El bosc misteriós, per Alex Chacon

Anava per la carretera amb els meus pares. Anàvem cap a la casa que teníem a prop d’un llac. De sobte, un cotxe a tota velocitat se’ns aproximava i vam xocar.

Em vaig despertar sota un arbre. No sabia on era. Aquell bosc em donava una sensació molt estranya. Vaig mirar al meu voltant, estava sol. Però, sentia que hi havia gent mirant-me, observant-me. Estava molt espantat. Cridava als meus pares constantment però no rebia cap resposta. Quan vaig començar a plorar de la ràbia que em provocava no saber on era, els crits i les mirades van parar. Es va obrir un camí d’arbres. El vaig seguir. Al fons del camí, hi havia una llum que m’atreia.

Quan vaig arribar, vaig entrar en un paisatge ple de colors. Hi havia prats verds, animals extingits, rius d’aigua brillant i neta, era un paisatge que mai havia vist. Va aparèixer una noia alta i guapa, es va presentar i darrere d’ella va començar a sortir gent. Em va dir que aquell camí era el final de la vida i el principi de l’eternitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *