El artefacto ideal para responder la pregunta del millón -¿de dónde venimos?- sería una máquina del tiempo, pero el segundo mejor es un secuenciador de genes. Un equipo de genetistas y matemáticos ya tiene la respuesta: toda la humanidad actual proviene de una población de cazadores-recolectores que se originó en el sur de África hace 200.000 años. Nuestros primeros padres eran bosquimanos y se comunicaban en khoisán: la lengua ancestral de la humanidad, donde las consonantes eran chasquidos como el sonido de un beso.Brenna Henn y sus colegas de Stanford y otras seis universidades, entre ellas la Pompeu Fabra de Barcelona, acaban de presentar en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) la comparación genómica -entre los genomas de los humanos actuales- más amplia y avanzada hasta la fecha. Como los genomas van acumulando cambios a lo largo del tiempo, estas comparaciones sirven para deducir el pasado de la especie: las poblaciones ancestrales muestran muchos cambios, tanto dentro de la población -entre un bosquimano y otro, por ejemplo- como fuera de ella -entre un bosquimano y un vecino bantú o un europeo, siguiendo con el ejemplo-. (continua llegint…)
Pàgines
-
Articles recents
Categories
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
novembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « nov. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 QUINA HORA ÉS?
MAPA DEL TEMPS
Comentaris recents
- mamoros8 en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- María Reyes Alfaro Ruiz en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Arxius
Meta
Comptador de visites
Arxius
- novembre 2024
- gener 2024
- octubre 2023
- abril 2023
- febrer 2023
- novembre 2021
- octubre 2021
- maig 2020
- novembre 2019
- juny 2019
- gener 2019
- novembre 2018
- maig 2017
- setembre 2016
- maig 2016
- març 2016
- febrer 2016
- juny 2015
- febrer 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- agost 2014
- abril 2014
- març 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juliol 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
novembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « nov. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Categories
Comentaris recents
- mamoros8 en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- María Reyes Alfaro Ruiz en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
Meta
Etiquetes
ADN Afegeix una etiqueta agricultura Astrofísica astronomia Astronàutica biologia molecular biotecnologia calentament global canvi climàtic contaminació curiositats científiques cèl·lules mare divulgació ecologia Educació energia Energies renovables enginyeria genètica entomologia evolució física nuclear Genètica Geologia Investigació medecina medi ambient Medicina Medi natural Metereologia microbiologia neurociència neurologia noves tecnologies Nutrició i alimentació palentologia Paleontologia Pràctiques de laboratori Química reciclatge Riscos geològics salut Terratrèmols vulcanisme zoologiaPàgines

El servei sismològic del Japó confirma que el terratrèmol ha estat de 8,8 graus a l’escala de Richter, segons l’Agència de Sismologia del Japó i es tracta de la magnitud més alta registrada a l’illa des de fa 140 anys. Associated Press confirma que ja hi ha almenys 29 morts però s’espera que la xifra s’elevi a molt més en les pròximes hores.El terratrèmol ha tingut l’epicentre a només 130 km de la costa est del Japó, a una profunditat de 10 km, i ha causat un tsunami d’almenys 10 metres que està començant a arribar a les illes més properes a l’estat nipó. D’aquí poques hores l’onada arribarà a la costa americana, on ja han començat les evacuacions. (
Un estudi de gairebé 400.000 persones d’edats compreses entre els 50 i els 71 anys ha trobat un vincle fort entre una dieta rica en fibra i una vida més llarga.Concretament, els subjectes que menjaven una dieta rica en cereals integrals, fruita i verdura (sumant 29 grams de fibra al dia per a cada home, i 26 per a cada dona) tenien un 22% menys de probabilitats de morir després de 9 anys que els que menjaven menys fibra (13 i 11 grams per dia), segons aquest estudi dels Archives of Internal Medicine.Els que estaven en el grup de menjar molta fibra era menys probable que morissin de malalties cardiovasculars, infeccioses i respiratòries; una dieta alta en fibra també s’associa amb menys morts per càncer en homes, però no en dones.
En 2070, el abuelo español contará a sus nietos que en sus tiempos había osos en Cantabria, linces en Doñana y grandes extensiones de alcornoques en Extremadura. Algunas de esas especies habrán desaparecido para siempre del país y otras, como el lince o el alcornoque, habrán encontrado refugio cada vez más al norte, a medida que suben las temperaturas en sus territorios originarios. Las especies más emblemáticas no serán las únicas afectadas. De acuerdo con escenarios conservadores de aumento de las temperaturas en la Península Ibérica, el 51% de los vertebrados necesitará acciones de protección a mediados de siglo y casi todas estas especies requerirán medidas legales para no desaparecer del mapa de España. Ese es el escenario que pinta el Estudio sobre impactos, vulnerabilidad y adaptación del cambio climático en la biodiversidad española, un trabajo promovido por el Ministerio de Medio Ambiente y coordinado por
Unos científicos en EEUU han creado lo que ellos definen como el primer antiláser del mundo. “Es sorprendente que no se haya planteado ni estudiado seriamente hasta ahora la posibilidad del proceso de la emisión láser hacia atrás, invertido en el tiempo”, dice Douglas Stone, físico de la
Los caballos aparecieron en América del norte hace unos 55 millones de años y, a lo largo del tiempo, aumentó su tamaño corporal, se redujo el número de dedos de sus pezuñas y desarrollaron dientes grandes. Se han considerado siempre buenos ejemplos de la evolución. Ahora un equipo científico internacional ha realizado un análisis exhaustivo precisamente de los dientes, centrándose en los patrones de desgaste de los molares, de manera que pueden relacionar este rasgo con la dieta de los animales a lo largo de toda su historia y, por tanto, con los cambios en la vegetación asociados a los cambios del clima y a la disponibilidad de alimentos. Su conclusión es que en la mayoría de las poblaciones más antiguas de caballos la presión para desarrollar molares cada vez más grandes fue débil, es decir, que a lo largo de esos 55 millones de años, los caballos, en términos evolutivos, lo han tenido fácil, con abundante alimento disponible durante la mayor parte del tiempo. (
Alba Ramírez es la primera persona que ha recibido en España
Investigadors han trobat una manera de calcular matemàticament la raresa –o com de poc freqüent és– d’una empremta dactilar.Tot i que les empremtes dactilars són úniques per a cada persona, les que queden a les escenes de crims normalment són empremtes incompletes marcades en poms de portes o en vidres.Conèixer la raresa d’una empremta parcial podria ser útil per als científics forenses que intenten determinar com de valuosa és una empremta com a prova, diu Sargur Srihari, informàtic a la Universitat de Buffalo (Nova York), on lidera aquesta recerca. Aquesta variable, la raresa, ja s’està utilitzant com a eina d’avaluació:“Considerem el cas simple on una ofensa ha estat comesa per algú de 2 metres d’alçada”, diu Srihari. “És una alçada molt poc comuna, per tant és una prova valuosa per ajudar a identificar la persona”. (
Investigadors de set països han col·laborat en analitzar com una varietat de bacteri Streptococcus pneumoniae ha mutat durant 30 anys i s’ha estès per tot el món, en un intent de millorar el desenvolupament d’antibiòtics i vacunes.La recerca, publicada a la revista Science, ha donat la primera imatge genètica detallada de l’evolució d’una varietat concreta de pneumònia, i ha resultat en un arbre genealògic. Els investigadors han analitzat mostres d’Amèrica del Nord i del Sud, Àfrica i el sud-est asiàtic.Els científics han analitzat més de 240 mostres i han descobert que, des del 1984, quan la varietat va ser identificada per primera vegada a Espanya, ha donat la volta a tres quarts del seu genoma. (