Et recordo, per Rosa Trull

Quan la negra nit acampa

just abans d’endormiscar-me

Ai! L’enyorança m’atrapa

del dolor vull escapar-me.

 

Just abans d’agafar el son

mil records m’apareixen

del teu somriure sota el sol

de com els teus ulls llueixen.

 

Et recordo a la cuina

preparant-me el dinar.

Et recordo a la sala

parlant sense parar.

 

I no hi ha segon que serveixi.

Quant de temps ha de passar?

Perquè el record no fereixi

i deixar-te marxar.

Un pensament a “Et recordo, per Rosa Trull”

  1. Sóc l’Aleksandra, una noia de primer de batxillerat i vull dir-te que el teu poema m’ha semblat bonic i a part, interessant. Per mi, està molt ben pensat i m’agradaria saber en què t’has inspirat per fer-lo. Segueix així de bé. Et felicito!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *