Arxiu de la categoria: Eines i recursos

Aprenentatge significatiu, mapes conceptuals i TIC

Com s’aprèn a aprendre? Com un alumne de cicle superior pot comprovar que ha entès els continguts d’un tema treballat? Com és poden relacionar les idees principals d’un text?  Una de les possibles respostes és utilitzant els mapes conceptuals a l’aula.

Els mapes conceptuals de Joseph D. Novak, són una eina força coneguda pels estudiants de nivells superior a la primària. Però per utilitzar-los amb eficàcia se n’ha d’aprendre. Es poden utilitzar individualment o en grup. A primària quan s’inicia als alumnes en el seu ús, és molt recomanable el modelatge per part del mestre i  després el treball en petit grup, on la conversa i l’intercanvi de parers, on el compartir les raons i el com es fa, enriqueix tant o més que la pròpia elaboració final. Estic parlant de l’educació compartida, de l’aprenentatge entre iguals, del treball cooperatiu,  o sigui de les  teories del constructivisme.

P1110483

D’altra banda l’ús d’aquesta eina ens permet facilitar activitats que contemplin les intel·ligències múltiples, contemplant tant els alumnes que aprenen per via visual com per via auditiva.

Per últim dir, que quan s’utilitza com a eina d’avaluació,  per met una avaluació formativa, reflexionant sobre el que s’ha après i les errades que s’han fet. Compartint amb el companys i el mestre la identificació dels errors i del perquè s’han comés. Des d’aquest punt de vista, parlem de la pròpia consciència del propi aprenentatge, la qual cosa fa que encara sigui més significatiu.

Amb aquesta presentació de Beatriu Palau podem seguir pas a pas com es pot fer una mapa conceptual
(La podeu trobar a http://lecturaiaprenentatge.blogspot.com.es/2013/05/aprenem-fer-mapes-conceptuals.html)

Per fer mapes conceptuals utilitzant les TIC podem utilitzar alguna d’aquestes eines:
tap_mapconceptual_soft

Entre elles recomanen “Freemind” per ser una eina gratuïta i no massa complicada per nens de primària.
xap_maps_freemind

Matemàtiques: alguna cosa més que operacions i problemes

Des de fa no massa temps, les matemàtiques han deixat de ser aquella assignatura en la qual et trencaves el cap fent problemes que no entenies i havies de resoldre un número inacabable de pàgines amb operacions aritmètiques.

Si més no, això és el que ens diuen les noves corrents pedagògiques. Els mestres però, no tots estem entrenats en aquesta nova manera de fer, i fins i tot en algun centres, hi ha resistències a canviar de metodologia. Per acabar-ho d’adobar, la gran majoria de llibres de text, tampoc acompanyen al canvi.

Però bé, no tot és navegar contra el vent. El Departament ha publicat no fa massa el desplegament de la competència matemàtica, incloent orientacions metodològiques per aconseguir l’assoliment de les habilitats que inclou la competència matemàtica. També es poden trobar diferents cursets, conferències, lectures i altres suports, que a qui estigui interessat, li pot suposar una llum en la recerca de què i com ensenyar matemàtiques. I evidentment , com avaluar-les.

L’entrada d’avui en aquest bloc, no pretén exemplificar res, simplement compartir amb vosaltres els materials que he elaborat pels meus alumnes, amb un intent de conciliar, les noves expectatives en el procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques, els recursos de que disposo i el propòsit de millorar en motivació i en resultats.

Els materials corresponen al tema de la numeració a cicle superior. Si és del vostre interès  podeu descarregar-los. Properament aniré compartint altres materials corresponents al currículum de les matemàtiques a cicle superior.

. Joc de tres referents d’aula: Com es llegeix,  valor de posició i comparar

. El número de la setmana: Fitxa per fotocopiar per treballar rutines

. Joc de 10 targes per treballar a racons o pels alumnes que acaben ràpid, inclou llista de control per l’autovaloració.

. Paquet d’activitats per autoavaluar i coavaluar els coneixements treballat en el tema de la numeració.Inclou rúbrica d’avaluació.

M’agradaria utilitzar les llibretes interactives: Per on començo?

Fa uns dies vaig publicar un post sobre les llibretes interactives. Després de la gran acollida que ha tingut i les diferents peticions que m’heu fet, he decidit avançar un altre post on explico com s’organitza una llibreta interactiva. Espero que us sigui d’ajuda i us animeu a crear la vostra.

PAS 1: Escollir el tipus de llibreta. Jo aconsello mida A4, amb espiral i d’uns 80 fulls blancs. D’altres mestres prefereixen llibretes sense espiral i d’una ratlla. Això va a gust de cadascú. Jo defenso la mida A4 perquè m’és més fàcil preparar material a l’ordinador i un cop imprès que el puguin enganxar a la llibreta. I prefereixo que sigui amb espiral perquè el gruix de la llibreta, amb tot el que enganxem,  va augmentant al llarg del curs i l’espiral permet que es segueixi manipulant la llibreta sense dificultats.

llibreta quadern

PAS 2: Personalitzar la llibreta. Un cop escollida la llibreta hem de començar personalitzant-la. Es pot optar per elaborar una tapa base amb un disseny igual per tothom, però que cadascú l’acoloreixi o personalitzi com vulgui. O bé donar unes instruccions bàsiques i que cadascú la decori com vulgui. Aquí us deixo algun exemple inspirador.

composition-notebooks-printtaparosaweb

PAS 3: Crear i enganxar la taula dels continguts. La taula de continguts, és més conegut com a índex. Per enganxar-ho es reserva les dues o tres primeres pàgines de la llibreta. Si teniu dificultat per saber tot el llistat de continguts que fareu, comenceu només amb la primera unitat que tingueu planificada. Aneu confegint la taula de continguts abans de començar cada nova unitat.  Us facilito un word amb la plantilla que utilitzo, així la podreu modificar i adaptar-la a les vostres necessitats.

taula continguts1.

PAS 4: Enganxar llengüetes per separar seccions. Depen dels temes que vulguis treballar, les llengüetes t’ajudaran a separar les unitat. Per exemple, si fas servir la llibreta per l’àrea de matemàtiques, et seran útils llengüetes com numeració,  propietats de la suma i la multiplicació, la divisió, les fraccions, els decimals…. Si la fas servir per llengua et seran útils llengüetes com estratègies lectores, com s’escriu, estudi de paraules, construir textos … Això depèn de com vulguis organitzar-la,  per temes o per habilitats que es treballen. Us deixo plantilles  de llengüetes. Us deixo un joc sense res escrit perquè hi pugueu escriure el que volgueu segons les vostres necessitats.  Per utilitzar-les cal imprimir-les, doblegar per la meitat, enganxar esglaonadament a la vora del full .  Si les descarregueu i les editeu amb el GIMP o paint podeu escalar la imatge a la mida que volgueu.separadorsseparadors2

PAS 5: Enumerar les pàgines. Ara arriba una de les tasques difícils, més que res perquè acostumen a no parar atenció i s’equivoquen. Cal donar clarament les instruccions: Números grans i clars a la part inferior dreta, no s’enumera la pàgina de l’esquerra, és com si cada pàgina la consideréssim a format doble pàgina. És important recordar que en un costat hi haurà el material que facilitem per recordar el contingut o el procediment, i a l’altre costat hi haurà la feina o activitat. Per aquest motiu només enumerem la pàgina de al dreta. Per enumerar podeu escollir fer-ho un cop acabada la unitat i després escriure els números de pàgina a la taula de continguts; o bé podeu fer-ho abans de començar la unitat. Jo personalment prefereixo fer-ho al final de la unitat. Més que res, perquè hi ha alumnes que si s’equivoquen en l’activitat i volen arrencar la fulla  per repetir-ho, després no els hi lligaria la paginació.

pagines

PAS 6: Escollir una fórmula per marcar a quin punt de al llibreta estàs. Es pot escollir per tallar la cantonada inferior de cada full, o bé crear un punt de llibre, o més ben dit un punt de llibreta. Jo prefereixo crear un punt de llibreta, entre d’altres coses perquè els hi agrada personalitzar-ho tot i ser creatius.  A mi m’agraden els punts fets amb llana o cintes on es lliguen al final un punt decorat per ells. Aquí us deixo models i plantilles que m’han inspirat. A la xarxa podeu trobar altres idees.

punt de llibrepunt de llibre2punt de llibreta3

PAS 7: Afegir una butxaca a la tapa. Afegir una bossa o butxaca a la tapa ajuda a guardar les peces que es retallen per una feina i que no dóna temps d’acabar dins l’hora de la classe. Tranquil·litza  molt a l’alumne, saber que ho tindrà tot allà a mà, per acabar-ho en un altre moment o a casa. Jo prefereixo una funda perforada i demanar ajuda a la família perquè l’enfilin a l’espiral de la llibreta. Si ho veieu difícil de fer, també va molt bé fer-la de cartolina.

tapa amb bossa

PAS 8: Un lloc per endreçar-les. És molt útil tenir un contenidor on emmagatzemar les llibretes interactives. Un cop han acabat l’activitat prefereixo que no les endrecin als seus calaixos, sinó en unes safates o arxivadors. Acostumo a tenir les safates a prop de la meva taula, i això m’ajuda a revisar-les casi diàriament. D’aquesta manera el feed-back és més àgil i útil.

contenidorllibretes

Bé, ja només em queda animar-vos a fer-les servir i dir-vos que en els pròxims dies publicaré una altra entrada on us explicaré com les utilitzo com a eina d’avaluació formativa. Si tot va bé, fins hi tot us podré facilitar alguna rúbrica.

Els lapbook: què són? per què els faig servir?

P1110402Què és? Els lapbook és el resultat d’un treball d’investigació, on es reflecteix tot el que s’ha aprés de forma resumida i gràfica sobre un tema en concret. També se’l coneix com a llibre amb butxaques, o llibre plegat amb llengüetes, per la seva forma i aparença final.P1110403

Quina utilitat té? Usualment s’utilitzen per reunir en un sol lloc, gran quantitat d’informació. Serveix per materialitzar el que s’ha aprés, per reunir tota la informació sobre el que s’ha investigat  de forma resumida, gràfica, ordenada.

Com es fa? Una cartolina gran plegada com un tríptic serveix de suport. Es diferencien les diferents seccions o àrees de treball i es decideix quina informació anirà a cada àrea. Desprès es dissenya com s’exposarà la informació, dins de sobres, fent un mostrari, amb dibuixos, adhesius, amb post its …

Per què els utilitzo? Els utilitzo perquè són un material educatiu senzill, manipulatiu i creat pels propis estudiants. Crear un lapbook els ajuda a entendre millor els conceptes que han treballat i investigat.

Les solapes, mini llibres, imatges, dibuixos, llengüetes fan que siguin un recurs creatiu, divertit i afavoreixen un aprenentatge dinàmic i interactiu.
Els utilitzo perquè són fàcils de crear, només necessites cartolines, llapis, tisores, retoladors, cola, llapis de colors, papers de colors i molta, i tot allò que et porta la imaginació i la creativitat.

També m’ajuden a avaluar el treball final d’un projecte d’investigació i són excel·lents per proposa’ls per la creació d’un producte final en un grup de treball col·laboratiu.

Aquí podeu veure uns exemples que han fet un grup de 5è. Durant un mes els 4 grups de treball col·laboratiu han realitzat els seus projecte d’investigació sobre un animal invertebrat. Cada membre del grup s’ha responsabilitzat d’un apartat de la informació i han treballat de forma col·laborativa per llegir, escollir, resumir la informació, triar les imatges, decidir el format i el disseny, etc..

Al final, cada grup ha defensat el seu lapbook davant tot el grup classe, i ha estat el grup classe qui ha realitzat la seva avaluació utilitzant una graella amb els ítems dels criteris d’avaluació que s’havien consensuat anteriorment.

 

 

Llegir per aprendre: Els meus referents d’aula!

llegirperaprendre1Fa unes setmanes parlava en una entrada del Gust per la lectura, com un dels tres eixos del programa “Impuls a la lectura”  portat a terme pel Departament d’Ensenyament des de fa un temps.  Doncs bé, avui vull parlar del segon eix del programa, Llegir per aprendre.

Quan parlem del concepte  El llegir per aprendre ens referim a la capacitat d’utilitzar la lectura com a mitjà per a adquirir nous coneixements.  Això vol dir que la lectura és  un instrument bàsic per donar sentit als aprenentatges i construir coneixement. És així com mitjançant la lectura s’aprèn història, matemàtiques, geografia …

Ara bé, perquè els alumnes puguin aprendre tot llegint cal que sàpiguen utilitzar estratègies lectores que els ajudin a entendre allò que llegeixen.  Per aquest motiu cal que  els ensenyem a utilitzar aquestes estratègies i que les practiquin. Si es fa de manera sistemàtica i progressiva durant la primària, aconseguirem que els nostres alumnes esdevinguin lectors competents, capaços d’activar les estratègies lectores de forma autònoma  i comprenguin qualsevol tipologia textual, al finalitzar l’educació primària.

Per entrenar-se en l’ús i aplicació d’estratègies lectores,  a la meva aula realitzem un taller de lectura sobre un llibre que llegim tots plegats. Les sessions són d’una hora i ho fem dos cops per setmana. En cada sessió es realitza una mini lliçó de l’estratègia que es treballarà, es realitza la pràctica de l’estratègia i es comenta i reflexiona sobre la feina o l’aprenentatge realitzat.llegirperaprendre2

Utilitzo referents d’aula com els que veieu a les imatges. Algunes de les estratègies lectores aplicables en el procés de llegir per aprendre són:

llegirperaprendre3

  • fer prediccions
  • fer connexions
  • fer visualitzacions
  • fer inferències
  • fer-se preguntes
  • identificar les paraules clau
  • identificar el propòsit de l’autor
  • ordenar les idees…

Per a qui estigui interessat en els referents d’aula els podreu trobar al meu compte de Pinterest.

 

Bases d’orientació

Dossier per la presentació oral d'un treball

Després de l’entrada al bloc  d’ahir, m’han demanat dues coses, una com es pot obtenir el dossier per preparar la presentació oral, i dos, a on es poden obtenir les bases d’orientació que feia menció a l’article.

Pel que fa a la primera qüestió, dir-vos que només cal clicar damunt de la imatge del dossier i us podreu baixar un document PDF que és el dossier complert amb la fulla d’avaluació inclosa. Però de totes maneres us l’adjunto en aquest  article en el slideshare.

Pel que fa a la segona pregunta, us diré que no són materials editats ni publicats per poder-ho comprar. Les bases d’orientació són instruments de pròpia creació per cada docent , conjuntament amb els seus alumnes.

M’agradaria aprofitar l’interès per les bases d’orientació per compartir amb vosaltres una mica més d’informació sobre aquestes eines.Com es fa un resum

La base d’orientació és un instrument que mostra una seqüència ordenada d’accions per resoldre un problema o realitzar una tasca. Per exemple, com es fa una divisió de dues xifres, o com es fa una gràfica, o en el meu cas, com es fa una infografia i com es fa un resum.  Les bases d’orientació (BO) són molt útils pels alumnes perquè els ajuda a planificar-se, per fer  la tasca de forma autònoma i també per autoavaluar-se.

Per aprofitar al màxim les possibilitats que ens dóna les BO, perquè siguin quelcom més que un seguit d’instruccions o orientacions pels alumnes, cal que aquests intervinguin en la seva elaboració, ja que això els obliga a verbalitzar el propi procés d’aprenentatge i, en el futur, a aprendre a aplicar-ho de forma autònoma per resoldre nous problemes.

Per elaborar-les es pot partir de la preguntar: en que m’he de fixar per fer una infografia? La seva elaboració es pot fer després de fer la tasca, per verbalitzar el procés realitzat pas per pas i així comprovar-ne que ho té interioritzat. O bé, també es poden realitzar abans de la tasca i revisar si són correctes, si han estat útils, després.

Com es fa una Infografia

Si les fem en grup, quan les tenim acabades poden servir de referents d’aula i també ens poden orientar per dissenyar les rúbriques d’avaluació.

Perquè us feu una idea més aproximada compartiré amb vosaltres les vaig fer jo amb els meus alumnes.

Dossier per preparar la presentació oral d’un treball en grup Base d’orientació: Com es fa una infografia? Base d’orientació: Com es fa un resum?

Aprenentatge col•laboratiu: Presentació oral d’un treball

presentació treball en equipEn un anterior article us explicava la importància que té en les meves classes el treball col·laboratiu. En l’àrea de coneixement del medi acostumo a utilitzar aquesta metodologia pedagògica donat que em permet un tractament inclusiu de la diversitat i un treball plenament competencial.

Avui continuo compartint amb vosaltres més idees i recursos per emprar l’aprenentatge col·laboratiu. Concretament, us explico com els alumnes es preparen l’exposició oral del seu treball, un cop l’han finalitzat i com utilitzo aquesta tasca per completar l’avaluació. No es tracta d’acabar tots els temes de medi amb una presentació oral, com tampoc es tracta de crear una situació no significativa en les classes de llengua per treballar l’exposició oral o el resum o cartell. Es tracta d’integrar en una tasca significativa i funcional pels alumnes, la posada a la pràctica dels aprenentatges realitzats, ja siguin de medi, com de llengua o d’altres àrees. Es tracta d’utilitzar diferents eines d’avaluació per no reduir-la a un examen final.

La tasca d’exposició oral que us presento, els ajuda a recordar tots els conceptes treballats i a prendre consciència de tot el que han après. La considero de gran vàlua per tancar el cicle de l’aprenentatge, per no parlar de les seves aportacions al desenvolupament de les habilitats per parlar en públic i les habilitats de treballar en equip. D’altra banda, permet posar a la pràctica altres aprenentatges com la realització d’un resum o un cartell.

Per planificar i dissenyar aquesta tasca el primer que vaig fer va ser concretar els meus propòsits. Què era el que jo volia que fessin?

  • Volia que cada grup de treball fes una exposició oral d’un dels aspectes del treball d’investigació realitzat. El tema era l’edat mitjana, i cada equip va desenvolupar un dels diferents aspectes treballats: classes o estaments socials?, la vida quotidiana, reis i governs, del feu al taller artesà, l’art ens explica la història. Evidentment es pot aplicar a qualsevol altre tema i amb les variants que un vulgui.
  • Volia que fessin una infografia que resumís els principals continguts d’aquell tema i les paraules clau que havíem treballat. Es comanava emprar alguna de les eina TIC conegudes per ells.
  • Volia que s’ajudessin en la seva presentació oral amb alguna demostració, experiment o maqueta. Fins i tot podia ser de les utilitzades durant la unitat.

Per què ho volia?

  • Perquè volia emprar una eina d’avaluació diferent que integrés descriptors d’altres competències. Tant el resum com la infografia s’havien treballat detalladament en el taller de textos, per tant només era qüestió de repassar els consells i les bases d’orientació penjades a l’aula. Així doncs, el disseny d’aquesta tasca facilitava completar l’avaluació dels textos treballats a llengua.
  • Perquè necessitava comprovar el grau d’integració dels aprenentatges adquirits durant el tema, i la millor  fórmula era posa’ls en situació d’explicar el que havien après. Perquè volia verificar si havien après el vocabulari específic del tema fins el punt de saber-ho emprar en una exposició oral.
  • Perquè volia conèixer el grau de desenvolupament de les seves habilitats de parlar en públic.

Després vaig planificar el temps que necessitaria, els materials i la seqüència didàctica.

Orientacions per posar-ho en pràctica:

  • Temps necessari:

Acostumo a planificar 3 sessions d’una hora o dues sessions d’hora i mitja perquè els alumnes es puguin preparar l’exposició. I prop de 2 o 3 sessions perquè cada grup faci la seva presentació. Això depèn del nombre de grups que s’hagi fet i del nombre d’alumnes que es tingui. Jo acostumo a fer 5 grups de cinc alumnes.

  • Materials:

1 còpia del dossier per a cada grup

1 còpia del full d’avaluació per a cada grup

1 base d’orientació “Com fer una exposició oral” i “Com fer un resum”

Full de valoració per la resta dels alumnes.

Rúbrica per avalauar la presentació oral.

  • Seqüència didàctica
  1. Presentar la tasca. Compartir els objectius i criteris d’avaluació (rúbrica). Assignació de temes per a cada grup.
  2. Lliurament dels dossier (4 pàgines a doble cara i grapades) a cada grup. Se’ls deixa treballar la resta de la sessió per omplir el dossier. Se’ls deixa consultar el material realitzat o utilitzat durant el treball del tema. Si no acaben són deures. Lliurament del dossier de preparació.
  3. Lliurament als grups d’un portàtil per fer el seu pòster. Poden utilitzar la carpeta de imatges i material del tema que està en el dropbox. Cal que el mestre revisi amb anterioritat, l’esborrany que han entregat amb el dossier, per orientar si manca algun apartat o vocabulari clau. Si cal, facilita un organitzador gràfic per recollir totes les idees o apartats.                   (- http://create.visual.ly/– http://infogr.am/– http://www.easel.ly/– http://www.webdoc.com/)
  4. Preparació oral de l’exposició: assajar la presentació i preparar la seva demostració, experiment o maqueta. El mestre cal que vagi passant pels grups i comprovi que els alumnes estan utilitzant la base d’orientació per preparar la seva presentació.

5.  Planificació de les presentacions sobre calendari o agenda.

Inici de les presentacions. Mentre els alumnes presentaven el mestre va omplint el full de valoració. La resta dels alumnes fan el mateix en el seu full de valoració. Quan acaben la presentació els companys fan una roda de preguntes i el mestre aprofitar per acabar de fer les seves anotacions.

És important que en tot aquest procés el mestre deixi treballar autònomament als alumnes, però també cal que estigui atent per si algun grup necessita ajuda. Les ajudes s’han de facilitar com si fossin bastides en format preguntes o suggeriments; per exemple: què diu la base d’orientació referent això?, has provat que els grup t’escolti i et digui com ho fas? Vols dir que no falta alguna paraula clau? Has revistat el vocabulari del tema?

 

Com treballar la gramàtica i no desesperar

adjectiupetitEstem preparant un nou curs i és hora de renovar material d’aula, referents, pòsters i rètols. Avui comparteixo amb vosaltres els referents d’aula que he preparat per treballar la gramàtica, al cicle superior.

La gramàtica és la part de la llengua que menys agrada als alumnes. Uns diuen que no entenen perquè han de saber que això és un nom i això un verb. Altres que les classes solen ser feixugues i avorrides. Des de fa un temps això ha canviat a les meves classes, o si més no ho intento. Com me les “apanyo”? Bàsicament utilitzant dues estratègies: La primera , utilitzant el llibre de text com una crossa, com una eina on recolzar-nos però no convertint-la amb l’eina imprescindible que s’ha de seguir fil per randa. La segona, treballant la gramàtica a partir del taller de textos o de les tasques que han de preparar una exposició oral. Si treballem la descripció, introduïm el treball dels adjectius. Si treballem les narracions introduïm els verbs i així amb tots els altres tipus de text.
Per treballar cada categoria gramatical dissenyo una mini lliçó sobre ella. Per exemple, presentar l’adjectiu, penjar el referent d’aula a una de les parets de classe, llegir exemples de descripcions i identificar els adjectius, classifica’ls i fer llistes, jugar amb ells (joc dels contraris, joc si jo fos…… seria……., qui és qui…), per reforçar solem fer les activitats proposades pel llibre de text a classe o de deures.
Integrar l’aprenentatge de les diferents categories gramaticals en el treball de construcció de textos o en les tasques que han de fer una presentació oral, ajuda als alumnes a entendre perquè és important conèixer i  saber identificar-les, saber construir derivats, trobar sinònim i antònims, donat que comproven que desprès del seu treball milloren molt les seves produccions, per tant entenen la seva funció en l’àmbit de la comunicació oral i escrita.
L’adjectiu

El determinant

El verb

El substantiu

El pronom