Arxiu d'etiquetes: aprenentatge cooperatiu

Els lapbook: què són? per què els faig servir?

P1110402Què és? Els lapbook és el resultat d’un treball d’investigació, on es reflecteix tot el que s’ha aprés de forma resumida i gràfica sobre un tema en concret. També se’l coneix com a llibre amb butxaques, o llibre plegat amb llengüetes, per la seva forma i aparença final.P1110403

Quina utilitat té? Usualment s’utilitzen per reunir en un sol lloc, gran quantitat d’informació. Serveix per materialitzar el que s’ha aprés, per reunir tota la informació sobre el que s’ha investigat  de forma resumida, gràfica, ordenada.

Com es fa? Una cartolina gran plegada com un tríptic serveix de suport. Es diferencien les diferents seccions o àrees de treball i es decideix quina informació anirà a cada àrea. Desprès es dissenya com s’exposarà la informació, dins de sobres, fent un mostrari, amb dibuixos, adhesius, amb post its …

Per què els utilitzo? Els utilitzo perquè són un material educatiu senzill, manipulatiu i creat pels propis estudiants. Crear un lapbook els ajuda a entendre millor els conceptes que han treballat i investigat.

Les solapes, mini llibres, imatges, dibuixos, llengüetes fan que siguin un recurs creatiu, divertit i afavoreixen un aprenentatge dinàmic i interactiu.
Els utilitzo perquè són fàcils de crear, només necessites cartolines, llapis, tisores, retoladors, cola, llapis de colors, papers de colors i molta, i tot allò que et porta la imaginació i la creativitat.

També m’ajuden a avaluar el treball final d’un projecte d’investigació i són excel·lents per proposa’ls per la creació d’un producte final en un grup de treball col·laboratiu.

Aquí podeu veure uns exemples que han fet un grup de 5è. Durant un mes els 4 grups de treball col·laboratiu han realitzat els seus projecte d’investigació sobre un animal invertebrat. Cada membre del grup s’ha responsabilitzat d’un apartat de la informació i han treballat de forma col·laborativa per llegir, escollir, resumir la informació, triar les imatges, decidir el format i el disseny, etc..

Al final, cada grup ha defensat el seu lapbook davant tot el grup classe, i ha estat el grup classe qui ha realitzat la seva avaluació utilitzant una graella amb els ítems dels criteris d’avaluació que s’havien consensuat anteriorment.

 

 

Bases d’orientació

Dossier per la presentació oral d'un treball

Després de l’entrada al bloc  d’ahir, m’han demanat dues coses, una com es pot obtenir el dossier per preparar la presentació oral, i dos, a on es poden obtenir les bases d’orientació que feia menció a l’article.

Pel que fa a la primera qüestió, dir-vos que només cal clicar damunt de la imatge del dossier i us podreu baixar un document PDF que és el dossier complert amb la fulla d’avaluació inclosa. Però de totes maneres us l’adjunto en aquest  article en el slideshare.

Pel que fa a la segona pregunta, us diré que no són materials editats ni publicats per poder-ho comprar. Les bases d’orientació són instruments de pròpia creació per cada docent , conjuntament amb els seus alumnes.

M’agradaria aprofitar l’interès per les bases d’orientació per compartir amb vosaltres una mica més d’informació sobre aquestes eines.Com es fa un resum

La base d’orientació és un instrument que mostra una seqüència ordenada d’accions per resoldre un problema o realitzar una tasca. Per exemple, com es fa una divisió de dues xifres, o com es fa una gràfica, o en el meu cas, com es fa una infografia i com es fa un resum.  Les bases d’orientació (BO) són molt útils pels alumnes perquè els ajuda a planificar-se, per fer  la tasca de forma autònoma i també per autoavaluar-se.

Per aprofitar al màxim les possibilitats que ens dóna les BO, perquè siguin quelcom més que un seguit d’instruccions o orientacions pels alumnes, cal que aquests intervinguin en la seva elaboració, ja que això els obliga a verbalitzar el propi procés d’aprenentatge i, en el futur, a aprendre a aplicar-ho de forma autònoma per resoldre nous problemes.

Per elaborar-les es pot partir de la preguntar: en que m’he de fixar per fer una infografia? La seva elaboració es pot fer després de fer la tasca, per verbalitzar el procés realitzat pas per pas i així comprovar-ne que ho té interioritzat. O bé, també es poden realitzar abans de la tasca i revisar si són correctes, si han estat útils, després.

Com es fa una Infografia

Si les fem en grup, quan les tenim acabades poden servir de referents d’aula i també ens poden orientar per dissenyar les rúbriques d’avaluació.

Perquè us feu una idea més aproximada compartiré amb vosaltres les vaig fer jo amb els meus alumnes.

Dossier per preparar la presentació oral d’un treball en grup Base d’orientació: Com es fa una infografia? Base d’orientació: Com es fa un resum?

Aprenentatge col•laboratiu: Presentació oral d’un treball

presentació treball en equipEn un anterior article us explicava la importància que té en les meves classes el treball col·laboratiu. En l’àrea de coneixement del medi acostumo a utilitzar aquesta metodologia pedagògica donat que em permet un tractament inclusiu de la diversitat i un treball plenament competencial.

Avui continuo compartint amb vosaltres més idees i recursos per emprar l’aprenentatge col·laboratiu. Concretament, us explico com els alumnes es preparen l’exposició oral del seu treball, un cop l’han finalitzat i com utilitzo aquesta tasca per completar l’avaluació. No es tracta d’acabar tots els temes de medi amb una presentació oral, com tampoc es tracta de crear una situació no significativa en les classes de llengua per treballar l’exposició oral o el resum o cartell. Es tracta d’integrar en una tasca significativa i funcional pels alumnes, la posada a la pràctica dels aprenentatges realitzats, ja siguin de medi, com de llengua o d’altres àrees. Es tracta d’utilitzar diferents eines d’avaluació per no reduir-la a un examen final.

La tasca d’exposició oral que us presento, els ajuda a recordar tots els conceptes treballats i a prendre consciència de tot el que han après. La considero de gran vàlua per tancar el cicle de l’aprenentatge, per no parlar de les seves aportacions al desenvolupament de les habilitats per parlar en públic i les habilitats de treballar en equip. D’altra banda, permet posar a la pràctica altres aprenentatges com la realització d’un resum o un cartell.

Per planificar i dissenyar aquesta tasca el primer que vaig fer va ser concretar els meus propòsits. Què era el que jo volia que fessin?

  • Volia que cada grup de treball fes una exposició oral d’un dels aspectes del treball d’investigació realitzat. El tema era l’edat mitjana, i cada equip va desenvolupar un dels diferents aspectes treballats: classes o estaments socials?, la vida quotidiana, reis i governs, del feu al taller artesà, l’art ens explica la història. Evidentment es pot aplicar a qualsevol altre tema i amb les variants que un vulgui.
  • Volia que fessin una infografia que resumís els principals continguts d’aquell tema i les paraules clau que havíem treballat. Es comanava emprar alguna de les eina TIC conegudes per ells.
  • Volia que s’ajudessin en la seva presentació oral amb alguna demostració, experiment o maqueta. Fins i tot podia ser de les utilitzades durant la unitat.

Per què ho volia?

  • Perquè volia emprar una eina d’avaluació diferent que integrés descriptors d’altres competències. Tant el resum com la infografia s’havien treballat detalladament en el taller de textos, per tant només era qüestió de repassar els consells i les bases d’orientació penjades a l’aula. Així doncs, el disseny d’aquesta tasca facilitava completar l’avaluació dels textos treballats a llengua.
  • Perquè necessitava comprovar el grau d’integració dels aprenentatges adquirits durant el tema, i la millor  fórmula era posa’ls en situació d’explicar el que havien après. Perquè volia verificar si havien après el vocabulari específic del tema fins el punt de saber-ho emprar en una exposició oral.
  • Perquè volia conèixer el grau de desenvolupament de les seves habilitats de parlar en públic.

Després vaig planificar el temps que necessitaria, els materials i la seqüència didàctica.

Orientacions per posar-ho en pràctica:

  • Temps necessari:

Acostumo a planificar 3 sessions d’una hora o dues sessions d’hora i mitja perquè els alumnes es puguin preparar l’exposició. I prop de 2 o 3 sessions perquè cada grup faci la seva presentació. Això depèn del nombre de grups que s’hagi fet i del nombre d’alumnes que es tingui. Jo acostumo a fer 5 grups de cinc alumnes.

  • Materials:

1 còpia del dossier per a cada grup

1 còpia del full d’avaluació per a cada grup

1 base d’orientació “Com fer una exposició oral” i “Com fer un resum”

Full de valoració per la resta dels alumnes.

Rúbrica per avalauar la presentació oral.

  • Seqüència didàctica
  1. Presentar la tasca. Compartir els objectius i criteris d’avaluació (rúbrica). Assignació de temes per a cada grup.
  2. Lliurament dels dossier (4 pàgines a doble cara i grapades) a cada grup. Se’ls deixa treballar la resta de la sessió per omplir el dossier. Se’ls deixa consultar el material realitzat o utilitzat durant el treball del tema. Si no acaben són deures. Lliurament del dossier de preparació.
  3. Lliurament als grups d’un portàtil per fer el seu pòster. Poden utilitzar la carpeta de imatges i material del tema que està en el dropbox. Cal que el mestre revisi amb anterioritat, l’esborrany que han entregat amb el dossier, per orientar si manca algun apartat o vocabulari clau. Si cal, facilita un organitzador gràfic per recollir totes les idees o apartats.                   (- http://create.visual.ly/– http://infogr.am/– http://www.easel.ly/– http://www.webdoc.com/)
  4. Preparació oral de l’exposició: assajar la presentació i preparar la seva demostració, experiment o maqueta. El mestre cal que vagi passant pels grups i comprovi que els alumnes estan utilitzant la base d’orientació per preparar la seva presentació.

5.  Planificació de les presentacions sobre calendari o agenda.

Inici de les presentacions. Mentre els alumnes presentaven el mestre va omplint el full de valoració. La resta dels alumnes fan el mateix en el seu full de valoració. Quan acaben la presentació els companys fan una roda de preguntes i el mestre aprofitar per acabar de fer les seves anotacions.

És important que en tot aquest procés el mestre deixi treballar autònomament als alumnes, però també cal que estigui atent per si algun grup necessita ajuda. Les ajudes s’han de facilitar com si fossin bastides en format preguntes o suggeriments; per exemple: què diu la base d’orientació referent això?, has provat que els grup t’escolti i et digui com ho fas? Vols dir que no falta alguna paraula clau? Has revistat el vocabulari del tema?

 

Aprenentatge cooperatiu

Com es pot combinar el treball de les competències amb les estratègies inclusives d’atenció a la diversitat? Una de les respostes a aquesta qüestió és l’aprenentatge cooperatiu.

Però què és en veritat l’aprenentatge cooperatiu? L’aprenentatge cooperatiu és quelcom més que treballar en equip tal i com ho coneixem convencionalment. Requereix que tots els membres d’un grup s’impliquin, que treballin per igual per assolir uns objectius comuns. Requereix que entre tots els membres hi hagi una relació d’igualtat i que hi hagi interdependència entre ells, quan un ajuda a un company de l’equip, el benefici recau en ell mateix i en tot l’equip. Es creen lligams afectius quan celebren junts els èxits. En els grups de treball cooperatiu cada alumne te la responsabilitat d’aprendre i ajudar a aprendre, tots donen i reben, tots ensenyen i aprenen.

I com es fan els equips? Els equips han d’ésser heterogenis, entre 4 o 5 membres. Aquest equip com més estable és, millor, l’anomenem equip-base. Són equips per fer treballs d’investigació, tasques complexes o projectes, els quals impliquen una llarga durada. Alhora es pot combinar els equips base amb grups esporàdics no estables, en activitats de curta durada. També es pot fer grups d’experts formats per un o dos membres de cada grup base que treballen junts durant unes sessions per especialitzar-se i retornar a l’equip base.
I com s’organitzen els equips? Els equip redacten el seu “Pla d’equip”. En aquest document anoten les seves dades d’identificació, els càrrecs que s’han repartit, els objectius d’equip i els compromisos personals. El Pla d’equip es completa amb esquemes i mapes conceptuals on consten més concretament les tasques de cada membre de l’equip. Per exemple qui busca cada part de la informació que necessiten, qui fa els resums, esquemes, dibuixos, organitza imatges… També hi sol haver una planificació de la feina segons les sessions de treball. Un altre document que forma part de l’equip és el document on signen el seu compromís amb les normes de funcionament. Les normes les redacten els propis alumnes tot i que amb anterioritat tot el grup classe ha pactat amb el mestre unes normes base. A mesura que avança el treball es van fent revisions del pla d’equip i es modifica sempre que cal. També s’avalua el procés del treball, si es compleixen els compromisos, les normes de funcionament, es valora que està anant bé i què cal millorar. Tot aquest procés el realitzen autònomament, tot i que compten amb el suport del docent. És útil guardar tota aquest documentació en una carpeta o quadern d’anelles. És el que nosaltres diem “quadern d’equip”. El custodia el secretari de cada equip.
Us deixo aquí algunes normes orientatives i hàbits de grup:
Normes de grup: Compartir-ho tot, treballar en silenci i quan calgui parlar en veu baixa, demanar la paraula abans de parlar, acceptar les decisions de la majoria, ajudar els companys, demanar ajuda quan es necessiti, no rebutjar l’ajuda d’un company, fer la feina que em toca, participar en tots els treballs i les activitats de l’equip, complir aquestes normes i fer-les complir als altres.
Hàbits: Posar-se d’acord sobre el que s’ha de fer (pla d’equip), decidir com es farà i què farà cadascú(pla individual), realitzar els treballs i proves individuals i de grup si s’escau, valorar els resultats en funció dels criteris assumits i explicitat abans.
També us deixo els càrrecs més usuals que s’anomenen entre els membres de l’equip. No cal que estiguin tots, ni que siguin aquest concretament, però si cal que cadascú en tingui un.
Càrrecs: Responsable –coordinador, Secretari, Supervisor de l’ordre, Animador i fomentador de la participació, Observador, Vetllador per la cura dels materials, Sintetitzador i recapitulador, Verificació de la correcció, Verificar la comprensió.
Cal afegir que el treball amb equips cooperatius permet l’aplicació de diferents tècniques facilitadores de l’adquisició de habilitats implícites en diferents competències bàsiques com: el Trencaclosques, la Tutoria entre iguals, els Grups d’investigació, el Coop-Coop TGT, les Assemblees de classe. Cal que el mestre conegui les particularitats de cadascuna d’elles per utilitzar en cada moment del procés d’aprenentatge la que va millor al seu grup classe. Les podeu trobar descrites en el llibre “Aprendre junts alumnes diferents” d’en P. Pujolàs editat per Eumo Editorial, 2002. Aquest llibre és de gran ajuda per a tots els mestres que es decideixen introduir l’aprenentatge cooperatiu a les aules, com també ho ha estat per mi per redactar aquest article.

Recursos per l’aula: (Si cliqueu al damunt es descarregaran els arxius)

treballcooperatiupetit

revisióplad'equipxcf

plad'equipetitnormes treball cooperatiu