Quan es va anunciar l’any 2000 la descodificació del genoma humà com el full de ruta que fa que les nostres cèl·lules siguin com són, es van donar a conèixer entre 20.000 i 25.000 gens que formen l’anomenat “llibre d’instruccions” de la vida, en una roda de premsa sense precedents, en la qual van intervenir simultàniament Bill Clinton, que aleshores era president dels Estats Units, i Tony Blair, ex primer ministre britànic. Era una gran fita, però impregnada d’una creença que avui es confirma que és falsa. Aleshores es creia que els gens eren els únics que codificaven ordres i que eren molt independents. Els científics, però, no van trigar a adonar-se que la codificació era molt més complexa.
Ara fa cinc anys, es donaven a conèixer els primers resultats del projecte Encode, que ja apuntava que el que en un primer moment es va qualificar com a ‘ADN porqueria’, que ocupava el 95% del genoma i que es creia que no tenia cap funció, jugava en realitat un paper molt important. Ara arriben els resultats definitius que trenquen del tot aquest antic dogma i confirmen que, efectivament, són fonamentals.
(…)
“El projecte Genoma humà ens va mostrar que només el 2% del genoma conté gens, les instruccions per fabricar les proteïnes. Amb Encode hem vist que prop del 80% del genoma fa alguna cosa. Hi ha una gran part del genoma implicada a controlar quan i com es produeixen les proteïnes, més enllà de simplement fabricar-les”, explica Ewan Birney, de l’EMBL-EBI, coordinador de l’anàlisi.
