En los intestinos de cada persona viven unos 100 billones de bacterias de centenares de especies diferentes. Esos microorganismos ayudan a convertir los alimentos en energía, a destruir toxinas, a producir determinadas vitaminas o aminoácidos y a proteger al organismo frente a muchos patógenos; a cambio, el sistema digestivo les da alimento y hábitat. ¿Son todos los intestinos humanos más o menos iguales a efectos de la colonia bacteriana del aparato digestivo? Un equipo internacional ha identificado tres tipos de ecosistemas de microorganismos claramente distinguibles y en cada uno predomina un género u otro de bacterias. Además, estos tres tipos de flora intestinal son independientes de factores como de la edad, el sexo o la distribución geográfica de las personas. Las colonias bacterianas proporcionan así una nueva huella biológica que algunos comparan con el grupo sanguíneo. (continua llegint l’article…)
Pàgines
-
Articles recents
Categories
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
novembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « nov. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 QUINA HORA ÉS?
MAPA DEL TEMPS
Comentaris recents
- mamoros8 en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- María Reyes Alfaro Ruiz en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Arxius
Meta
Comptador de visites
Arxius
- novembre 2024
- gener 2024
- octubre 2023
- abril 2023
- febrer 2023
- novembre 2021
- octubre 2021
- maig 2020
- novembre 2019
- juny 2019
- gener 2019
- novembre 2018
- maig 2017
- setembre 2016
- maig 2016
- març 2016
- febrer 2016
- juny 2015
- febrer 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- agost 2014
- abril 2014
- març 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juliol 2013
- abril 2013
- març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
novembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « nov. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Categories
Comentaris recents
- mamoros8 en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- María Reyes Alfaro Ruiz en GEOLOGIA, LA CIÈNCIA AMAGADA
- mamoros8 en Mitosi en arrel de vegetal
- Andrea en Mitosi en arrel de vegetal
- mamoros8 en Observació de cèl·lules vegetals
Blogroll
- AEPECT
- Bloc de ciència de “El Pais”
- Bloc Eduard Punset
- Ciència ARA
- Ciència The New York Times
- Ciències Naturals per a l’ESO i el Batxillerat
- Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre
- Minerals i Roques al Pinterest
- Minercat
- Naturals OM
- Programa QuèQuiCom TV3
- Revista Eureka
- Revista Investigación y Ciencia
- Revista Muy Interesante
- WordPress.com
- WordPress.org
Educació
Eines 2.0
Institucional
Recursos
Meta
Etiquetes
ADN Afegeix una etiqueta agricultura Astrofísica astronomia Astronàutica biologia molecular biotecnologia calentament global canvi climàtic contaminació curiositats científiques cèl·lules mare divulgació ecologia Educació energia Energies renovables enginyeria genètica entomologia evolució física nuclear Genètica Geologia Investigació medecina medi ambient Medicina Medi natural Metereologia microbiologia neurociència neurologia noves tecnologies Nutrició i alimentació palentologia Paleontologia Pràctiques de laboratori Química reciclatge Riscos geològics salut Terratrèmols vulcanisme zoologiaPàgines
El equipo de Atapuerca considera que hay que cambiar el mapa de la evolución humana porque hay una rama de homínidos con identidad europea diferenciada y que no procede de África, sino de Asia. Se trata de
La región ártica es una de las más afectadas en el planeta por el cambio climático, con una disminución registrada de la capa helada muy superior incluso a las estimaciones que los científicos habían realizado hace pocos años. Ahora, una investigación enfocada a las costas del Ártico muestra que, como efecto del calentamiento, el litoral allí está ya sufriendo una notable erosión y retrayéndose medio metro de media al año, aunque en algunas zonas llega a los ocho metros anuales. (
Científics han trobat una font de joventut, almenys pel petit cuc anomenat ‘Caenorhabditis elegans’.Estendre la vida de cucs difícilment és un gran pas endavant per a la ciència, però l’interessant és que un dels químics allargadors de la vida que els científics van donar als cucs, la tioflavina T –un colorant–, ja s’ha usat en persones en estudis de l’Alzheimer. Un altre compost que va funcionar per estendre la vida és la curcumina, una substància de color groc brillant que es troba a l’espècie anomenada cúrcuma –usada també com a colorant i un dels components del curri–.La tioflavina T s’usa per detectar grups de proteïnes amiloides mal plegades que es troben als cervells de persones que han patit Alzheimer. Com que el tint, com la curcumina, s’adhereix o es lliga a les proteïnes amiloides, els investigadors creuen que hi ha un efecte beneficiós en els cucs, ja que alenteix l’acumulació de proteïnes mal plegades.
El tauró mako d’aletes curtes és un dels taurons més ràpids que hi ha, potser per la variació en mida i flexibilitat de les escames, amb aspecte de dents, incrustades a la seva pell.Amy Lang, enginyera aeroespacial de la Universitat d’Alabama, i col·legues seus han descobert que les escates flexibles del costat del tauró li permeten canviar de direcció veloçment sense perdre velocitat.Lang va presentar la seva recerca recentment a la trobada anual de la Divisió de Dinàmica de Fluïds de la Societat Física Americana a Long Beach, Califòrnia.Tot treballant amb biòlegs i amb fons de la Fundació Nacional per a la Ciència, Lang va estudiar espècimens morts de taurons.Malgrat que el cos sencer del tauró està cobert amb les escames, fetes del mateix esmalt dur que les seves dents, les que hi ha a les parts superior i inferior del seu cos són més grans i no tan flexibles.
La Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO) nos señala como el país europeo donde más aumentaron los bosques en los últimos años. El Inventario de daños forestales, elaborado por el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, concluye que el 85% de los árboles estudiados presentan un aspecto saludable. La superficie forestal afectada por incendios en 2010 fue un 63% inferior a la media del decenio anterior.En pleno Año Internacional de los Bosques, y a las puertas de un verano en el que de nuevo se activarán todas las alarmas de cara a evitar incendios forestales, conviene recordar la valía de los bosques españoles, precisamente para impedir que las llamas destrocen uno de los tesoros botánicos más importantes de Europa y del mundo.
El Centro Nacional de Análisis Genómico (CNAG) abrió sus puertas en el Parque Científico de Barcelona hace apenas un año. Cuenta con una capacidad de secuenciación única en España, entre las más potentes de Europa. Su director, Ivo Gut (Basilea, Suiza, 1960), ha sido responsable tecnológico de uno de los principales centros europeos, el Centro Nacional de Genotipado de Francia. Pese al gran alarde tecnológico que supone el centro (30 secuenciadores de segunda generación trabajan sin parar), cuando Gut lo enseña lo primero que muestra no son máquinas, sino personas. En la última planta se encuentran los bioinformáticos, la mitad de su plantilla. Trabajan en la penumbra, bajo un silencio de biblioteca y en habitaciones separadas. “Necesitan máxima concentración”, afirma Gut en voz baja. Interpretan las secuencias genéticas que han conseguido las máquinas. (