La meva princesa, per Honey Sewani

Jo soc una bèstia, tothom em té por, però no sé perquè. No ho entenc, cada vegada que anava a buscar amics tothom començava a cridar, el drac!el drac!

Visc en una cova, ningú ve a visitar-me, visc sol i trist. Menjo plantes i flors, les meves flors preferides són les roses.

Cada dia, vaig al poble a veure a la princesa. Intento que no em vegi perquè si no marxaria corrents. Ella és preciosa, té els ulls blaus com el cel, el cabell llarg i ros com l’or, sempre porta vestits llargs i bonic. Sempre ajuda a tothom i és la millor princesa que ha tingut aquest poble.

Un dia, vaig anar a veure-la com sempre feia, aquell dia ningú es trobava al carrer, tothom estava a casa seva, tothom excepte la meva princesa. Va començar a ploure, aquell pluja era estranya, era dolenta. El que feia era desmaiar a les persones. Però a mi no em va afectar, però desgraciadament a ella sí.

La vaig portar a la cova, quan va obrir els ulls em va veure la cara, i i va començar a cridar i a plorar com una nena petita. Jo, estava intentant calmar-la però no callava. Em vaig enfadar i li vaig cridar:

-Calla!!

Ella es va espantar i va callar, em vaig sentir molt malament. Vaig explicar-li tot el que va passar i em va entendre. Aquella nit es va quedar a dormir, per sort portava galetes i un suc de taronja.

Ens ho vam passar molt bé, ella m’explicava totes les coses del poble, després vam començar a cantar moles cançons i, al final, ens vam cansar i ens vam adormir.

El següent dia, ella em va ensenyar un aparell molt curiós, era com una caixa petita, ho tenia tot: música, trucades, Internet…

Ell em va dir que trucaria al príncep i li explicaria tot. Ella el va trucar i aquest estava molt preocupat, estava plorant i cridant. Ella estava intentant explicar-li to però la trucada es va tallar.

Després d’una hora, el príncep i els seus vassalls van arribar a la cova, Ell tenia una pistola i em va disparar,els meus ulls s’estaven tancant, l’última visió que tinc és la de la princesa plorant cridant, el príncep i els seus vassalls no paraven de riure, i en aquell moment els meus ulls es van tancar.

Ara mateix em trobo al cel, amb la meva mare, cada dia vaig a veure a la princesa des d’aquí a dalt. Esperaré que ella vingui aquí, la meva espera acabarà quan jo sabré el seu nom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *