Arxiu d'etiquetes: tdha

TDAH, una qüestió de fe?

“Molts nens i adolescents amb TDAH tenen dificultats per regular el seu comportament i ajustar-se a les normes esperades per a la seva edat i, com a conseqüència, presenten dificultats d’adaptació al seu entorn familiar, escolar i en les relacions amb iguals. Sovint el seu rendiment està per sota de les seves capacitats i poden presentar trastorns emocionals i del comportament”

(American Psychiatric Association, 2001)

Quan era petita, fins i tot quan estava estudiant a la Universitat, no se’n parlava del TDHA, no es coneixia. Hi havia nens distrets, que sempre estaven al núvols, n’hi havia de nerviosos, trapelles, que no paraven mai i suspenien força.  Ara no paro de veure publicacions que en parlen, i fins i tot, es diu haver-hi  un 6’5% de nens amb aquest trastorn a les escoles. Tot plegat sembla un epidèmia.

Portem un parell d’anys que el TDAH és tema estrella en molts mitjans. Potser arrel de les declaracions del científic   a qui se li atorga el seu descobrint, el qual abans de morir, va reconèixer que segurament és una malaltia sobre diagnosticada. No se si per això, o bé per la coincidència que aquest any el Congrés Nacional sobre el TDAH, s’ha celebrat a Barcelona, i per cert, inaugurat per la consellera Rigau. Aquest Congrés ha donat molt de sí, entre d’altres coses perquè ha estat patrocinat per les farmacèutiques i ja fa algun temps que corren els rumors, que el tdha és un invent per inflar les butxaques de les farmacèutiques.

Són diverses les publicacions que es poden trobar per Internet o en paper, envers si existeix o no el TDAH. Fins i tot, es poden trobar diferents informes resultats d’investigacions clíniques del TDAH, del tot contradictòries. Unes afirmant que no té cap origen genètic, altres sí, o opinant de forma divergent envers els efectes secundaris dels fàrmacs que s’empren en el seu tractament. Pel qui és profà en la matèria i a més pateix per tenir sota la seva responsabilitat un nen o nena amb un trastorn anomenat tdha, s’acaba convertint en un malson. En una qüestió de fe. T’ho creus o no t’ho creus.

És indubtable que no tots els alumnes amb problemes d’atenció, dificultats d’adaptació o dificultats d’aprenentatge tenen TDAH. És important que es realitzi una avaluació acurada per arribar a determinar-ne el diagnòstic, cosa gens fàcil. El professional expert (neuropediatre) necessita reunir molta informació sobre el nen i el seu entorn, ja que actualment no existeix cap prova que per si sola conclogui un diagnòstic de TDAH. El diagnòstic ha de basar-se en criteris clínics que avaluïn el funcionament del nen en diferents entorns i no sols en puntuacions obtingudes en qüestionaris. Usualment als mestres se’ls hi demana que contestin un qüestionari que sembla interminable i implica una observació acurada i sistemàtica. Usualment l’omplen sols i sense cap orientació. Això els hi suposa una càrrega d’angoixa per la responsabilitat que suposa. Usualment aquesta angoixa va acompanyada de desinformació sobre el trastorn i com ajudar aquell nen o nena i a la seva família.

Potser ja és hora que es comenci a fer una mica d’endreça. Que les Administracions pertinents dissenyin i facilitin els protocols a seguir per part de tots, amb criteris unificats pel diagnòstic i la intervenció,  donant les pautes a seguir en la gestió de l’aula i el suport personalitzat als infants i les seves famílies. Creant i facilitant els espais de coordinació i treball multidisciplinari. Potser ja és hora que els experts treballin col.laborativament, compartint criteris i pautes en els diagnòstics, facilitant informacions i acompanyament en la intervenció, així com avaluant conjuntament  i acordant els indicadors d’avaluació. Potser ja és hora que els docents invertim una mica més de flexibilitat per entendre aquests alumnes i crear entorns favorables. Un entorn favorable és un entorn en el qual s’ha construït una cultura social estable i previsible orientada a l’èxit dels alumnes. Per millorar la conducta social dels alumnes és necessari invertir en la cultura social de tota l’escola, i també en les estratègies d’intervenció a l’aula i a nivell individual (Horner i Sugai, 2007). La intervenció educativa amb els alumnes amb TDAH no comença en el moment que es dissenya un pla individualitzat, sinó que s’inicia molt abans, perquè totes les decisions organitzatives o metodològiques sustenten i faciliten, en més o menys grau, les actuacions dels docents. Potser ja és hora que les famílies s’obrin al diàleg constructiu, que entenguin que no tenim la recepta per la solució immediata als seus patiments, potser és hora que entomin amb responsabilitat les pautes que se’ls hi pot oferir, que entre tots construïm ponts de confiança i diàleg amb fonaments d’empatia.  Potser ja és hora que els diferents mitjans informin i no desinformin. De ser rigorós en els diagnòstics. De tenir  empatia amb les famílies i nens que pateixen tdha, i/o qualsevol altre trastorn associat. Potser ja és hora de deixar d’especular amb les farmacèutiques. Si nosaltres fem bé la nostra feina, segurament només és medicaran aquells infants que realment ho necessiten i quan es faci necessari. Hem de recordar que el tractament de tdah, no es resolt únicament amb la medicació cal un tractament multimodal i per aquest ordre:

  1. Informació a l’Infant o jove, als familiars i als docents.
  2.  Suport pedagògic a l’escola i/o a l’ institut
  3.  Tractament psicològic, si és necessari (individual i/o familiar).
  4. Tractament farmacològic, si la simptomatologia ho requereix

NOTA: Agraïments als pares, familiars i alumnes que m’han concedit un temps de conversa per compartir les seves vivències i opinions. Han estat el motor propulsor d’aquest article.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

American Psychiatric Association. DSM-IV TR Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales-IV Texto revisado. Barcelona: Masson, 2001.

Sans, A. Per què em costa tant aprendre? Trastorns d’aprenentatge. Barcelona: EDEBÉ, 2008.

Turecki, S.; Tonner, L. El Niño Difícil: como comprender y tratar a los niños difíciles de educar.  Barcelona: Medici, 2003.

Horner, R.; Sugai, G. El suport conductual positiu a nivell d’escola [en línia]. Barcelona: Dincat, 2007.

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/03/qui-guanya-amb-el-tdah-19936.php#select

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130604/54374682890/tractament-tdah.html

http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/47EADFE7-470B-4BC7-B903-373C2E834804/278105/Bit_v21n6.pdf

http://www.theguardian.com/society/2014/mar/30/children-hyperactivity-not-real-disease-neuroscientist-adhd

http://avisdavui.blogspot.com.es/2014/04/la-sindrome-del-tdah.html

http://www.elcorreo.com/alava/20140323/mas-actualidad/sociedad/domingo-saludable-hiperactividad-201403212015.html

http://blogs.e-noticies.com/david-rabada/la_hiperactividad_bajo_un_congreso_dudoso.html

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola_inclusiva/ddin/modul_2/resolucio_annexos_orientacions_.pdf

http://www.feaadah.org/es/sobre-el-tdah/mitos.htm

http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/diez-mitos-sobre-el-tdah-que-interfieren-con-la-mejoria.html

http://www.tdahvalles.org/

http://www.mamapsicologainfantil.com/2013/12/el-famoso-tdah-no-existe-de-verdad.html#.U8maY5R_tgg

http://www.abc.es/familia-padres-hijos/20140110/abci-tdha-paulino-castell-201312121256.html#formcomentarios

http://www.bebesymas.com/salud-infantil/el-psiquiatra-que-descubrio-el-tdah-confeso-antes-de-morir-que-es-una-enfermedad-ficticia