La fugida, per Marc Limeres

Estaven mirant la televisió quan l’alarma policial va arribar al mòbil del pare, en Chris. El missatge deia que havien de marxar de casa, ja que un virus localitzat a les aigües dels rius propers afectava seriosament al comportament de les persones i, a més, les deixava mudes. Aquest es propagava fàcilment. Al principi, en Chris i la Nora no es creien aquell missatge, però quan van escoltar els crits que provenien del carrer, no van dubtar en agafar uns quants objectes d’utilitat i marxar de casa seva.

Van pujar al cotxe i van travessar uns quants carrers mentre pensaven on podrien anar. Temps més tard es van trobar que la carretera principal era tallada per diversos cotxes aparcats. Van baixar del cotxe i van parlar amb dos soldats que eren darrere el cotxes que els van indicar cap a on havien d’anar per poder sortir de la ciutat.

Ja eren a les afores, un lloc ple de camps de blat, i encara quedaven uns metres per acabar el viatge. En un moment, la filla va relliscar i va caure per una petita pendent que hi havia al costat d’un dels camps. De sobte, un home amb els ulls blancs, la cara deformada i de moviments lents va sortir d’entre les plantes i es va llançar sobre la nena que cridava de por. Un soldat va aparèixer i el va matar d’un tret al cap. El pare es va sentir molt malament de no haver pogut fer res davant aquella situació. La nena es va posar de peu i el soldat els va acompanyar fins al final del camí on hi havia dos helicòpters esperant. Van agrair l’ajuda al soldat i van pujar en un d’ells. Quan ja eren a l’aire, en Chris li va fer una pregunta a la Nora, però aquesta no va poder contestar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *