Arxiu d'etiquetes: graduacions

Graduacions “made in USA”.

Estem enfilant l’estiu i deixem enrere el curs i les aules. Moltes som les escoles que arribats aquests darrers dies del curs treballem molt acuradament, fins al punt d’atabalar-nos, per organitzar les festes de comiat, de final de curs i/o les graduacions. Per si no n’hi ha prou amb els neguits de les presses per acabar-ho tot, ens posem a preparar cançons, danses, a preparar esmorzars,  a decidir si regalem gelats i quins, a discutir si entren pares o no, a quin lloc ho farem perquè hem crescut tant que ja no tenim espais on hi capiguem tots, a com encabim les actuacions amb la festa de graduació, i no sols dels alumnes de sisè sinó també dels de P5. Organitzem cerimònies amb discursos, sessió fotogràfica, amb birrets, togues, bandes a l’estil “mis”, orles, diplomes, vídeos…..

Fa un parell de setmanes, una mare em comentava que el seu petit es graduava a “guarderia”, i l’anomeno així conscientment, donat que no és ni escola bressol ni llar d’infants. Bé, al que anava. Aquest comentari em va fer pensar que un infant, al llarg de la seva vida escolar pot arribar a viure 3 cerimònies de graduació (guarderia, infantil i primària). Quan sigui adolescent, dues més (ESO i batxillerat). Finalment quan es graduï a la Universitat,  la darrera. Per tant, abans que arribi la veritable graduació, els alumnes poden arribar a graduar-se 5 cops. Això deu ser per si de cas no arriba a la universitat o bé, per si  des cas arriba que sàpiga ben bé com funciona la festa de graduació.

Sincerament, crec que els mestres som un col.lectiu prou creatiu i competent com per reflexionar i millorar la nostra feina. No crec necessària tanta festa de graduació, entre d’altre coses perquè desvirtuem el valor de la autèntica. Cal donar el reconeixement als nostres alumnes per la feina ben feta i acomiada’ls de forma emotiva  és clar que sí, però per això no cal copiar estils i costums anglosaxones. Ja sé que als pares els hi agrada molt, que els nens estan molt “monos” , que és molt emotiu, que sempre s’ha fet (o bé que ja fa molt que es fa), però personalment crec que entre tots podem trobar maneres millors de fer-ho.