Afrontament i gestió dels conflictes

L’afrontament i gestió dels conflictes consisteix en el conjunt d’idees i procediments eficaços per abordar els conflictes evitant l’aparició de respostes negatives i que poden servir guia per a tractar-los de forma cooperativa.

La gestió de conflictes no és una simple solució de conflictes. La solució de conflictes enfoca el conflicte com un fet negatiu que ha de finalitzar al més aviat possible. La gestió de conflictes els entén com un factor crític (en el context dels canvis social continus, de l’aparició de la diversitat cultural, etc.) i com una oportunitat de creixement individual i col·lectiu.

L’afrontament i la gestió dels conflictes parteix, necessàriament, de la implicació de totes les parts involucrades i de la idea que “no fer res” és de fet  una opció d’acció concreta – no abordar el problema- que també té conseqüències.

Naturalment, per afrontar i gestionar els conflictes és imprescindible la voluntat de gestionar-lo de manera activa, i l’empatia i el respecte han de ser posicions bàsiques de partida.

El comportament assertiu és una de les eines principals per gestionar conflictes. En la gestió dels conflictes, es pot considerar també la importància d’analitzar la interpretació de la realitat que fa cada part implicada, el paper de l’autoestima i de la comunicació efectiva.

Premisses per afrontar els confictes

  • Voluntat de gestió del conflicte i de cercar possibles sortides.
  • Actituds d’empatia i de respecte.
  • Convenciment que podem fer front a les situacions conflictives: som competents per generar idees i buscar camins de solució.

Creació d’un clima positiu i facilitador que permeti:

  • La confiança mútua
  • L’afirmació personal i el respecte per la pròpia postura
  • L’expressió de sentiments i l’intercanvi d’informacions i experiències
  • El suport social. [Elena, no enten]
  • L’aprenentatge de les formes per a afrontar conflictes i buscar solucions

Habilitats i recursos implicats en el procés de gestió dels conflictes    

  • Habilitats d’autocontrol
  • Habilitats per afrontar les situacions estressants
  • Habilitats de pensament creatiu
  • Habilitats de comunicació
  • Habilitats de treball en equip

Fases per a la gestió de conflictes

Definició i formulació del problema

  • Des d’una perspectiva global.
  • De forma operativa, obrint possibilitats a l’actuació.
  • Exercici d’empatia: Anàlisi de fets rellevants, emocions, sentiments i pensaments de les parts implicades.

Plantejament d’objectius

  • Objectius i solucions com a realitats diferents.
  • Diferència entre actuacions possibles i consecució d’interessos.

Recerca d’alternatives que totes les parts puguin acceptar

  • Pluja d’idees

Valoració d’alternatives i presa de decisions

  • Pertinença i viabilitat
  • Aspectes positius i negatius
  • Conseqüències a curt i llarg termini
  • Canvis necessaris, resistències previsibles i pla d’actuació
  • Recursos: materials, humans i funcionals
  • Coherència amb el context
  • Postures de suport i d’oposició que es puguin dona

Disseny de l’estratègia d’actuació

  • Establir prioritats
  • Dissenyar un pla d’actuació concret
  • Consensuar responsabilitats i compromisos
  • Planificar la revisió de resultats
  • Deixar oberta la possibilitat de tornar-ho a intentar

Definició de conflicte

DEFINICIÓ CONFLICTE

EL CONFLICTE

El conflicte  és una realitat consubstancial a les relacions entre les persones. De fet, la manca de conflictes hauria de ser interpretada com un possible senyal d’alerta, de manca de “creixement”.

El conflicte es produeix quan hi ha un enfrontament d’interessos (real o percebut), a causa d’un desacord en relació amb les actuacions, les idees… Té a veure amb la pròpia convivència i és un element comú a totes les organitzacions. El conflicte és una oportunitat per madurar, per dotar-se de recursos i competències i una possibilitat per a l’aprenentatge emocional, intel·lectual i social. Per això és tan important treballar els conflictes a l’aula  i utilitzar-los per al creixement tant individual com grupal.

En tot conflicte podem observar diferents dimensions: la personal i subjectiva, la contextual, la interrelacional, la cognitiva, la pragmàtica…

El conflicte en sí pot provocar respostes extremes, conductes problemàtiques, comportaments disruptius, però s’ha de diferenciar entre un enfrontament d’interessos, un conflicte, i les conductes inadaptades, els intents d’imposició per la força d’un individu o grup a la resta del grup.

Les conductes problemàtiques, els comportaments antisocials estan lligats a la indisciplina, a comportaments que van en contra de les normes i tant el poden produir alumnes difícils, indisciplinats, caracterials, inadaptats com el professorat amb un estil de relació i docència especials.

Per poder gestionar els conflictes a l’aula és important analitzar les respostes, la conducta en sí, sense generalitzar ni personalitzar.

ASPECTES FONAMENTALS EN ELS CONFLICTES

En qualsevol tipus de relació o situació de convivència o situació d’enfrontament o conflicte, es poden identificar uns elements claus que ens ajuden a donar significat dimensional a les relacions, conductes i comportaments que es donen en els conflictes i en la convivència.

Dimensió personal.

  • Les persones que intervenen: Cal tenir en compte les seves carecteristiques personals, prejudicis, manies, realitat cultural, les conseqüencies (guanys, pérdues, premis, castigs, recompenses…)  i els seus estats emocionals així com la rellevància o importància que té per cada persona.
    • protagonistes (els que estan directament implicats)
    • personatges secundaris (els que acompanyen, animen o provoquen ..)
    • afectats (els que es veuran afectats d’una manera o altra pel conflicte)
  • Les relacions.
    • Posicions jeràrquiques entre els agents o parts del conflicte
    • Relació emocional entre les persones.
    • Sentiments i emocions que apareixen en el conflicte

Dimensió fets.

  • Definir el conflicte desde cada punt de vista. Què ha passat?
    • les condicions.
    • els antecedents
    • estimació de la freqüència, durada i intensitat.
  • On ha passat?
  • Quan ha passat?
  • Com?
  • Per què ha passat?
  • Interessos, necessitats i posicions

Dimensió voluntat d’acord.

  • Es vol solucionar?

TRES POSSIBLES POSICIONS: