent ha servit perquè ho assolissin millor.
Per compartir els objectius amb els alumnes hem fet servir bases d’orientació. Malgrat els resultats han estat bons, creiem que les bases d’orientació que hem fet són bastant millorables. Per fer les nostres planificacions vam utilitzar la rúbrica general de centre que vam elaborar l’any passat i hem vist que els criteris d’avaluació que hi vam posar no s’ajusten als que hauria de tenir la base d’orientació. Ens hem adonat que ens costa distingir el que són els nivells d’assoliment de l’objectiu (rúbrica) i els passos necessaris per assolir-lo (base d’orientació).
D’altra banda tampoc hem graduat els nivells d’assoliment dels criteris d’avaluació de la base d’orientació. Creiem que al ser el primer any que utilitzàvem aquesta eina és normal haver-nos centrat només en si realitzaven els criteris o no i haver obviat els nivells d’assoliment, però és un altre aspecte que hem de proposar-nos fer millor.
En conclusió hem observat que:
Partint de la necessitat de transformar els treballs de síntesi en projectes competencials contextualitzats, vam reunir-nos l’equip impulsor del centre per tal d’analitzar els aspectes a millorar. Vam prioritzar el treball de síntesis de 1r d’ESO.
Vam començar amb una pluja d’idees dels possibles temes a treballar, tenint en compte el currículum i els interessos de l’alumnat. Vam decidir treballar el tema del Paleolític i es va buscar un títol motivador: “Descobreix-te”. A partir d’aquí, vam pensar uns objectius i vam plantejar 4 reptes que ens conduïssin a assolir-los.
Un cop muntada l’estructura, el professorat ens vam repartir les tasques. Vam treballar en grups per tal de dissenyar activitats per donar resposta als reptes plantejats que cobrissin diferents aspectes bàsics de la societat del Paleolític.
En aquesta sessió i la següent ens vam focalitzar en què la presentació del treball de síntesi captivés als alumnes. Per aquest motiu, vam buscar tutorials de com crear “vokis” i vam elaborar el nostre, li vam donar el nom de Lucy la qual va ser el fil conductor del projecte.
Per altra banda es van concretar activitats per cada repte, tenint en compte el material necessari i el professorat especialista que va col·laborar en el projecte.
Es van escollir 4 professors encarregats de dur a terme el projecte amb els alumnes. Aquests van distribuir els alumnes en grups de treball i van dinamitzar les activitats durant la setmana de síntesis. Cada grup d’alumnes es va convertir en un grup d’experts que al finalitzar, va formar a la resta de companys a partir d’un vídeo que ells mateixos havien elaborat.
Per últim, es va avaluar el projecte amb l’alumnat, el professorat de l’equip docent i el professorat de l’equip impulsor i així analitzar els punts dèbils i millorar-los el proper curs.
Aconseguir que els alumnes treballin de manera efectiva en grup acostuma a ser una tasca no fàcil. Per tant, el nostre primer objectiu va ser elaborar una llista amb grups d’alumnes tenint en compte els diferents nivells i el grau de motivació i empatia entre ells. D’aquesta manera van sorgir 4 grups heterogenis formats per 4 o 5 alumnes.
També vam voler presentar els grups d’una manera diferent a l’habitual i que resultés més divertida pels alumnes. El projecte es basava en el desenvolupament de diferents reptes relacionats amb el tema del Treball de Síntesi. Vam buscar 4 imatges diferents corresponents a cada repte i el professor de Visual i Plàstica del centre va crear uns trencaclosques tamany DINA3. Seguidament vam retallar cada imatge en funció del nombre d’alumnes de cada grup i vam repartir cada peça amb el nom de cada alumne, de manera que cadascú havia de buscar el trencacloslques on encaixava la seva peça. Finalment, després d’esbrinar qui formava part de cada grup de treball, van construir el trencaclosques definitiu i podien deduir quin era el repte que cada grup havia de resoldre.
D’acord amb les especificacions i el desenvolupament del currículum competencial a l’ESO, el Treball de Síntesi admet diverses formes organitzatives. El nostre centre concentra el projecte en un període intensiu de 5 dies i l’avaluem per l’assoliment de les competències transversals que h iintervenen.
Les competències prioritzades en el procés d’ensenyament-aprenentage de l’alumnat són:
Al llarg del projecte, els alumnes han mostrat la seva capacitat d’autonomia en l’organització del treball individual i, també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.