Estaven mirant la televisió quan l’alarma policial va arribar al mòbil del pare, en Chris. El missatge deia que havien de marxar de casa, ja que un virus localitzat a les aigües dels rius propers afectava seriosament al comportament de les persones i, a més, les deixava mudes. Aquest es propagava fàcilment. Al principi, en Chris i la Nora no es creien aquell missatge, però quan van escoltar els crits que provenien del carrer, no van dubtar en agafar uns quants objectes d’utilitat i marxar de casa seva.

Van pujar al cotxe i van travessar uns quants carrers mentre pensaven on podrien anar. Temps més tard es van trobar que la carretera principal era tallada per diversos cotxes aparcats. Van baixar del cotxe i van parlar amb dos soldats que eren darrere el cotxes que els van indicar cap a on havien d’anar per poder sortir de la ciutat.

Ja eren a les afores, un lloc ple de camps de blat, i encara quedaven uns metres per acabar el viatge. En un moment, la filla va relliscar i va caure per una petita pendent que hi havia al costat d’un dels camps. De sobte, un home amb els ulls blancs, la cara deformada i de moviments lents va sortir d’entre les plantes i es va llançar sobre la nena que cridava de por. Un soldat va aparèixer i el va matar d’un tret al cap. El pare es va sentir molt malament de no haver pogut fer res davant aquella situació. La nena es va posar de peu i el soldat els va acompanyar fins al final del camí on hi havia dos helicòpters esperant. Van agrair l’ajuda al soldat i van pujar en un d’ells. Quan ja eren a l’aire, en Chris li va fer una pregunta a la Nora, però aquesta no va poder contestar.