Arxiu de la categoria: Poesia catalana Categoria 2

Un dia amb ella, per Gurpreet Kaur

Vaig sortir de l’institut,

en pensar no tenia res perdut.

En sortir ja tardava,

i les ganes que passava.

 

Pel camí l’amiga m’esperava,

sense mi no marxava.

Quan vam arribar a casa,

vam dinar a la terrassa.

 

Vam decidir sortir de casa per passejar,

cap al final del carrer a vora del mar.

Quan estàvem voltant pel camí,

ens vam trobar el nostre veí.

 

De tant caminar ja estàvem cansades,

i vam anar a seure per mirar les onades.

Vam pensar d’anar-nos a mullar els peus,

quan ens va cridar la nostra amiga de Reus.

El mar, per Maksim Bravo

El mar, tan gran i al·lucinant, 

amb una resplendor brillant

El mar, que per alguns és un gran abocador, 

i per altres, és més valuós que l’or.

 

Sota el blau mantell pots trobar taurons, peixos i tortugues

i per sobre pescadors i altres gents, res porugues

El mar, sempre tan bonic,

que amb les onades et saluda, com un bon amic

 

Si el que busques són aventures

el mar et farà sentir a les altures

Si has d’ aconseguir menjar,

el mar, com sempre, t’escoltarà

 

A alguns, l’aigua no els fa cap gràcia,

a d’altres els pot semblar una desgràcia

El mar, un desert blau impressionant,

per sota, és encara més interessant.

 

MAKSYM BRAVO  2A1

El temps, per Naval Lalwani

El temps és com l’or, 

si no l’ aprofites arribarà la mort

El rellotge gira sense parar,

no perdis el temps si la vida vols aprofitar

 

Si vols aconseguir un assoliment en el futur,

hauràs de treballar dur

La glòria no s’ aconseguir fàcilment,

per això hauràs de raonar la ment

 

A la vida viatjar és molt important

per conèixer aquest món tan apassionant

Surt de casa immendiatament,

per amb els teus amics anar rient

 

A la vida si ho vols tenir tot,

ho has d’ aconseguir amb esforç

Recorda, el temps s’ esgota

i no perdis el temps ficant la pota  
NAVAL LALWANI  2A1

EL POEMA DE LLORET, PER MIQUEL SOLÉ

Ai Lloret, la dona marinera, 

el castell, l’ajuntament

i molts més monuments.

Sobretot la platja

que a l’estiu s’omple

de gent amb ganes de banyar-se.

Hi ha moltes escoles

i instituts també.

Jo vaig al Coll i rodés,

l’institut dels lloretencs.

Lloret és amor

cada rosa d’un color.

Tots som iguals,

hi ha respecte

i estem tots enamorats.

Així acabo el poema,

a Lloret i sense problema.

1 ESO

Et recordo, per Rosa Trull

Quan la negra nit acampa

just abans d’endormiscar-me

Ai! L’enyorança m’atrapa

del dolor vull escapar-me.

 

Just abans d’agafar el son

mil records m’apareixen

del teu somriure sota el sol

de com els teus ulls llueixen.

 

Et recordo a la cuina

preparant-me el dinar.

Et recordo a la sala

parlant sense parar.

 

I no hi ha segon que serveixi.

Quant de temps ha de passar?

Perquè el record no fereixi

i deixar-te marxar.

Quan estigui amb tu, per Nerea Rodríguez

Quan estigui amb tu, 

em faràs ser lliure.

Quan estigui amb tu,

tornaré a reviure.

 

Quan estigui davant teu,

els minuts s’aturaran.

Quan estigui davant teu,

només tu m’abraçaràs.

 

-No te’n vagis! et diré,

-No t’allunyis! cridaré.

Tu series la raó,

Per tu aniria a la presó.

 

Només amb tu vull passar el temps,

només amb tu viuré eternament.

No puc esperar ni un sol moment,

per besar els teus llavis tendrament.

NEREA RODRÍGUEZ, 2A3

Un desamor, per Lesly Garcia

Ets allò prohibit 

allò que no puc tocar.

Ets un dolor en el pit,

allò que em va torturar.

 

Voldria la teva felicitat,

dir-te”t’estimo” com en el passat.

Voldria tenir un petó teu,

sentir-te a prop meu.

 

Unir els nostres cossos

amb una única abraçada.

Unir els nostres cossos,

amb un sol contacte.

Dir-te “adéu” amb una mirada,

i poc a poc allunyar-me.

No volia oblidar-te,

ni tampoc enyorar-te.

Era correcte separar-me,

per poder superar-te.

Ets i seràs una ferida,

que formarà part de la meva vida.

LESLY GARCIA

La línia de l’horitzó, per Laura García

Mira aquella esperançada flor, 

que brilla amb resplendor,

té tots els pètals d’or

i mirar-la als ulls és tot dolçor.

 

Ningú hi pot estar a prop,

ningú tocar-la pot,

però tothom apoderar-se’n vol

des de la línia de l’horitzó.

 

Ella em crida i em mira,

la línia em desafia,

si jo la travessés,

em faria bandida.

 

Ja no ho aguanto més,

marxo en direcció est

perquè ja té un promès.

Jo, ja no hi pinto res.

L’amor se’n va, per Selena Fernández

Tu sempre deies 

que mai te n’aniries

sinó que aniria bé.

 

Si et vaig fer mal

no va ser volent

va ser sense voler.

 

Digue’m només què prefereixes

si tens l’opció

de tindre o perdre.

 

Tu només penses en com s’acaba

jo només penso en com acabaré

ho sento per fer-te perdre el temps

per pensar en fer un altre intent.

 

Per què som tan iguals

que si tu te’n vas

jo també me’n vaig.

 

Si vas a quedar-te que sigui amb mi

si vas a córrer que sigui pel tall

se que el futur no estaba davant

ara m’adono que estava al teu costat

SELENA FERNÁNDEZ, 2A3

Et dic adéu

Fa cinc anys ens vam dir adéu, 

adéu, sense mirar enrere

adéu i vam oblidar qui érem,

adéu sense saber què fèiem.

 

Me’n recordo de les nostres tardes

i de les llargues caminades.

Me’n recordo de les nostres nits

i poder tocar-te amb els dits.

 

Els teus ulls blaus són cel,

la teva boca de caramel,

la teva pell suau

em fa sentir un babau.

 

Eres al meu pensament

i no em fugies de la ment.

Adéu, et torno a dir

i no tornaré a patir.

JAVI DE LA COBA, 2n d’ESO