Un dia amb ella, per Gurpreet Kaur

Vaig sortir de l’institut,

en pensar no tenia res perdut.

En sortir ja tardava,

i les ganes que passava.

 

Pel camí l’amiga m’esperava,

sense mi no marxava.

Quan vam arribar a casa,

vam dinar a la terrassa.

 

Vam decidir sortir de casa per passejar,

cap al final del carrer a vora del mar.

Quan estàvem voltant pel camí,

ens vam trobar el nostre veí.

 

De tant caminar ja estàvem cansades,

i vam anar a seure per mirar les onades.

Vam pensar d’anar-nos a mullar els peus,

quan ens va cridar la nostra amiga de Reus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *