Mostra tots els articles de MONTSERRAT CASAS BUL

Quant a MONTSERRAT CASAS BUL

Em dic Montserrat Casas. Sóc mestra i psicopedagoga. Porto més de vint anys ensenyant i aprenent en tots el nivells i quasi bé en totes les situacions en les que un mestre ho pot fer. M'inquieta tot el que té a veure amb la innovació educativa, amb compartir saber i contribuir en millorar entorns educatius. Aquest bloc no és més que un espai que us convida a compartir sabers, opinions i reflexions. Tots els vostres comentaris i suggeriments estaran benvinguts.

Els grups de pares de whatsapp

Espai d'opinió,

L’ús de whatsapp entre els pares de l’escola, és un exemple clar, de com les noves tecnologies ens envolten i la seva integració a la nostra vida diària va més de pressa que el nostre canvi conceptual envers elles.

Darrerament i força sovint ,es senten relats de diferents experiències amb el whatsapp. Relats de pares, de mestres, d’entrenadors, de companys de feina….fins i tot d’alumnes i menors de setze anys. Els podem sentir en converses informals, en tertúlies a la ràdio, podem llegir-les a la premsa, per internet… Sembla ser que hi hem trobat el gust en això del whatsapp. Serà perquè hem sabut trobar les seves avantatges en la comunicació.  Afavoreixen els comunicats ràpids, la informació multi personal i instantània, és gratuït (per ara), la gran majoria de persones del nostre entorn disposa d’un smartphone on instal.lar-ho.

Ara bé, amb la mateixa celeritat , hem sabut identificar els seus riscos? Els tenim presents quan en fem ús? És evident que no, perquè sinó no correrien tantes històries basades en experiències que han provocat baralles, manques de respecte i fins i tot denúncies per difamacions.  Repassem aquests riscos. La immediatesa provoca que no es pensi o reflexioni abans de parlar, i segons del que es parli  es pot arribar  a parlar més des de l’estómac que des del cervell. Sovint s’escapa el dit i quan voldríem no haver dit allò ja està publicat. Un altre risc  és el no poder acompanyar  el missatge amb tot el llenguatge no verbal , to de veu, mirada, gest…. i per tant hi ha el risc d’una interpretació incorrecte del que un diu o voldria haver dir. El tercer risc és el parlar darrera una pantalla, per petita que sigui. Això sovint provoca manifestar coses que no es dirien en persona o davant per davant.

Així doncs quina és la solució a tot això? desestimar l’ús de les noves tecnologies? prohibir els smartphones? advertir quasi amenaçant dels grups de pares de whatsapp?

Personalment sóc del parer que prohibint no arreglem el problema, igual que tampoc ho arreglem ignorant la seva existència o relatant històries de lo dolents que són. Prefereixo la formació per la prevenció del mal ús de qualsevol de les noves tecnologies. Per tant seria bo explicar als pares que l’ús del whatsapp sempre ha de respondre a una necessitat de difondre comunicats o informacions que ajudin o facilitin l’exercici de la seva responsabilitat. Seria interessant aconsellar que pensin si utilitzar el whatsapp per substituir l’ús de l’agenda dels seus fills és un benefici o perjudici( tot depen de si és un ajut puntual o els pares s’acaben convertint en la secretària particular del fill/a).  Seria oportú convidar a reflexionar si parlar d’un incident amb un altre company de classe, amb el mestre o amb la pròpia escola pels whatsapp soluciona l’incident. Es recomanable convidar als pares a tractar qualsevol dubte, malentès o incidència en persona i utilitzar les vies preparades per fer-ho: entrevista amb el tutor, amb la direcció, AMPA i/o consell escolar. Per últim, demanaria als pares que abans de formar un grup de whatsapp pactessin quines normes d’ús es comprometen a respectar. Per exemple, contingut dels missatges, horari en el que es difonen, ús de les imatges que surten altres alumnes. Penso que és una manera de facilitar un bon ús del whatsapp i alhora d’administrar el grup.

Per si voleu ampliar informació us deixo els següents enllaços amb experiències i arguments a favor i en contra.whatsapp

Webs amb arguments a favor de l’ús de whatsapp

http://www.xarxatic.com/por-que-existen-los-grupos-de-whatsapp-de-padres/

http://justificaturespuesta.com/12-razones-para-crear-un-grupo-de-whatsapp-para-padres-de-una-tutoria/

http://justificaturespuesta.com/el-dia-que-decidi-crear-un-grupo-de-whatsapp-para-padres-de-mi-tutoria/

Webs amb arguments no favorables al seu ús 

http://www.cadenaser.com/tecnologia/articulo/colegios-avisan-cuidado-whatsapp-padres/csrcsrpor/20141003csrcsrtec_1/Tes

http://www.bebesymas.com/ser-padres/los-grupos-de-whatsapp-de-madres-y-padres-son-lo-peor-que-ha-ocurrido-a-los-colegios-en-anos

http://www.whatsapppara.com/whatsapp-uso-padres-alumnos/

http://www.pequesymas.com/educacion-primaria/has-pensado-de-que-forma-los-grupos-de-padres-en-whatsapp-reducen-tu-participacion-real

La jornada escolar continuada

Espai d'opinió,

 En la darrera dècada hem viscut diferents modificacions de la jornada escolar. Els canvis no han estat única i exclusivament a Catalunya i l’Estat Espanyol, també s’han pogut veure en diferents països europeus( Suècia, Finlàndia, Dinamarca…)

Diferents també han estat els motius que han motivat aquestes modificacions. Alguns, han estat motius pedagògics que cercaven la millora dels resultats, altres de política social provant jornades que conciliessin horaris laborals i escolars, i d’altres, han estat purament econòmics recercant l’estalvi.
Fos quin fos el motiu, a poc a poc, com un degoteig, les diferents comunitats autònomes espanyoles han anat aplicant la jornada continuada a l’escola. L’any passat (2013), es va generalitzar arreu la jornada continuada a Secundaria. A Primària, a hores d’ara, només Catalunya, País Valencià, País Basc , Aragó i Navarra no tenen la jornada continua. A aquest curs, sembla ser que la Comunitat Valenciana ha donat el tret de sortida perquè les escoles que la vulguin facin les propostes i les votacions oportunes als consells escolars, els hi han posat com a data màxima el març del 2015.

A Catalunya, fa tres anys, davant les pressions que va rebre el Departament des de diferents àmbits i davant les sol•licituds de sis escoles, provinents de les seves pròpies AMPES, es va engegar una experiència pilot. Les sis escoles van ser dels municipis del Papiol (Baix Llobregat), Platja d’Aro, Esclanyà i Vall-llobrega (Baix Empordà). Els alumnes de les sis escoles han estat cursant les 25 hores lectives en horari de matí, i han disposat d’altres activitats a la tarda. Segons les fonts consultades, comencen a les 9:00 i acaben a les 14:00, i fan dues pauses pel descans. Els alumnes que es queden al menjador, acaben a les 16:00 h.  Les diferents AMPES tenen diverses activitats programades per les tardes, entre les quals hi ha servei de biblioteca, sala de deures, anglès, activitats esportives…, igual que tenien abans del canvi de jornada, però ara les realitzen en franges horàries més d’hora , amb la qual cosa, han comprovat que els alumnes acaben abans les seves ocupacions i poden disposar de més temps familiar i van menys estressats.

Aquest curs acaba la seva participació en la prova pilot per avaluar el funcionament de la jornada intensiva a l’educació primària. Un cop passat el període de prova, durant el qual s’ha estat fent un seguiment de la mesura, diuen que es podrà avaluar el sistema i comprovar les seves conseqüències. Des del Departament d’Ensenyament, però, es va assegurar que en cap cas s’estava plantejant la implantació generalitzada d’aquesta mesura, sinó que continuaran defensant l’horari partit durant aquesta etapa educativa.

Per si fora el cas, que hi hagués escoles interessades en iniciar el procediment de modificació de la jornada escolar, adjunto els passos recomanables a seguir en aquest procés. El procés de modificació de la jornada escolar ho regula cada Comunitat Autònoma. A Catalunya no he trobat res escrit, però us faig referència de les diferents etapes que es solen seguir i /o que han seguit en altres Comunitats.

1. Aprovació en el consell escolar d’iniciar el procés de modificació de l’horari escolar.
2. Elaboració del projecte de modificació de la jornada escolar amb la participació activa de tots els components del Consell Escolar i fent constar els motius de la sol•licitud del canvi i els aspectes organitzatius per aconseguir la millora en diferents àmbits.
3. Aprovació pel consell escolar del projecte dins del calendari establert.
4. Convocatòria d’una assemblea general per donar conèixer a totes les famílies el projecte i iniciar un cicle de xerrades informatives i debats.
5. Consulta a les famílies per donar conformitat. Es sol fer amb vot directe, secret i no es pot delegar. Quan acaba la votació la taula realitza l’escrutini el qual ha de ser públic.
6. Si no s’aconsegueix la majoria que digui la normativa, per exemple a la C. Valenciana, es demana una participació del 55% del pares i un 85% de vots a favor; aleshores el procés s’interromp.
7. Si aconsegueix els vots necessaris per l’aprovació del canvi, el Consell Escolar haurà de sotmetre a votació el projecte en una sessió extraordinària per majoria absoluta.
8. El/la director/a de l’escola sol•licita el canvi d’horari escolar i tramet la documentació requerida per la Direcció Territorial d’Educació.
9. El director de la Direcció Territorial, un cop estudiada la proposta, resoldrà autoritzant o denegant la modificació de la jornada escolar.

Sóc coneixedora, que en alguns casos, ha tingut molt més pes que fos la pròpia AMPA, la que liderés el procés i presentés ella la sol•licitud.

El gust per la lectura

General, ,

BibliotecaAquest és el primer de tres posts sobre la lectura i la competència lectora. Com tots sabeu, la lectura es treballa des de tres eixos: aprendre a llegir, llegir per aprendre i el gust per llegir. L’entrada d’avui està dedicada al gust per llegir.

Tot el que volem que aprenguin els nostres alumnes sobre la lectura s’aprèn llegint. No hi ha cap altre camí. Per tant ,l’objectiu número 1, un cop ja dominen la descodificació gràfica, és aconseguir que els nostres alumnes llegeixen, llegeixin i llegeixin. I per tal que no es converteixi en una tortura cal que ho facin de gust.

Estratègies que funcionen a l’aula: Dedicar 20 minuts diaris a la lectura. Quan arriben a les 9, cada alumne agafa el llibre que ha escollit i el llegeix en silenci durant vint minuts. Quan acaba, anota en el full de seguiment de lectura, de quina pàgina a quina pàgina ha llegit. Hem de planificar aquests 20 minuts en els rutines d’aula. No podem deixa’ls per quan acabin feines, perquè sinó no podem assegurar que tothom llegeixi durant el mateix temps. Hem de deixar que cadascú escolleixi la lectura que li ve de gust, ja sigui un còmic, un conte, un llibre de dinosaures….  Els nostres vint minuts, són un espai màgic, s’atura el temps, tothom llegeix en silenci fins i tot jo. No em calen els avisos, ni les advertències, tothom llegeix a gust i de manera relaxada.

P1110325

 

Els dimecres desprès del pati, cada quinze dies, parlem sobre el què llegim, i es recomanen llibres. És el nostre espai de tertúlies literàries.

En la biblioteca d’aula intentem que hi hagi llibres interessant i nous. Quan no n’hi ha suficients animem a que en portin de casa per compartir a l’aula. D’aquesta forma podem assegurar el servei de préstec.

En un faristol hi posem el llibre del mes. Cada mes hi poso un llibre nou per ells. El presento, fem prediccions, els hi començo a llegir i quan ja els hi he picat la curiositat el deixo a la biblioteca en el faristol. Saben que aquest llibre no es pot portar en préstec durant unes setmanes,  però el poden llegir quan acaben feines.
P1110324Altres estratègies que utilitzem per l’animació lectora i fomentar el gust per llegir són: la maleta viatgera, la visita de l’autor d’un llibre que llegim tots plegats, les activitats d’animació per Sant Jordi… Però tot això ja és tema d’un altra post.

La reunió d’inici de curs

General

Comparteixo amb vosaltres el vídeo que he preparat per la reunió d’inici de curs.
Un dels moments clau en la relació amb els pares, és la reunió d’inici de curs. Poques altres vegades, els tindreu allà, tots junts i expectants a allò que els hi direu. Per tant val la pena aprofitar cada minut de la reunió.

Si el vostre propòsit és aconseguir la complicitat i la implicació dels pares en el procés educatiu del seu fill, si voleu compartir amb ells la importància d’emprar una metodologia o un altre, si voleu demanar i especificar en què i com poden participar, us recomano no dedicar la major part del temps a repassar les normes o les informacions bàsiques, que es poden facilitar ben explicades en un full de paper. US recomano no planificar la reunió com un classe magistral on només parleu vosaltres.

Seleccioneu eines que facilitin un ambient dinàmic, una comunicació àgil i bidireccional, anticipeu-vos a possibles preguntes i neguits tenint a punt materials per exemplificar la resposta, presenta’t de forma original, deixa clar en quins objectius centraràs el teu treball i sobretot convida’ls a treballar coordinadament, seguint les mateixes estratègies, facilitant el diàleg i aconseguint compromisos de cor-responsabilitat.

Per mi, aquests ingredients formen part de la recepta de més èxit, per aconseguir confiança, diàleg i cor-responsabilitat.

Bases d’orientació

Eines i recursos, ,

Dossier per la presentació oral d'un treball

Després de l’entrada al bloc  d’ahir, m’han demanat dues coses, una com es pot obtenir el dossier per preparar la presentació oral, i dos, a on es poden obtenir les bases d’orientació que feia menció a l’article.

Pel que fa a la primera qüestió, dir-vos que només cal clicar damunt de la imatge del dossier i us podreu baixar un document PDF que és el dossier complert amb la fulla d’avaluació inclosa. Però de totes maneres us l’adjunto en aquest  article en el slideshare.

Pel que fa a la segona pregunta, us diré que no són materials editats ni publicats per poder-ho comprar. Les bases d’orientació són instruments de pròpia creació per cada docent , conjuntament amb els seus alumnes.

M’agradaria aprofitar l’interès per les bases d’orientació per compartir amb vosaltres una mica més d’informació sobre aquestes eines.Com es fa un resum

La base d’orientació és un instrument que mostra una seqüència ordenada d’accions per resoldre un problema o realitzar una tasca. Per exemple, com es fa una divisió de dues xifres, o com es fa una gràfica, o en el meu cas, com es fa una infografia i com es fa un resum.  Les bases d’orientació (BO) són molt útils pels alumnes perquè els ajuda a planificar-se, per fer  la tasca de forma autònoma i també per autoavaluar-se.

Per aprofitar al màxim les possibilitats que ens dóna les BO, perquè siguin quelcom més que un seguit d’instruccions o orientacions pels alumnes, cal que aquests intervinguin en la seva elaboració, ja que això els obliga a verbalitzar el propi procés d’aprenentatge i, en el futur, a aprendre a aplicar-ho de forma autònoma per resoldre nous problemes.

Per elaborar-les es pot partir de la preguntar: en que m’he de fixar per fer una infografia? La seva elaboració es pot fer després de fer la tasca, per verbalitzar el procés realitzat pas per pas i així comprovar-ne que ho té interioritzat. O bé, també es poden realitzar abans de la tasca i revisar si són correctes, si han estat útils, després.

Com es fa una Infografia

Si les fem en grup, quan les tenim acabades poden servir de referents d’aula i també ens poden orientar per dissenyar les rúbriques d’avaluació.

Perquè us feu una idea més aproximada compartiré amb vosaltres les vaig fer jo amb els meus alumnes.

Dossier per preparar la presentació oral d’un treball en grup Base d’orientació: Com es fa una infografia? Base d’orientació: Com es fa un resum?

Aprenentatge col•laboratiu: Presentació oral d’un treball

Eines i recursos,

presentació treball en equipEn un anterior article us explicava la importància que té en les meves classes el treball col·laboratiu. En l’àrea de coneixement del medi acostumo a utilitzar aquesta metodologia pedagògica donat que em permet un tractament inclusiu de la diversitat i un treball plenament competencial.

Avui continuo compartint amb vosaltres més idees i recursos per emprar l’aprenentatge col·laboratiu. Concretament, us explico com els alumnes es preparen l’exposició oral del seu treball, un cop l’han finalitzat i com utilitzo aquesta tasca per completar l’avaluació. No es tracta d’acabar tots els temes de medi amb una presentació oral, com tampoc es tracta de crear una situació no significativa en les classes de llengua per treballar l’exposició oral o el resum o cartell. Es tracta d’integrar en una tasca significativa i funcional pels alumnes, la posada a la pràctica dels aprenentatges realitzats, ja siguin de medi, com de llengua o d’altres àrees. Es tracta d’utilitzar diferents eines d’avaluació per no reduir-la a un examen final.

La tasca d’exposició oral que us presento, els ajuda a recordar tots els conceptes treballats i a prendre consciència de tot el que han après. La considero de gran vàlua per tancar el cicle de l’aprenentatge, per no parlar de les seves aportacions al desenvolupament de les habilitats per parlar en públic i les habilitats de treballar en equip. D’altra banda, permet posar a la pràctica altres aprenentatges com la realització d’un resum o un cartell.

Per planificar i dissenyar aquesta tasca el primer que vaig fer va ser concretar els meus propòsits. Què era el que jo volia que fessin?

  • Volia que cada grup de treball fes una exposició oral d’un dels aspectes del treball d’investigació realitzat. El tema era l’edat mitjana, i cada equip va desenvolupar un dels diferents aspectes treballats: classes o estaments socials?, la vida quotidiana, reis i governs, del feu al taller artesà, l’art ens explica la història. Evidentment es pot aplicar a qualsevol altre tema i amb les variants que un vulgui.
  • Volia que fessin una infografia que resumís els principals continguts d’aquell tema i les paraules clau que havíem treballat. Es comanava emprar alguna de les eina TIC conegudes per ells.
  • Volia que s’ajudessin en la seva presentació oral amb alguna demostració, experiment o maqueta. Fins i tot podia ser de les utilitzades durant la unitat.

Per què ho volia?

  • Perquè volia emprar una eina d’avaluació diferent que integrés descriptors d’altres competències. Tant el resum com la infografia s’havien treballat detalladament en el taller de textos, per tant només era qüestió de repassar els consells i les bases d’orientació penjades a l’aula. Així doncs, el disseny d’aquesta tasca facilitava completar l’avaluació dels textos treballats a llengua.
  • Perquè necessitava comprovar el grau d’integració dels aprenentatges adquirits durant el tema, i la millor  fórmula era posa’ls en situació d’explicar el que havien après. Perquè volia verificar si havien après el vocabulari específic del tema fins el punt de saber-ho emprar en una exposició oral.
  • Perquè volia conèixer el grau de desenvolupament de les seves habilitats de parlar en públic.

Després vaig planificar el temps que necessitaria, els materials i la seqüència didàctica.

Orientacions per posar-ho en pràctica:

  • Temps necessari:

Acostumo a planificar 3 sessions d’una hora o dues sessions d’hora i mitja perquè els alumnes es puguin preparar l’exposició. I prop de 2 o 3 sessions perquè cada grup faci la seva presentació. Això depèn del nombre de grups que s’hagi fet i del nombre d’alumnes que es tingui. Jo acostumo a fer 5 grups de cinc alumnes.

  • Materials:

1 còpia del dossier per a cada grup

1 còpia del full d’avaluació per a cada grup

1 base d’orientació “Com fer una exposició oral” i “Com fer un resum”

Full de valoració per la resta dels alumnes.

Rúbrica per avalauar la presentació oral.

  • Seqüència didàctica
  1. Presentar la tasca. Compartir els objectius i criteris d’avaluació (rúbrica). Assignació de temes per a cada grup.
  2. Lliurament dels dossier (4 pàgines a doble cara i grapades) a cada grup. Se’ls deixa treballar la resta de la sessió per omplir el dossier. Se’ls deixa consultar el material realitzat o utilitzat durant el treball del tema. Si no acaben són deures. Lliurament del dossier de preparació.
  3. Lliurament als grups d’un portàtil per fer el seu pòster. Poden utilitzar la carpeta de imatges i material del tema que està en el dropbox. Cal que el mestre revisi amb anterioritat, l’esborrany que han entregat amb el dossier, per orientar si manca algun apartat o vocabulari clau. Si cal, facilita un organitzador gràfic per recollir totes les idees o apartats.                   (- http://create.visual.ly/– http://infogr.am/– http://www.easel.ly/– http://www.webdoc.com/)
  4. Preparació oral de l’exposició: assajar la presentació i preparar la seva demostració, experiment o maqueta. El mestre cal que vagi passant pels grups i comprovi que els alumnes estan utilitzant la base d’orientació per preparar la seva presentació.

5.  Planificació de les presentacions sobre calendari o agenda.

Inici de les presentacions. Mentre els alumnes presentaven el mestre va omplint el full de valoració. La resta dels alumnes fan el mateix en el seu full de valoració. Quan acaben la presentació els companys fan una roda de preguntes i el mestre aprofitar per acabar de fer les seves anotacions.

És important que en tot aquest procés el mestre deixi treballar autònomament als alumnes, però també cal que estigui atent per si algun grup necessita ajuda. Les ajudes s’han de facilitar com si fossin bastides en format preguntes o suggeriments; per exemple: què diu la base d’orientació referent això?, has provat que els grup t’escolti i et digui com ho fas? Vols dir que no falta alguna paraula clau? Has revistat el vocabulari del tema?

 

Com treballar la gramàtica i no desesperar

Eines i recursos

adjectiupetitEstem preparant un nou curs i és hora de renovar material d’aula, referents, pòsters i rètols. Avui comparteixo amb vosaltres els referents d’aula que he preparat per treballar la gramàtica, al cicle superior.

La gramàtica és la part de la llengua que menys agrada als alumnes. Uns diuen que no entenen perquè han de saber que això és un nom i això un verb. Altres que les classes solen ser feixugues i avorrides. Des de fa un temps això ha canviat a les meves classes, o si més no ho intento. Com me les “apanyo”? Bàsicament utilitzant dues estratègies: La primera , utilitzant el llibre de text com una crossa, com una eina on recolzar-nos però no convertint-la amb l’eina imprescindible que s’ha de seguir fil per randa. La segona, treballant la gramàtica a partir del taller de textos o de les tasques que han de preparar una exposició oral. Si treballem la descripció, introduïm el treball dels adjectius. Si treballem les narracions introduïm els verbs i així amb tots els altres tipus de text.
Per treballar cada categoria gramatical dissenyo una mini lliçó sobre ella. Per exemple, presentar l’adjectiu, penjar el referent d’aula a una de les parets de classe, llegir exemples de descripcions i identificar els adjectius, classifica’ls i fer llistes, jugar amb ells (joc dels contraris, joc si jo fos…… seria……., qui és qui…), per reforçar solem fer les activitats proposades pel llibre de text a classe o de deures.
Integrar l’aprenentatge de les diferents categories gramaticals en el treball de construcció de textos o en les tasques que han de fer una presentació oral, ajuda als alumnes a entendre perquè és important conèixer i  saber identificar-les, saber construir derivats, trobar sinònim i antònims, donat que comproven que desprès del seu treball milloren molt les seves produccions, per tant entenen la seva funció en l’àmbit de la comunicació oral i escrita.
L’adjectiu

El determinant

El verb

El substantiu

El pronom

Tunear libretas

Eines i recursos

taparosawebSe acerca el septiembre y con él, el retorno a las aulas. Los padres empiezan a hacer sus cálculos sobre los costes del nuevo curso. Preguntan a madres sobre libros usados para reutilizarlos, comparan precios de material escolar y demás. Pero no son los únicos que ya están preparando la apuesta a punto.
Los maestros inquietos, empezamos a mirar por aquí, ahora por allí, detectamos recursos, imaginamos como los podríamos aplicar en el aula. Rescatamos la lista de propósitos de mejora del mes de junio y empezamos a trabajar en ella, leyendo, indagando, comparando, diseñando, creando, en definitiva, calentamos motores para completar el trabajo que iniciamos en julio, cuando asistimos a esa escuela de verano, o hicimos esos cursillos de formación permanente para estar al día.
Para todos ellos va dedicado este artículo y el material que adjunto.
En este próximo curso, tengo planeado utilizar una libreta o cuaderno solo para trabajar la expresión escrita en los talleres de escritura creativa. En ella vamos a coleccionar, no solo los textos escritos, sino también se podrá ver reflejado, el proceso que ha seguido el alumno para elaborarlo, las reflexiones que ha hecho, podrá recurrir a ella en caso de necesitar consultar referentes, modelos, etc..
Pues bien, voy a compartir con vosotros los materiales que voy a usar para “tunear” una libreta tamaño A4. Ya sea porque la reutilizáis del curso anterior, o porque es de esas libretas de 1 euro que tienen un diseño un poco triste. La versión que voy a utilizar es la de blanco y negro para que cada alumno la personalice a su gusto y nos ahorremos en fotocopias en color. La he creado inspirándome en las tapas de cuadernos de Ashley Hughes, publicadas enTeachers pay teachers: Editable Chevron Binder Product Covers Freebie. Son gratuitos y de libre uso excepto para fines comerciales.
Qué necesitas? La plantilla en blanco y negro, una hoja A4 del color que más te guste, rotuladores, tijeras y barra de cola.
Como se hace? Cada alumno decora con rotuladores las cenefas de zigzag, según sus gustos. Luego se recorta la parte inferior de la plantilla, la de color blanco. Por último se pega la plantilla encima de la hoja de color y ya está listo para forrar la libreta.

Espero que os guste!!Si es así,comparte con tus compañeros el recurso. Y si no funciona bien o hay algo para arreglar, contacta conmigo.

verión blanco y negroversión original

Aprenentatge cooperatiu

Eines i recursos

Com es pot combinar el treball de les competències amb les estratègies inclusives d’atenció a la diversitat? Una de les respostes a aquesta qüestió és l’aprenentatge cooperatiu.

Però què és en veritat l’aprenentatge cooperatiu? L’aprenentatge cooperatiu és quelcom més que treballar en equip tal i com ho coneixem convencionalment. Requereix que tots els membres d’un grup s’impliquin, que treballin per igual per assolir uns objectius comuns. Requereix que entre tots els membres hi hagi una relació d’igualtat i que hi hagi interdependència entre ells, quan un ajuda a un company de l’equip, el benefici recau en ell mateix i en tot l’equip. Es creen lligams afectius quan celebren junts els èxits. En els grups de treball cooperatiu cada alumne te la responsabilitat d’aprendre i ajudar a aprendre, tots donen i reben, tots ensenyen i aprenen.

I com es fan els equips? Els equips han d’ésser heterogenis, entre 4 o 5 membres. Aquest equip com més estable és, millor, l’anomenem equip-base. Són equips per fer treballs d’investigació, tasques complexes o projectes, els quals impliquen una llarga durada. Alhora es pot combinar els equips base amb grups esporàdics no estables, en activitats de curta durada. També es pot fer grups d’experts formats per un o dos membres de cada grup base que treballen junts durant unes sessions per especialitzar-se i retornar a l’equip base.
I com s’organitzen els equips? Els equip redacten el seu “Pla d’equip”. En aquest document anoten les seves dades d’identificació, els càrrecs que s’han repartit, els objectius d’equip i els compromisos personals. El Pla d’equip es completa amb esquemes i mapes conceptuals on consten més concretament les tasques de cada membre de l’equip. Per exemple qui busca cada part de la informació que necessiten, qui fa els resums, esquemes, dibuixos, organitza imatges… També hi sol haver una planificació de la feina segons les sessions de treball. Un altre document que forma part de l’equip és el document on signen el seu compromís amb les normes de funcionament. Les normes les redacten els propis alumnes tot i que amb anterioritat tot el grup classe ha pactat amb el mestre unes normes base. A mesura que avança el treball es van fent revisions del pla d’equip i es modifica sempre que cal. També s’avalua el procés del treball, si es compleixen els compromisos, les normes de funcionament, es valora que està anant bé i què cal millorar. Tot aquest procés el realitzen autònomament, tot i que compten amb el suport del docent. És útil guardar tota aquest documentació en una carpeta o quadern d’anelles. És el que nosaltres diem “quadern d’equip”. El custodia el secretari de cada equip.
Us deixo aquí algunes normes orientatives i hàbits de grup:
Normes de grup: Compartir-ho tot, treballar en silenci i quan calgui parlar en veu baixa, demanar la paraula abans de parlar, acceptar les decisions de la majoria, ajudar els companys, demanar ajuda quan es necessiti, no rebutjar l’ajuda d’un company, fer la feina que em toca, participar en tots els treballs i les activitats de l’equip, complir aquestes normes i fer-les complir als altres.
Hàbits: Posar-se d’acord sobre el que s’ha de fer (pla d’equip), decidir com es farà i què farà cadascú(pla individual), realitzar els treballs i proves individuals i de grup si s’escau, valorar els resultats en funció dels criteris assumits i explicitat abans.
També us deixo els càrrecs més usuals que s’anomenen entre els membres de l’equip. No cal que estiguin tots, ni que siguin aquest concretament, però si cal que cadascú en tingui un.
Càrrecs: Responsable –coordinador, Secretari, Supervisor de l’ordre, Animador i fomentador de la participació, Observador, Vetllador per la cura dels materials, Sintetitzador i recapitulador, Verificació de la correcció, Verificar la comprensió.
Cal afegir que el treball amb equips cooperatius permet l’aplicació de diferents tècniques facilitadores de l’adquisició de habilitats implícites en diferents competències bàsiques com: el Trencaclosques, la Tutoria entre iguals, els Grups d’investigació, el Coop-Coop TGT, les Assemblees de classe. Cal que el mestre conegui les particularitats de cadascuna d’elles per utilitzar en cada moment del procés d’aprenentatge la que va millor al seu grup classe. Les podeu trobar descrites en el llibre “Aprendre junts alumnes diferents” d’en P. Pujolàs editat per Eumo Editorial, 2002. Aquest llibre és de gran ajuda per a tots els mestres que es decideixen introduir l’aprenentatge cooperatiu a les aules, com també ho ha estat per mi per redactar aquest article.

Recursos per l’aula: (Si cliqueu al damunt es descarregaran els arxius)

treballcooperatiupetit

revisióplad'equipxcf

plad'equipetitnormes treball cooperatiu