Aquí podeu veure un video que explica l’origen i causes del terratrèmol del tsunami i els seus efectes més immediats.
Al Japó hi ha hagut el terratrèmol més potent de la seva història. Encara no se sap del cert quantes víctimes ha fet, però el que és segur és que la gran majoria no les ha causades la sacsejada, sinó el tsunami, l’onada gegant que ha arribat una hora més tard a la costa.
Alumnes anem a endevinar el següent enigma:
El foc, coincideixen els científics, va ajudar a fer augmentar una població humana pròspera en donar-li escalfor per cuinar i protecció del foc.
Però no estan d’acord en quan va ser exactament que els humans van començar a utilitzar el foc. Alguns investigadors diuen que va ser fa més d’un milió d’anys, quan els primers humans van arribar a Europa des de l’Àfrica, i altres diuen que va passar molt després. Ara, un nou estudi argumenta que els humans no van dominar el foc fins fa uns 400.000 anys.Dos arqueòlegs, Wil Roebroeks de la Universitat de Leiden a Holanda i Paola Villa del Museu de la Universitat de Colorado a Boulder, expliquen els seus descobriments a la present edició de la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’. Els científics van analitzar informes d’excavació i estudis de 141 jaciments a Europa, que tenien entre 35.000 i 1,2 milions d’anys d’antiguitat; han conclòs que no hi ha proves clares d’un ús habitual del foc fins fa uns 400.000 anys, diu Villa. (continua llegint l’article…)
Els núvols que cada dia observem al cel es troben a la troposfera, la capa inferior de l’atmosfera on tenen lloc els diversos fenòmens meteorològics. El gruix de la troposfera oscil·la entre 8 i 16 quilòmetres, segons la latitud i l’època de l’any, de tal manera que augmenta amb la proximitat a l’equador i a l’estació estival. A l’estratosfera, al voltant dels 20 quilòmetres d’altura, es formen els núvols nacrats, que darrerament han estat relacionats amb la destrucció del gas ozó. I més amunt encara hi ha uns altres núvols, els més alts de l’atmosfera terrestre, que ara coneixerem una mica més. (continua llegint l’article…)
Fa molts anys (decennis!) que la ciència ha deixat de ser cosa d’homes i dones solitaris que treballen aïllats en torres d’ivori. La ciència de la darrera meitat del segle XX, i la del segle XXI, són fruit de la col·laboració de diversos equips de recerca; es fonamenta sobre edificis que han començat a bastir d’altres i, en molts casos, es nodreix de col·laboracions nacionals i internacionals entre uns quants laboratoris d’investigació que aporten, cadascun d’ells, el seu gra de sorra, la seva experiència en un camp concret, per a la resolució (multidisciplinar) d’un problema científic. Parafrasejant (lliurement) el bisbe Torras i Bages: «La ciència del segle XXI serà col·laborativa o no serà».Olivier H. Beauchesne treballa a Science-Metrix, una empresa consultora bibliomètrica (que es dedica a mesurar l’impacte i el creixement de les descobertes científiques a partir dels articles que es publiquen a tot el món en revistes especialitzades). La matèria primera d’aquesta mena d’empreses són les citacions dels articles (és a dir, quants cops un article és mencionat en altres articles), les xarxes de citacions (quines relacions s’estableixen entre diversos articles que es fan referència els uns als altres), els autors i en quins centres de recerca treballen, etc. (continua llegint l’article…)
Una de les primeres mesures que es prenen en casos d’accident nuclear és, per descomptat, evacuar la gent de la zona immediata a la central. Però l’altre mesura de la que s’acostuma a parlar és repartir pastilles de iode entre la població.El iode és un dels elements químics que, tot i que al cos el tenim en quantitats molt petites, resulta totalment imprescindible. La seva funció és ben coneguda: fabricar hormones tiroïdals. La tiroide és una glàndula que tenim al coll, envoltant la tràquea i que s’encarrega de controlar moltes funcions del cos mitjançant dues hormones ben característiques. Una és la tiroxina, també coneguda com tetraiodotironina o T4. El número és per indicar que en la seva molècula hi ha quatre àtoms de iode. L’altra hormona és la triiodotironina o T3, que, evidentment, només en té tres d’àtoms de iode. (continua llegint l’article…)
Hi ha un desconegut a l’ADN. Els gens, que es consideren les instruccions de funcionament de l’organisme, només representen el 5% de l’ADN humà. Del 95% restant no se’n sap gairebé res. No obstant, els científics estan descobrint que aquest mal anomenat ADN brossa juga un paper en moltes de les característiques d’un ésser viu.La setmana passada es va fer públic el primer compost (l’enoxacina) que inhibeix el creixement d’un tumor (en cèl·lules i en ratolins) actuant sobre aquest genoma fosc. El descobriment es deu a l’equip de Manel Esteller, director del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell).(continua llegint…)
El aire que respiramos nos puede enfermar o, en casos extremos, llevar a una muerte prematura. Diversos estudios científicos han demostrado que reducir las emisiones contaminantes mejora drásticamente la calidad de vida de la población.Hace unas semanas saltó la alarma social en varias ciudades españolas que sufrieron jornadas con altos niveles de contaminación en el aire. No es para menos. Existen centenares de investigaciones epidemiológicas que evalúan los efectos adversos de la polución en la salud humana. Respirar aire nocivo puede provocar un aumento en el número de defunciones, de ingresos hospitalarios y de visitas a urgencias, especialmente por causas respiratorias y cardiovasculares. (continua llegint l’article…)
El perill de la fusió del nucli és el que més preocupa a la central nuclear de Fukushima al Japó. Però què vol dir exactament aquest terme? I quines conseqüències podria tenir en el cas de la nuclear japonesa? El món viu pendent del que passa a la central nuclear de Fukushima després que el sisme i el tsunami del Japó n’afectessin el funcionament. Els experts assenyalen que hi ha perill de fusió del nucli de la central, cosa que segons alguns senyals ja podria haver passat parcialment. (continua llegint)
La polinización de los cultivos, esencial para la alimentación de la humanidad, está en peligro por la creciente desaparición de abejas en todo el mundo. Un problema que ya puede considerarse global, después del informe hecho público ayer por el Programa de Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA), que asegura que este fenómeno se ha extendido a nuevas regiones del planeta.Hasta ahora, sólo se había registrado un alarmante aumento de muertes en EEUU y en algunas regiones de Europa, incluida España. Sin embargo, según el informe de PNUMA, en los últimos años el problema se ha extendido a Australia, China, Japón y el norte de África, en la ribera del Nilo. El informe señala que esta grave disminución de las colonias se debe a múltiples factores, como el cambio climático, la contaminación, los pesticidas y el creciente papel de determinados parásitos, que están mermando los cultivos.(continua llegint…)
