Arxiu de la categoria: Poesia catalana Categoria 1

La rosa, PER ANDREU MUÑOZ

                                                                                                                                                      

La vella i fresca rosa, 

la bella i roja rosa,

aquella que punxa sense maldat,

però que és inconscient del que ha passat.

Li agrada que la mirin,

de prop o de lluny,

però no que l’agafin,

ni que li apropin el puny.

Mai baixa el cap,

ni quan fa sol

ni quan plou molt,

de la natura res li dol.

La vella i fresca rosa,

la bella i roja rosa,

aquella que brilla més que la resta,

però que no va a la seva conquesta.

Mai baixa el cap,

sempre somriu,

llueix els seus aspectes més negatius,

de fet ella els troba positius.

No li diguis narcissista,

no pensis que és egoista,

ella només és realista,

obra del millor artista

4 ESO- FINALISTA