Un nou element químic ocuparà el lloc 115 de la taula periòdica

La casella 115 de la taula periòdica, fins ara buida, té un ferm aspirant a ocupar-la. Es tracta d’un element químic superpesant que ha estat sintetitzat recentment per segona vegada. El 2003 el van descobrir científics russos, i al cap d’una dècada un equip de la Universitat de Lund (Suècia) l’ha tornat a detectar. Aquesta corroboració en un segon experiment era un dels requisits imprescindibles perquè un comitè mixt de les unions internacionals de química i de física el reconegui oficialment. Si això passa, aquest element –anomenat ununpenti de manera provisional– serà el veí del flerovi (114) i el livermori (116), que van ser aprovats fa un parell d’anys.

La segona detecció d’aquest element nou es va publicar fa uns dies a la revista The Physical Review Letters i es va aconseguir en un laboratori d’experiments fotònics i desintegració. Bombardejant amb ions de calci una fina capa d’americi, els investigadors van detectar que en algunes de les col·lisions els dos àtoms es fusionaven en un de nou, que s’esvaïa al cap d’uns mil·lisegons.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Benvinguts i Benvingudes al curs 2013-2014

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Mart va tenir oxígen abans que la Terra

Mart, el planeta vermellLas diferencias halladas entre los meteoritos marcianos y las rocas examinadas por el robot explorador Spirit de la NASA sugieren que Marte tuvo una atmósfera rica en oxígeno hace 4.000 millones años, es decir, mucho antes de que apareciera oxígeno en la atmósfera de la Tierra hace 2.500 millones de años.

Científicos de la Universidad de Oxford (Reino Unido) han investigado la composición de los meteoritos marcianos encontrados en la Tierra y los datos del robot explorador Spirit de la NASA, que examinó rocas de la superficie en el cráter Gusev de Marte. El hecho de que las rocas de la superficie sean cinco veces más ricas en níquel que los meteoritos les sorprendió, haciéndoles poner en duda si los meteoritos son productos volcánicos típicos del planeta rojo.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia, Química | Deixa un comentari

Prova pilot a Barcelona per millorar la qualitat de l’aire impedint la dispersió de partícules contaminants

L’Ajuntament de Barcelona ha engegat una prova pilot per millorar la qualitat de l’aire de la ciutat. L’objectiu de la prova és impedir que s’aixequi la pols que hi ha l’asfalt. L’anticicló instal·lat aquests dies a Barcelona, que afavoreix que la contaminació s’hi acumuli, és la situació perfecta per assajar el nou mètode, que consisteix a regar l’asfalt a primera hora del matí amb una aigua que conté calci i magnesi. La mescla aglomera la pols i permet rentar-la i abocar-la a la claveguera unes hores més tard.

La prova es fa, fins a finals de maig, al carrer Indústria, entre l’avinguda Gaudí i Navas de Tolosa, i el director de Qualitat Ambiental del consistori barceloní espera que servirà per decidir si el servei és útil i s’estén a altres zones de la ciutat. Segons explica Fulvio Amato, investigador del CSIC, pot ser especialment eficaç aplicar aquest sistema de manera ocasional, “quan es prevegin episodis de contaminació molt alta”

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Geologia per a 4t d’ESO

Amb la intenció de difondre la GEOLOGIA, hem creat una plana al Facebook on podeu trobar fotografies geològiques d’arreu i també de la Terra Alta, amb les explicacions pertinents. Parlem de Geomorfologia (litoral, fluvial, desèrtica…), de minerals comuns i no tan comuns, de fòssils, de tectònica global (dorsals, sismes, volcans), de tectònica local (falles, plecs i diàclasis), de tipus de roques (ígnies, metamòrfiques i sedimentàries) i, en general, de tot allò relacionat amb la geologia per a poder entendre i ampliar els coneixements de la matèria. Esperem que us agradi.

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, General, Geologia | Deixa un comentari

VISITA DELS ALUMNES DE 6È A L’INS TERRA ALTA

CURS 12-13

Aquest curs els alumnes de 6è ens han visitat els dies 13 i 20 de març.

Podeu veure les fotos de l’activitat que van preparar els alumnes de 1r de batx.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Votació en línia per a elegir el nom de dues llunes de Plutó

Els descobridors de les dues llunes més petites del planeta nan Plutó, anomenades provisionalment P4 i P5, han obert una campanya a internet per a trobar-los un nom. La quarta i cinquena llunes de Plutó es van observar el 2011 i el 2012 amb el telescopi espacial Hubble. Accedint a Pluto Rocks, els internautes poden elegir fins el 25 de febrer entre una dotzena de noms mitològics, atès que la normativa de la Unió Astronòmica Internacional obliga a batejar els satèl·lits de Plutó amb noms de personatges greco-romana associats amb el regne subterrani d’Hades.

(vés a l’article sencer…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

L’hort de Darwin

Charles Darwin el 1849, amb quaranta anys d’edat (© Cambridge University Library)

Charles Darwin el 1849, amb quaranta anys d’edat (© Cambridge University Library)

«En molts homes il·lustres d’Anglaterra o d’Amèrica del nord hi ha un no sé què que els caracteritza com a “aficionats”. Prova d’això és William James, el periodista; o Lord Kelvin, l’enginyer; o Darwin, el caçador; o, fins a cert punt, el mateix Newton», escriu Eugeni d’Ors en “La vall de Josafat”. L’apreciació és una mica forçada, però encara així té la seua part de raó. A Anglaterra hi havia una tendència al diletantisme, potser molt major que no a França o Alemanya. El mateix Charles Darwin no era un home de ciència que visquera del sou que li reportava el seu treball en alguna institució (com en el cas de Lyell, Hooker o Henslow); era un «aficionat» de les ciències, com va ser el seu avi Erasmus Darwin, metge de professió. Per això D’Ors, en un altre assaig, es permet aquesta pregunta tractant el tema de les vocacions: «No devem justament els més importants productes de la història de l’esperit a una cruïlla o una indecisió entre camins professionals? Darwin, per exemple, un cas de vocació malmesa de “sportman” i de caçador.» Una opinió que també ens pot semblar exagerada si no fóra perquè el seu pare, el sever Robert Darwin –i en la vida de Charles Darwin una cosa així com un transsumpte mozartià de “commendatore”– li advertia: «No t’importa res de res llevat de la cacera, els gossos i matar rates, i seràs una desgràcia per a tu i per a tota la família.»

(llegeix l’article sencer de Martí Domínguez a la Revista Mètode)

Publicat dins de Biologia, Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

La guerra de Mali i l’urani del Níger

Un terç de l’urani necessari per a les 58 centrals nuclears franceses prové del Níger.

El desert és vast i tenebrós, escenari de llegendes, que alimenten la por i la desinformació. Un dels motius importants per a sostenir la intervenció francesa a Mali és les reserves d’urani del subsòl del nord del Níger. El Sahel del Níger i de Mali, terra de tuaregs, és un mateix territori geogràfic, semidesèrtic, separat tan sols per una línia en els mapes dibuixats pels colonitzadors. I França ho sap prou bé. Va dibuixar aquests mapes. Després, hi va instal·lar indústries extractives. La capital del Níger, Niamey, és molt més a prop de Gao, la ciutat tuareg del nord de Mali, actualment sota control islamista, que no de la pròpia capital, Bamako.

Una dada important, d’un llibre bàsic: ‘Areva en Afrique. Une face caché du nucleaire français’ (Editions Agone & Survie, 2012), de Raphaël Granvaud. França ha desenvolupat la seva energia nuclear, justificant-se, falsament, en la independència energètica del país. Des del 2001, any que va tancar la darrera mina d’urani francesa, la companyia estatal Areva, el gegant nuclear de l’estat, extreu gran part del combustible per a les nuclears civils i militars del subsòl africà, amb conseqüències sanitàries, ambientals i socials desastroses per als ciutadans d’aquells països.

Un terç de l’urani necessari per a les 58 centrals nuclears franceses prové del Níger. Una aportació vital per a França, perquè l’energia nuclear aporta el 80% de l’electricitat del país, un cas únic en l’economia mundial.

(Continua llegint l’article…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Geologia | Deixa un comentari

Descriuen un tercer tipus d’erupció volcànica

Foto: NATIONAL OCEANOGRAPHY CENTRE & NATIONAL INSTITUTE

Foto: NATIONAL OCEANOGRAPHY CENTRE & NATIONAL INSTITUTE

Científicos del Reino Unido y Nueva Zelanda han descrito un “nuevo” tipo de erupción volcánica, que se da en las profundidades marinas. Las erupciones volcánicas son comúnmente categorizadas como explosivas o efusivas, y ahora se añade un tercer tipo, que serían las tangaroanas.

En una investigación publicada en Nature Geoscience, los investigadores de las universidades de Victoria, Wellington y el Centro Nacional de Oceanografía de Southampton han descubierto un tipo previamente indocumentado de erupción en los volcanes submarinos, observando los pequeños espacios ocupados por burbujas atrapadas en la roca volcánica.

Dentro de los volcanes, los gases se disuelven en el magma fundido como una función de las presiones muy altas y la química del magma. De la misma manera en que actúan los gases disueltos en las bebidas carbonatadas cuando se quita la tapa, cuando el magma es expulsado en forma de lava, se alivia la presión y los gases se expulsan formando pequeñas burbujas de gas llamadas “vesículas”. En las erupciones explosivas estas vesículas se expanden tan rápidamente que fragmentan el magma, expulsando la lava violentamente, que se enfría y se solidifica para formar piedra pómez que puede ser lo suficientemente ligera para flotar en el agua.

En el aire la piedra pómez es, obviamente, asociada con erupciones violentas y explosivas. Por consiguiente, los volcanes submarinos flanqueados por alta presencia piedra pómez, también se han interpretado como que entraron en erupción explosivamente.

Pero los resultados de este estudio indican que hay un tercer estilo eruptivo único de volcanes submarinos, que no es ni efusivo ni explosivo.

(Vés a l’article sencer…)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Deixa un comentari