Craig Venter fa passos gegants en la ciència, però sempre buscant el lucre.
No és estrany que cada vegada que s’escriu alguna cosa sobre Craig Venter (i se n’han escrit moltes) aparegui la paraula Déu, i que es digui, també amb molta freqüència, que és l’home que juga a ser això, totpoderós, creador de vida, però també és habitual que se’l titlli de megalòman, i que se’l critiqui per no ser el científic desinteressat que el que fa ho fa pel gènere humà, com sembla que molts esperen. I no: a Venter se li han vist els ullals, i són ullals famolencs de diners. Molts diners.
Que coqueteja amb la divinitat, com a mínim com a faedor de vida, va tornar a quedar patent ahir, però Venter, nascut el 1946 a Salt Lake City (EUA), ja havia sorprès el món al descodificar el genoma humà: era l’any 2000 i la seva empresa, la Corporació Celera, fundada tres anys abans amb aquest únic objectiu, arribava a la meta gairebé al mateix temps que la societat pública creada amb el mateix propòsit. Venter va quedar com la cara pública del descobriment, el «pare del genoma», però també com l’home desitjós de patentar el treball. Va tenir moltes crítiques i va haver de desistir.
Autor prolífic (ha publicat més de 200 articles científics), amant del luxe i una de les 100 persones més influents del món segons la coneguda llista de la revista Time (la del 2007), Venter és ambiciós, i no ho amaga, però tampoc defuig la polèmica. El 2004 va recórrer el món a bord del seu iot recol·lectant microorganismes que poguessin ser utilitzats en la creació de vida artificial. Va ser acusat de biopirata.
(enllaç a l’article de El Periódico)
Notícies relacionades:
- Científics nord-americans creen la primera cèl·lula artificial, amb el genoma sintètic.)
- Els científics matisen el concepte de «nova era» que pregona Venter.
- Reaccions a la creació de vida sintètica.
- Quin serà l’impacte de crear vida artificial?