I.I Introducció a la música de l’Antiga Grècia

Benvinguts al primer apartat del bloc Siringa, la música de l’Antiga Grècia. A partir d’aquest article i els que el segueixen, posaré en context la música de la Grècia clàssica a fi que puguem entendre, abans d’entrar en matèria teòrica, la situació en la qual els grecs utilitzaven i practicaven aquesta manifestació artística. A continuació us deixo un breu resum sobre la música hel·lènica.
L’art de Melpòmene acompanyava diferents festivitats, simposis, oracions, casaments, obres teatrals, batalles i funerals. Es considerava indispensable l’educació musical dels joves. No tenim un coneixement directe de la música de l’Antiga Grècia. Les úniques fonts són antics texts, imatges de músics i dansaires en ceràmiques i relleus, escrits sobre la teoria musical, i inscripcions amb notacions musicals.

No m’agradaria tancar aquest apartat sense mostrar-vos una sèrie d’imatges que vaig fer durant el meu viatge a Paris, on podem veure com diferents aspectes de la música de l’Antiga Grècia han servit d’objecte de decoració per institucions tan importants com l’Òpera nacional de Paris, fundada l’any 1669.

Òpera nacional de Paris by Slidely Slideshow

Com heu pogut comprovar, la música hel·lènica i la seva cultura en general ha influenciat de manera excepcional l’art modern. Instruments com la lira (λύρα), la cítara (κιθάρα), la figura d’Apol·lo, termes grecs com Ἑλλάς (Grècia) o Ἰταλία (Itàlia), les Muses, altres escenes musicals com a motiu de decoració del bust de Charles Camille Saint-Saëns (compositor francès), el fet que el paviment de l’entrada a la sala dels concerts porti ètims grecs com amfiteatre (ἀμφιθέατρον) o que la pròpia sala s’anomeni orquestra (ὀρχήστρα), ens recorden que som hereus d’una cultura molt influent, la qual ha deixat el seu llegat en institucions tant importants com aquesta. Espero que després de llegir els apartats que vénen a continuació entengueu per què un santuari de la música tan representatiu com l’Òpera nacional de Paris ha optat per decorar les seves sublims parets amb el llegat grec. I per descomptat, si visiteu Paris, no deixeu de contemplar aquesta gran joia que amaga la ciutat.

Expedició al museu del Louvre

IMG_20140824_173313

Marina Salas Zamora al “Moulin Rouge” de París. Agost 2014

Després d’un intens juliol de feina i calor, la meva família i jo varem decidir fer un viatge improvisat a París. Teníem ganes de visitar la ciutat de l’amour per excel·lència i de d’explorar, tot passejant pels carrers més emblemàtics de la ciutat, esglésies centenàries, llibreries a tocar del riu Sena, monuments de ferro que arriben al cel, pintors bohemis del barri de Montmatre… I és clar, com a bones turistes, a part de tastar la sopa de ceba, que és el plat típic de la ciutat, no ens va faltar la visita al Louvre, un del museus més importants i visitats del món sencer.

Era un dia de pluja, com tots els que vàrem estar a París, i després d’una hora i mitja de cua ens disposàvem a passar un jornada completa entre pintures de l’Escola Holandesa i arquitectura Romànica, entre altres. Teníem ven clar que no veuríem ni una quarta part del museu, perquè segons havia llegit, necessitaríem nou mesos per fer, tan sols, un cop d’ull per sobre de totes les exposicions i obres d’arts. Tan bon punt vaig agafar el plànol, ja em vaig marcar un objectiu fix: visitar les sales d’exposicions de civilització grega. I és aquí on vaig fer la gran descoberta del viatge, perquè entre vitrina i vitrina anava trobant grans perles per al meu treball que de cap manera podia desaprofitar. Com us podeu imaginar, tinc tantes imatges, entre figures de terracota i ceràmiques, que necessitaria més d’un article per mostrar-vos-les totes. Per això he fet una tria acurada d’aquelles peces que m’han semblat de caire més interessant i que analitzaré a continuació.

FIGURES MIRINES DE TERRACOTA                                                                 [Antiguitats gregues, etrusques i romanes. Planta baixa, sala 18]

La necròpolis de Mirina (Μυρίνα), situada al golf d’Élea entre Pèrgam i Esmirna (a la costa occidental de l’actual Turquia), va ser descoberta accidentalment l’any 1870. Entre els materials que s’hi van trobar cal destacar les figures de terracota que veurem a continuació. Aquestes adquisicions van donar resposta a moltes de les preguntes que es feien els arqueòlegs sobre la vida cultural i quotidiana d’una ciutat rica i activa entre el 250 aC, poc després de la seva aliança amb la ciutat de Pèrgam pel sobirà Atàlida, Eumenes I (Εὐμένης), i el 106 dC, data de la seva destrucció per un terratrèmol.

Grup de cinc Erotes

Grup de cinc Erotes 

Segle I aC

Procedència i fabricació: Mirina

Font: Marina Salas Zamora

Els Erotes (Ἕρωτες) eren els déus alats de l’amor, acompanyants d’Eros. El nombre d’Erotes era variat, però Hesíode en descriu dos: Eros (Ἔρως), déu de l’amor, i Hímer (Ίμερος), déu del desig, que varen assistir al naixement d’Afrodita (Ἀφροδίτη). Més tard, altres escriptors en van afegir un tercer, Potos (Πόθος), déu de la passió.

Els dos Erotes asseguts sota la taula toquen la siringa (σύριγξ) i la lira (λύρα). La siringa, constituïda per una filera de vuit o nou tubs de mateixa llargada, està associada a la vida pastoral i a la poesia bucòlica.

Músics tocant el tamborí i l'aulos Músics tocant el tamborí i l’aulos

Segles II-III dC

Fabricació Síria

Font: Marina Salas Zamora

L’aulos (αὐλός) que toca el personatge de la dreta d’aquesta imatge està format per dos tubs units per una canya que el músic pressiona amb els seus llavis, i per tant, en direm flauta doble. Aquest instrument era usat en nombroses circumstàncies, particularment, acompanyant la lira en festes religioses. El tamborí o tympanon (τύμπανον) era un instrument pla i de forma circular que es tocava colpejant amb el genoll.

 

Grup del "concert d'Egina"

Grup del “concert d’Egina”

250-225 aC

Procedència i fabricació: Egina

Font: Marina Salas Zamora

El grup del “concert d’Egina”, format per sis musics i dansaires, possiblement va ser trobat en la mateixa tomba, atesa la importància d’aquestes dues disciplines en el context funerari. Cadascuna de les tres dones  presentades en la imatge porta entre les seves mans una cítara (κιθάρα), instrument de forma trapezoïdal i compost generalment per set cordes i una caixa de ressonància. Aquest, quedava reservat a aquells virtuosos qui el tocaven amb l’ajuda d’un plectre (peça d’os) o bé simplement amb els dits.

Músics tocant l'hydraulis i la salpinx

Músics tocant l’hydraulis i la salpinx

Segle I aC

Procedència i fabricació: Alexandria

Font: Marina Salas Zamora

L’orgue d’aigua o l’hydraulis (ὕδραυλις) que està tocant el personatge de la dreta va ser creat per un famós mecànic d’Alexandria de nom Ktésilios el segle III aC. Aquest instrument va ser admès als concursos musicals de Delfos (Δελφοί) i va continuar ressonant durant l’època romana imperial en els combats de gladiadors. Pel que fa a la salpinx (σάλπιγξ) que el personatge de la esquerra porta entre les mans, val a dir que era un instrument de vent de l’Antiga Grècia pertanyent a la família de les trompetes. En moltes civilitzacions antigues s’ha trobat aquest tipus d’instrument, pel que ens és difícil discernir on i quan es troba el seu origen. De fet, en la Ilíada d’Homer, s’han trobat esments al seu so, tot i que no s’han vist referències segures fins a la Grècia clàssica.

CERÀMICA GREGA                                                                                                 [Primera planta, sales 40/41/42/43/44]

Les cinc sales de la galeria de la Campana del museu del Louvre presenten, amb l’ajuda de més d’un milió de vasos, l’evolució de la ceràmica grega durant cinc segles. La visita comença per l’estil geomètric inventat pels atenesos i l’estil oriental dels “ateliers” de Corint i la Grècia de l’est, continua amb la tècnica atenesa de les figures negres i roges i la ceràmica àtica i acaba amb la producció de ceràmica a la zona oriental de la Grècia antiga, la Itàlia meridional. I és clar, entre tanta meravella, era normal que topés amb vasos que, d’alguna manera, reflectien la importància que la civilització grega va donar a l’art musical. A continuació, he preparat una presentació digital perquè feu un tastet de l’exposició de ceràmica grega del Louvre, centrant-me en aquelles peces que contenien escenes musicals.

Ceràmica grega, Louvre by Slidely Slideshow

I aquí finalitza la meva expedició pel Louvre. Penseu que he reduït molt la quantitat d’imatges i que potser, tan sols comptant les ceràmiques amb elements musicals, tenia un centenar de fotografies. Per això, si teniu ocasió, us animo a visitar aquest enorme museu que amaga perles de civilitzacions ben diverses a nivell cultural i, per descomptat, la màgica ciutat de París.