Arxiu de la categoria: 1r ESO

EL LLOC MÉS CARACTERÍSTIC DE LLORET DE MAR, PER POL AGULLÓ

En aquest text us parlaré, des del meu punt de vista, del lloc més característic, extraordinari, especial i sobre el lloc més divertit on tinc present els millors records del meu poble, Lloret de Mar.

Va, no us faig esperar més!  Aquest lloc és el mar del meu poble, ubicat en la Costa Brava i que forma part de la Mar Mediterrània, és un mar càlid i força tranquil. Però per a mi el que el fa especial és com gaudeixo d’ell al llarg de les quatre estacions de l’any.

Com us deia abans el mar és especial en totes les estacions de l’any, a l’hivern, el seu color s’enfosqueix prenent una tonalitat blau marí fosc, sembla que estigui enfadat, però a mi m’agrada veure les grans onades que venen de la mà de les tempestes marítimes, aquestes onades són increïbles, que en observar-les, encara ho són mes!

En l’alegre i plujosa primavera, on els dies s’allarguen i comencem a deixar els abrics a l’armari, és el moment d’aprofitar la “caloreta” que el sol ens dóna. Si us fixeu el color del mar ja no és tan fosc és un blau marí on els rajos del sol s’hi reflecteixen i ens regala a la vista una mar brillant que ens convida a ficar-nos. En aquesta estació de l’any el meu pare i jo aprofitem per surfejar  pel mar  i visitar les increïbles platges i cales que tenim a Lloret.

Per fi arribem a la millor estació de l’any, l’estiu! Just quan acabem les classes. Ara ens toca durant les merescudes vacances d’estiu passar-ho la mar de bé!

A l’estiu és quan el mar, per a mi, és més bonic, els dies són més llargs el color del mar s’aclareix, de tal forma que de vegades s’uneix amb el cel i costa de veure l’horitzó. En aquesta estació és quan gaudeixo més del mar, perquè es poden fer un munt de coses divertides. Però el que més m’agrada, és sortir a navegar en un veler.

Us haig de dir que l’estiu em passa volant, i de cop en trobo que comencen de nou les classes.

Llavors ja hem arribat a la tardor, en aquesta estació és quan intento aprofitar al màxim divertir-me amb el mar,  perquè l’aigua encara no és freda. A la tardor, el color de l’aigua es va enfosquint mica en mica, i ens va preparant per a l’arribada de l’hivern.

El mar durant la tardor, per a mi no és gaire especial, suposo que és perquè estic una mica trist, pel fet que haig d’esperar que passin uns mesos per gaudir-ne al màxim d’ell …

Però sabeu una cosa? El mar, el lloc més característic de Lloret de Mar, conjuntament amb la platja i el Passeig Vermell, són una imatge molt bella.

 

EL POEMA DE LLORET, PER MIQUEL SOLÉ

Ai Lloret, la dona marinera, 

el castell, l’ajuntament

i molts més monuments.

Sobretot la platja

que a l’estiu s’omple

de gent amb ganes de banyar-se.

Hi ha moltes escoles

i instituts també.

Jo vaig al Coll i rodés,

l’institut dels lloretencs.

Lloret és amor

cada rosa d’un color.

Tots som iguals,

hi ha respecte

i estem tots enamorats.

Així acabo el poema,

a Lloret i sense problema.

1 ESO

EL BOSC MISTERIÓS, PER DAVID GAY

Tot va passar el dia que buscava bolets. Estava sol al bosc, caminant entre els arbres, fins que vaig veure un objecte brillant i rodó entre les plantes. Al principi vaig pensar que era una moneda, però desprès m’hi vaig fixar millor: era una flor de plata, o al menys ho semblava. A l’agafar-la, el terra es va obrir a sota meu, fent-me caure. Aleshores, tot va enfosquir. De sobte vaig poder veure alguna cosa: era dins d’una gàbia bastant petita. Davant meu hi havia una criatura d’un color verdós, ulls vermells, dents afilades i dues ales a l’esquena. Em va deixar sortir i jo vaig marxar corrents, buscant el forat pel que havia entrat. Els monstres em perseguien. Al cap d’una estona el vaig trobar, però era molt amunt. Vaig continuar en línia recta, per saber si hi havia una altra sortida. Després de recórrer uns quants quilòmetres, vaig veure una porta enorme. A l’obrir-la, es veia un castell molt alt, amb parets de pedra i una cadira de ferro al centre de la sala. No tenia sostre i anava fins a la superfície. Vaig pujar per les escales de fusta i, per sort, no vaig trobar a ningú. Però, quan vaig sortir, no sabia a on era. Caminant pel mig d’aquell bosc, vaig trobar un carrer que vaig seguir. Em va portar fins a una ciutat amb edificis molt alts pintats amb diversos colors. En un cartell estava escrit el nom d’aquell lloc amb unes lletres que no coneixia. Allà vaig agafar un taxi per anar a casa, on tot va tornar a ser com sempre: normal.

1 ESO

NAAGS PER MATAR, PER JESSICA SINGH

Hi  havia una vegada un grup d’amics que es deien Sara, Carles, Marc, i Maria. Un dia havien quedat a casa de la Maria per jugar a videojocs, fer picapiques i pasar la nit fent una Pijamada. Mentres en Marc hi jugava, hi va haver un moment en què es va apagar la televisió i en marc va desaparèixer.

Dues hores després en Carles es va despertar en un lloc que no coneixia. Després es van despertar els altres. I la Sara va dir que semblava la casa d’uns Naags (persones i serps en un).

Més tard una Naagin va aparèixer davant d’ells “Shivangi” i tots es van espantar. Ella va dir tranquils que no s’espantessin. Despres es va presentar i va explicar que cinc persones havien assassinat als seus pares, i que el destí havia decidit que ells l’ajudarien, perquè ells també eren uns Naags. Així els va suplicar que l’ajudessin.

Més tard els va dir que diguessin tres vegades “Shiv” (que era el Deu dels Naags). Doncs ho van fer, i de veritat es van transformar en aquella persona que havien pensat! Es van sorpendre molt!

I tots van començar a matar un per un a cada persona que havien matat als pares de la Shivangi… Hi havia moments en que la cosa es complicava, però havien aconseguit matar a tots.

Només hi faltava un que era una Naagin “Ruchika”, es a dir la cosina de Shivangi. Ella li tenia molta enveja així que havia decidir matar als seus pares i arruïnar-li la vida. Així tots van idear un pla…

Van anat passant el dies i poc a poc en Carles, la Sara, en Marc i la Maria es van fer com “amics” de Ruchika. Un dia en Marc i la Sara van fer una poció i la van enverinar durant tres hores, després la van portar a “Takshak Naag” (una cova).

Quan es va despertar, es va trobar a tots cinc en forma de Naags i la van anant picant amb la llengua fins que Shivangi va agafar una espassa que estava en un rinco de la cova i la va matar completament.

FUTBOL, PER CRISTINA PRATS

Sis lletres, una paraula, un sentiment, un esport, una passió, la meva passió. El futbol per mi nom,es te una paraula: VIDA. Porto jugant des que tenia tres anys, i a poc a poc he anat evolucionant. Vaig començar a jugar amb un equip masculí que es deia La Penya Barcelonista. Al principi, jo no era molt bona, no era molt ràpida, tenia por quan em passaven la pilota, xutava amb la punta i em feia sang a l’ungla del dit gros del peu. Amb el temps, vaig aprendre a tenir resistència, a xutar fort la pilota, i a no tenir por de res. Amb el temps m’he anat canviant d’equip, quan em vaig cansar de jugar amb els nens, em vaig canviar a la penya barcelonista femení, però no acabava d’estar contenta, ja que jugava amb nenes que tenien quinze, setze i fins i tot divuit i clar com jo tenia deu anys…Però en realitat no era del tot dolent, ja que les altres jugadores no em veien venir i els i podia treure la pilota amb facilitat, ja que a les altres nenes els i feia por fer-me mal perquè era molt petita. Quan va passar un any, l’equip es va desfer i vaig descobrir que dos equips femenins buscaven nenes, un no se com es diu però l’altre era el Santa Susanna. Vam fer una reunió amb el president del club, i com em va parlar molt bé de l’equip, vaig anar al Santa Susanna. Ara ja porto dos anys , i he aprés moltes coses, com per exemple: vaig aprendre a trepitjar la pilota, regatejar millor… I per acabar, el meu somni és poder arribar al FCB i dedicar-me tota la vida al futbol.

ELS CADELLS AMB SÚPER PODERS, PER HARJOT KAUR

Hi havia una vegada una gossa que va tenir quatre cadells. Els quatre cadells eren algú ”peculiars” ja que cada un tenia un cabell de diferent color, a part del color del cabell també tenien Super Poders. Un tenia cabell gris i negra, podia fer-se invisible, el que era marro i verd tenia super força, el lila i blanc tenia el super poder de quan tocava a algun dels seus germans agafava el seu poder i el últim era rosa i vermell tenia el poder de llegir la ment de la seva família i dels humans.

Quan es van fer una mica més grans van començar a lluitar contra el mal, quan acabaven de lluitar i guanyaven les persones els i deien ” Moltes gràcies per la vostra ajuda no sabríem que faríem sense vosaltres ”. Quan es van fer més grans, els seus pares es van donar conté que ells també lluitaven contra el mal, també perquè el seu pare també lluitava contra el mal, ells van decidir treure els poders mentre estan dormits.

A l’hora de despertar-se, s’estaven posat els vestits, com tots tenien el poder de volar ho van intentar i no van poder, i es van donar conte que no tenien super poders, es van molt tristos, just aquell dia el seu pare es va jubilar, com que ells no tenien poders, els villans van començar a governar la ciutat sencer, els pares van decidir donar als poders als seus fills, Quan van tornar a tenir els super poders van començar a lluitar amb els villans, van aconseguir que tot tornes a la normalitat.

ENTRE MENTS, PER CARLA LLOP

Un dia,en un poble petitet,una nena que es deia Yuna va arribar a la Terra,però no era una nena normal.Ella podia llegir les ments de la gent,però ella no ho feia volent.La gent i nens no s’acostaven a ella.Yuna marxava cap al poble per anar a jugar amb nens i nenes,però els nens i les nenes s’anaven corrents. 10 anys després… Yuna té 14 anys,però ja no està sola,té un noi que es diu Joel.Es van fer amics,però ella sentia alguna cosa especial per ell.Va anar per dir que li agradava,però li va llegir la ment i va veure que li agradava una noia que es deia Mònica i per aquest motiu no li va dir que li agradava.Quan Yuna trista s’en va anar,el noi es va girar i no era el Joel,era el Lluís,el marit de la Mònica,però ella es va pensar que era el Joel.Al Joel li agradava la Yuna.Va anar cap a ella i li va dir que li agradava,però la Yuna li va dir:-No fa falta que siguis mentider se que tu estàs amb mi perque no et llegeixi la ment.A partir d’ara te la llegirè sempre. 3 dies després la Yuna descubreix que no era ell,que era el Lluís.Li va demar perdó.Ella li va dir que també l’estimava i ell es va posar vermell i orgullós. Van pasar 16 anys junts.Als 20 anys es van casar i a l’any van tenir un fill i dos filles.Es deien Lucinda,Carla i Marc. Els tres van sortir amb un defecte podien llegir ments Continuará…

Espia d’un minut a l’altre, per David Oganesyan

Era un dia normal al matí. Jo em vaig aixecar. Eren les 8:00, és a dir,  que arribava tard a l’institut. Em vaig sentir estrany, però no li vaig donar importància. Minuts més tard em vaig posar blau de pell i em va créixer una cua de tritó. Em vaig espantar molt i em vaig amagar sota el meu llit. Vaig esperar una mica de temps i se’m va desaparèixer. Aleshores vaig pensar que havia de raspallar-me les dents, vestir-me…De cop i volta em vaig mirar i ja estava vestit i ja m’havia raspallat les dents. Pensava que m’ho havia imaginat, però no! Va passar de veritat. jo pensava que m’estava morint, però no, ja que la segona opció era que estava en un poble de fantasia, en un somni, i em vaig picar per veure si era real o no, i sí! Era real, em vaig alegrar perquè em saltava classes.

Després d’un temps em vaig adonar que tenia poders! ( podia moure coses amb la ment, podia canviar coses de lloc amb la ment etc. ) Com que no controlava el poders, vaig practicar. Primer em vaig fer invisible, després corria súper ràpid, fins que vaig xocar amb una espècie d’animal gegant. Quan hi vaig veure bé, em vaig adonar que estava al voltant de com una dimensió paral·lela, perquè els animals, que en la realitat eren petits, ara eren gegants, i al contrari. De cop i volta una àguila em va portar al seu niu. Es pensaria que era una de les seves cries i em va donar un plat “ gourmet ”. Vaig al·lucinar amb allò. Quan em va donar el plat em va parlar dient: “ T’estàvem esperant espia núm. 248 ”. Aleshores em vaig convertir en espia d’un minut a l’altre? Doncs sí, em va respondre l’àguila mentre estrenyia un botó. En aquell moment vaig caure al fons d’un forat obscur. Quan vaig arribar em vaig trobar una varietat d’animals gegants, que em van posar una missió: “ Has d’intentar agafar la perla d’or dels dolents , que ens van robar fa uns anys, podràs? ” Sí, i tant. Em vaig equipar de pistoles, pals etc. Vaig esperar els dolents on em van dir, a la caseta de l’arbre. Quan van sortir em vaig adonar que els dolents eren també animals fantàstics, però també tenien poders, com jo; vam tenir una batalla èpica amb els poders. Ens tiràvem boles, jo d’aigua i ells de foc. Ens tiràvem contra les parets, ens picàvem, ens tiràvem objectes amb la ment, intentàvem matar-nos mútuament etc. Fins que en un moment em vaig enrabiar tant que vaig començar a levitar amb moltes criatures d’aigua que jo mateix vaig crear, i tota l’aigua que hi havia al poble la vaig posar a les meves mans com una bola de tsunami, però em va semblar poc i per tant vaig fer el mateix amb l’aigua de la ciutat, i tampoc! Llavors ho vaig fer amb l’aigua de tot el món i, sí! Els vaig tirar el tsunami, i es van ofegar. Com que vam acabar, vaig anar levitant per agafar la perla i quan la vaig agafar la vaig posar en una bombolla d’aigua i la vaig guardar bé.

Quan vaig arribar al lloc on es reunien el animals fantàstics, em van premiar com a millor espia del món. I vaig regnar aquest món de fantasia durant molts i molts anys.