Arxiu de la categoria: General

7 Raons per fer servir les llibretes interactives

La llibreta interactiva és una eina o recurs didàctic, basat en l’ús d’una llibreta tradicional que es transforma en una llibreta personal de l’alumne. Cada alumne hi recull els coneixements apresos, les activitats més significatives i les presenta d’una forma creativa i vistosa.. Es com si estigués construint el seu propi llibre de text  acompanyat de les seves reflexions sobre el seu propi aprenentatge.

La llibreta interactiva té com objectiu crear alumnes que pensin de forma lliure i creativa. Que s’apropiïn del seu propi aprenentatge, que el sàpiguen compartir, explicar i siguin conscients del què han après, com ho han après i per què. Perquè tot això sigui possible, la seva llibreta s’ha de transformar en un quadern particular, personalitzat, que van construint al mateix ritme que van construint el seu pensament. Serà el resultat evident del seu aprenentatge del qual es sentiran orgullosos. La llibreta interactiva és vàlida per a qualsevol assignatura, tant de ciències como de lletres.

Les llibretes interactives, també conegudes com Interactive Notebooks, no són molt conegudes al nostre país, però són d’ús generalitzat als EEUU i a gran part d’Europa.

És xocant la proliferació del seu ús, en un moment on les noves tecnologies són les que marquen els ritmes de la introducció a les aules, de les eines o instruments de la innovació educativa, com els llibres digitals, els portàtils, i de les diferents Apps.

Per què doncs, aposto i defenso el seu ús en l’aula? Què aporta en la millora educativa? Què aporta a la innovació?

Raó 1: Les activitats són divertides, atractives i pràctiques.

Els alumnes s’ho passen realment bé treballant les activitats de la llibreta interactiva. En la meva experiència he pogut comprovar que els hi són una gran font de motivació, se’ls veuen somrients i els hi agrada comentar amb el veí com ho han fet i com els hi queda. Veure als nanos que s’ho passen bé mentre aprenen, és una gran raó per a mi.

Raó 2: Les llibretes són un bon recull de les evidències de l’aprenentatge de cada alumne.

Les llibretes interactives proporcionen un gran resum de les habilitats que s’han cobert. Són una col·lecció de les evidències de l’aprenentatge de cadascú, per la qual cosa són una valuosa eina per l’avaluació i exposar als pares el grau en que les han assolit. A més van acompanyades de les rúbriques de cada tema, on tots, tant els pares, els alumnes com els mestres tenen a l’abast els criteris d’avaluació d’aquell tema.

Raó 3: Les llibretes són una resposta als diferents estils d’aprenentatge atenent a les intel·ligències múltiples.

Són una resposta a les necessitats dels estils d’aprenentatge visual, cinestèsies, espacial, lògic, interpersonal i intrapersonal. Tots sabem que els nostres alumnes aprenen de diferents maneres. Les llibretes són atractives pels qui aprenen visualment. Són una resposta pels cinestèsies que  prefereixen aprendre retallant, enganxant, encaixant peces, aixecant pestanyes i solapes. Els alumnes que aprenen per la via espacial utilitzen imatges, imatges i comprensió espacial. Sovint són els alumnes que recorden alguna activitat tal i com l’han fet a la llibreta i en conseqüència dedueixen les respostes a d’altres situacions problema semblants. També poden satisfer les necessitats dels alumnes interpersonals i intrapersonals .Els interpersonals són els que prefereixen aprendre en grups o amb altres persones. Les llibretes permeten el disseny d’activitats en petit grup o bé permeten fomentar la conversa sobre el tema treballat entre els membres del grup. Els alumnes intrapersonals prefereixen treballar sols i utilitzar l’auto-estudi de manera que aquests estudiants poden treballar en les seves llibretes per explicar el seu pensament i el raonament a través de l’escriptura i l’autoreflexió.

Raó 4: Les llibretes desenvolupen el gust per la feina ben feta i l’orgull pel seu treball.

Els alumnes treballen en els seus quaderns interactius durant tot el curs. Això fa que desenvolupin la propietat i l’orgull pel seu treball. Se li dóna molta importància a la presentació de la llibreta, i a mesura que ells es van sentint orgullosos de les seves llibretes els hi agrada compartir-les amb els seus companys. A finals de l’any estan tan orgullosos de les seves creacions que no poden esperar per portar-les a casa per mostrar-les a les seves famílies.

Raó 5: Les llibretes són grans eines on es recullen els referents dels continguts treballats.

Les llibretes interactives són de gran importància pels meus alumnes. Poso molt èmfasi perquè siguin una eina que utilitzin quan estiguin encallats o quan s’oblidin de com fer alguna cosa. Les bases d’orientació que hi incloem són de gran ajuda. Al final acaben prenent el lloc dels llibres de text  al meu entendre, són més beneficioses perquè estan orgullosos de la seva feina i hi poden trobar com ho han après ells mateixos.

Raó 6: Les llibretes faciliten compartir l’aprenentatge i la reflexió del procés seguit.

En cada tema dissenyo activitats que permetin l’autoavaluació o l’avaluació en parelles. Els hi encanta fer-ho. Diuen que es fer de mestre. Cadascú revisa la feina de l’altre i li suggereix canvis per millorar-ho. Altres cops cadascú justifica o defensa un treball o producte final davant el altres, els quals l’avaluen segons els criteris pactats anteriorment. També dissenyo activitats per compartir el procediment que es requereix seguir per resoldre una activitat. Després ho posem en comú i acabem elaborant una base d’orientació que es converteix en el referent de l’aula. Aquests referents són els que acabem incloent a la llibreta interactiva.

Raó 7: L’ús de les llibretes interactives permeten l’aplicació de “l’educació lenta”.

L’educació lenta és un clam al retorn de l’educació sense preses. A la que posa l’accent en el constructivisme, els aprenentatges significatius, la funcionalitat dels aprenentatges. És la que tracta a cada alumne com una individualitat amb uns trets diferenciats dels qui té al costat, i per tant amb la necessitat de respectar els diferents ritmes i vies dels seu aprenentatge.

L’educació lenta representa el retorn al compromís per afavorir l’observació i l’experimentació i el desenvolupament de les habilitats i capacitats procedimentals. És una educació harmònica amb tots els trets que determinen els condicionants del desenvolupament de l’alumne.

Aquesta educació requereix d’un estudi del currículum per poder escollir i prioritzar els continguts, requereix saber quines habilitats o estratègies afavoriran el desenvolupament de les competències bàsiques. Requereix d’una distribució ecològica del temps educatius, trobant un equilibri en els temps per aprendre, per descansar, per jugar, per reflexionar, per prendre consciencia del que s’aprèn… “més abans i més ràpid, no és sinònim de millor”.

Aquells petits detalls…

El meu post d’avui té a veure amb els petits detalls que fan que una classe sigui diferent a una altra, fins i tot permeten dibuixar un estil de fer o un altre.  D’altra banda pot ser que sigui una  revindicació a aquests petits detalls, sobretot en els cursos de cicle superior o més enllà. Sovint pensem que a mesura que es fan grans, aquests petits detalls resten importància i per tant es poden prescindir d’ells.  En el post d’avui vull donar fe de la importància de no oblidar-los.

P1110319
DETALL 1: Posar rètols en diferents llengües per donar la benvinguda.
Aquest detall comunica als nous alumnes d’aquella aula dues coses. La primera que la tutora espera l’arribada de tots ells. La segona que dóna la benvinguda amb una actitud acollidora i inclusiva, tenint en compte a tots els alumnes, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin.
P1110329DETALL 2: Recordar en un lloc ben visible aquelles paraules que sovint s’obliden pel seu poc ús en les relacions humanes.Posar rètols amb el Si us plau, o amb un gràcies, ajuda a recordar que les relacions a l’aula han de ser cordials i educades. Quan arriben i les veuen en un lloc important de al classe ja estan dient als nous alumnes al importància que té per la tutora tot el que hi ha darrera aquestes paraules.

 

P1110314DETALL 3: Encomanar les tasques de manteniment i organització de l’aula als propis alumnes.Tenir càrrecs com ordenar la classe, tenir cura del préstec dels llibres de la biblioteca o cuidar les plantes que hem posat a l’aula per decorar-la i fer-la més acollidora, contribueix a que els alumnes es facin seu l’espai i en tinguin cura, ajuda a adquirir sentit de responsabilitat, entre d’altres coses.

 

P1110327DETALL 4: Acordar i pactar normes per afavorir la convivència a l’aula, així com les conseqüències si no es compleixen.Tenir en un espai ben accessible de l’aula les normes pactades ajuda a recordar-les. En les assemblees ajuda a parlar-ne d’elles i de les situacions de conflicte. Així com formar-se com a ciutadà responsable i en democràcia. Tenir normes ajuda a créixer amb límits, però també a intervenir per regular les causes dels conflictes i afavorir la conciliació.

 

 

¿Quién no ha sido alguna vez TuperMamá?

(Antes de empezar a leer quiero avisar  que este artículo se basa en una opinión, no en datos ni teorías científicas y que los ejemplos expuestos son meramente eso, ejemplos, sin pretender que nadie se identifique en ellos y por lo tanto sin pretender suscitar 
incomodidades o malentendidos. Recomiendo leerlo en clave de humor al igual que lo he escrito). 

estilos de crianzaHace días que leo, escucho y me comentan situaciones que me recuerdan cuando mis hijos tenían edad escolar y aún los recogía en el cole. Desde entonces ha llovido bastante, pero veo que las cosas no han cambiado tanto, a pesar que algunas mamas incluso hayan cambiado la ubicación (del parque a las redes sociales), para defender su modelo de crianza, compararlo con los de las demás y erigirse modelo de madre. Hace algún tiempo, llegué a la conclusión que un gran grupo de madres, ante la inseguridad de la práctica de la crianza de su hijo/a, necesitan de estas conversaciones para auto justificarse y sentirse convencidas que lo hacen bien.
Pero vayamos por partes. Creo que primero debo explicaros que son para mí las TuperMamá.
Ficha de la TuperMamá:
Mamá, (esporádicamente algún papá), que no pasa de los cuarenta y tantos que se relaciona y conversa con otras mamas de su misma condición a la salida del colegio, ya sea en la puerta del mismo, en el banco que tienen abonado en el parque o en las gradas del campo de fútbol o polideportivo mientras su hijo realiza extraescolares (estas son algunas variantes).
Perfiles de TuperMamá:
La mamá gallina: aquella mamá que antes que su hijo se caiga de bruces, ya está con el botiquín de mano, que lleva siempre consigo en el bolso, corriendo a curar ese pequeño rasguño en la rodilla de su pequeño pollito.
La mamá guardaespaldas: aquella mamá atenta a las discusiones que provoca su hijo y que interviene sacando pecho para defenderlo incluso amenazando al contrario o discutiendo con la otra madre.
La mamá ausente: aquella mamá que la ves llegar, pero no sabes cómo, su retoño trota toda la tarde a su libre albedrio sin oír la voz de la madre ni una sola vez.
La mamá sargento: aquella mamá cuyos hijos la siguen en fila india o la preceden, pero siempre en fila. Cuyo primer saludo es un interrogatorio en primer grado sobre lo que ha hecho en el cole o el por qué de ese rasguño, mientras le da la merienda envuelta simétricamente y ordena su deglución sin tragar aire, sin derramar migas, sin mancharse el jersey…
La mamá reportera: aquella mamá que siempre está a la última de todas las noticias, que si lo hubiera, saldrían en la página de sociedad del periódico local. Sabe quién se separó, quién se juntó, la enfermedad de uno y del otro… Normalmente siempre la acompaña su Smartphone.
La mamá letrada: aquella mamá que cuando habla parece que sentencie porque siempre hace referencia a leyes o informaciones leídas en anuarios sobre educación o simplemente en la columna “como ser padres” de la revista de turno mientras se esperaba en la peluquería, pero que en su boca parecen palabras que no se pueden poner en duda.

Seguramente en opinión de algunos lectores pensaran que se me olvidaron perfiles o incluso que los descritos tienen otras características que los definen. Pero en realidad estos perfiles responden o se pueden resumir en los tres modelos básicos de crianza: “El permisivo, el autoritario y el democrático”. No es mi intención entrar aquí en la descripción exhaustiva de cada modelo, ni tampoco en la comparativa para analizar cual es mejor. Prefiero centrarme en la actitud de esas madres y en las consecuencias de sus comentarios. Para eso es necesario tratar de los temas de conversación. Qué temas tratan en esos corros, en esas reuniones de TuperMamas? Los temas básicamente van entorno a las decisiones y las practicas que conlleva la crianza de sus hijos. Que si mi hijo des del primer día duerme solo, que si el mío con dos años ya hablaba como el tuyo de cinco, que si mi niña con cinco añitos ya lee ( de eco oyes, pues la mía con cuatro), que si no les dejo comer carne de cerdo, que si pues yo voy al Mc Donalds cada semana. A veces los temas van en torno al maestro que les tocó ese curso o la propia escuela. Otras veces el tema es el AMPA. En definitiva, en esa hora o escasamente hora y media, el grupo de mamas conversan y explican sus experiencias. Hasta ahí nada de raro. Entonces en qué recae mi interés en escribir este artículo? En las actitudes, en los mensajes sobreentendidos, en el sarcasmo, la ironía, incluso a veces en el desprecio y enjuiciamiento de las opiniones o decisiones de las otras mamas que optan por un modelo de crianza diferente. Crean grupos cerrados, casi clanes, donde es difícil que te acepten. Crean relaciones desiguales entre las madres de un mismo curso, o eres del grupo o eres la rara. No es necesario que todas las mamas se tomen cada día cafés juntas, ni que salgan de picnic cada fin de semana con sus familias, ni que sean uña y carne y se rían todas las gracias. Pero sí que es necesario que se traten des del respeto de la diversidad, que escuchen y expongan lo que piensen evitando enjuiciar al prójimo. Y sobre todo es muy importante que usen el sentido común y se rijan por el equilibrio en las decisiones vinculadas a cómo ejercer su maternidad. Y ante la duda siempre hay especialistas con los cuales se puede contar, como los pediatras, los maestros, los psicólogos , psicopedagogos etc.
Evitar enfrentamientos y los grupitos es siempre la decisión más inteligente, pues las madres todas parten desde la misma condición: Son madres. Todas tienen el mismo interés: criar y educar a sus hijos de la mejor manera posible, aunque cada una opte una manera distinta. Conversar juntas, aprender juntas de sus reflexiones y experiencias, trabajar juntas en iniciativas des del AMPA o des de la escuela o des de la entidad de las actividades extraescolares, es más inteligente que crear grupitos y provocar incomodidades por rechazo o desprecio. Y lo más importante, es el único camino que ayuda a una crianza sana y feliz.

PORQUE DE MADRE SÍ QUE HAY MÁS QUE UNA, tantas como madres  somos.

El gust per la lectura

BibliotecaAquest és el primer de tres posts sobre la lectura i la competència lectora. Com tots sabeu, la lectura es treballa des de tres eixos: aprendre a llegir, llegir per aprendre i el gust per llegir. L’entrada d’avui està dedicada al gust per llegir.

Tot el que volem que aprenguin els nostres alumnes sobre la lectura s’aprèn llegint. No hi ha cap altre camí. Per tant ,l’objectiu número 1, un cop ja dominen la descodificació gràfica, és aconseguir que els nostres alumnes llegeixen, llegeixin i llegeixin. I per tal que no es converteixi en una tortura cal que ho facin de gust.

Estratègies que funcionen a l’aula: Dedicar 20 minuts diaris a la lectura. Quan arriben a les 9, cada alumne agafa el llibre que ha escollit i el llegeix en silenci durant vint minuts. Quan acaba, anota en el full de seguiment de lectura, de quina pàgina a quina pàgina ha llegit. Hem de planificar aquests 20 minuts en els rutines d’aula. No podem deixa’ls per quan acabin feines, perquè sinó no podem assegurar que tothom llegeixi durant el mateix temps. Hem de deixar que cadascú escolleixi la lectura que li ve de gust, ja sigui un còmic, un conte, un llibre de dinosaures….  Els nostres vint minuts, són un espai màgic, s’atura el temps, tothom llegeix en silenci fins i tot jo. No em calen els avisos, ni les advertències, tothom llegeix a gust i de manera relaxada.

P1110325

 

Els dimecres desprès del pati, cada quinze dies, parlem sobre el què llegim, i es recomanen llibres. És el nostre espai de tertúlies literàries.

En la biblioteca d’aula intentem que hi hagi llibres interessant i nous. Quan no n’hi ha suficients animem a que en portin de casa per compartir a l’aula. D’aquesta forma podem assegurar el servei de préstec.

En un faristol hi posem el llibre del mes. Cada mes hi poso un llibre nou per ells. El presento, fem prediccions, els hi començo a llegir i quan ja els hi he picat la curiositat el deixo a la biblioteca en el faristol. Saben que aquest llibre no es pot portar en préstec durant unes setmanes,  però el poden llegir quan acaben feines.
P1110324Altres estratègies que utilitzem per l’animació lectora i fomentar el gust per llegir són: la maleta viatgera, la visita de l’autor d’un llibre que llegim tots plegats, les activitats d’animació per Sant Jordi… Però tot això ja és tema d’un altra post.

La reunió d’inici de curs

Comparteixo amb vosaltres el vídeo que he preparat per la reunió d’inici de curs.
Un dels moments clau en la relació amb els pares, és la reunió d’inici de curs. Poques altres vegades, els tindreu allà, tots junts i expectants a allò que els hi direu. Per tant val la pena aprofitar cada minut de la reunió.

Si el vostre propòsit és aconseguir la complicitat i la implicació dels pares en el procés educatiu del seu fill, si voleu compartir amb ells la importància d’emprar una metodologia o un altre, si voleu demanar i especificar en què i com poden participar, us recomano no dedicar la major part del temps a repassar les normes o les informacions bàsiques, que es poden facilitar ben explicades en un full de paper. US recomano no planificar la reunió com un classe magistral on només parleu vosaltres.

Seleccioneu eines que facilitin un ambient dinàmic, una comunicació àgil i bidireccional, anticipeu-vos a possibles preguntes i neguits tenint a punt materials per exemplificar la resposta, presenta’t de forma original, deixa clar en quins objectius centraràs el teu treball i sobretot convida’ls a treballar coordinadament, seguint les mateixes estratègies, facilitant el diàleg i aconseguint compromisos de cor-responsabilitat.

Per mi, aquests ingredients formen part de la recepta de més èxit, per aconseguir confiança, diàleg i cor-responsabilitat.