5ena sessió de la xarxa de Competències Bàsiques

El dimarts 5 de juny vam assistir a la 5ena jornada de la Xarxa de Competències Bàsiques.

Va participar la Neus Sanmartí amb una ponència sobre l’avaluació en el treball per projectes.

El repte a plantejar és com aconseguir que els propis alumnes siguin els que s’avaluin. Canviar l’avaluació requereix i implica un canvi en les formes de treballar, en la seqüenciació dels aprenentatges i en la relació amb les famílies.

Idees clau a compartir sobre l’avaluació

1- Les emocions que provoca l’avaluació són negatives. Tant pel professorat com per l’alumnat. Si no canviem això, no servirà per aprendre. L’avaluació no s’ha de percebre com un element negatiu.

2. Aprendre és revisar el que ja sabem. Tots els alumnes tenen idees prèvies i coneixements i aprendre és regular el que ja se sap, canviar el que se sap sobre algun tema.Canviar formes de fer, formes de pensar, formes de parlar i formes de sentir.

3. L’aprenentatge ha d’estar centrat en l’alumne. L’alumne és protagonista de tot i també de la seva avaluació. El repte més important és que l’avaluació ha d’estar centrada en l’alumne. Està demostrat que la tasca de corregir i de portar-nos a casa dossiers per fer comentaris i posar notes no serveix per res. No té cap impacte sobre l’alumnat.

4. Té sentit posar notes? La qualificació té sentit com a certificació o acdreditació, en el moment en que s’ha realitzat la tasca o activitat. Té sentit per posar-nos a prova pero no com a instrument final

Avaluar és un procés que està basat en 3 etapes

  1. Recollir dades (a partir de treballs, preguntes, vídeos i fotos, observant)
  2. Aquestes dades s’han d’analitar i s’ha d’intentar buscar les raons de les dificultats. La funció de l’avaluació és entendre el perquè no se’n surt. Podem utilitzar rubriques o Bases d’Orientació, graelles de criteris
  3. Hem de prendre decisions a partir d’aquestes dades. La majoria de les decisions les ha d’aprendre el propi alumne. Han de ser de tipus formatiu.

Tot de repent, el Daniel de 5 anys no vol dibuixar. Després d’analitzar la situació la mestra dedueix que es deu al fet que va canviar de lloc i ara esà al costat d’un nen que dibuixa molt bé

Les persones que aprenen son aquelles que s’autoavaluen.

Quines són les intervencions didàctiques que generen més impacte

Resultat d'imatges de aprendizaje visible hattie

Hattie.J (2017) “Aprendizaje visible” para profesores

Que caracteritza a les persones que saben autoavaluar-se i que per tant prenen  decisions per millorar?

  1. Identifiquen molt bé els objectius de les tasques (saben perquè les fan)
  2. Abans de fer una tasca, dediquen molt temps a pensar en com fer la tasca (planificar) i molt poc en com fer-les.
  3. Identifiquen els criteris d’avaluació, que es relacionen amb les accions anteriors.

 

La feina del professor passa per dos pols, tot buscant l’equilibri

  • La planificació i l’atenció de les demandes de l’alumnat
  • el feedback i l’autoregulació de l’alumnat

Els bons docents són aquells que tenen molts clars els objectius però que estan molt atents al que està passant a l’aula. S’ha de saber que és el que els està captant, que és el que els interessa d’aquella activitat. Cal treballar entre l’aurorregulació i la regulació.

Al’hora de definir els objectius, els haurem de decidir els docents amabs de començar el projecte. D’altres s’aniran concretanr a partir de preguntes que sorgeixen i els productes a elaborar. Els objectius es relacionaran amb les competencies i la valoració l’anirem recollint… per poder qualificar a final de curs.

Un bon exemple amb moltes pràctiques el podeu trobar aqui

http://blocs.xtec.cat/comaprenem/

Per graduar els elements de la rúbrica, cal canviar el xip. El nivell 2 és el mínim de competència, allò que tothom hauria de tenir (aprenent) El nivel 1 és el que està per sota (Novell). Mai es posa un nivell 0. El nivell 3 seria AVANÇAT i el nivell 4 seria EXPERT

Hi ha una sèrie de criteris que s’han de tenir molt presents:

  1. Autonomia.  Exemple: escriure una carta al president del govern.Ser competent vol dir saber fer les coses amb ajuda (buscar a internet un model a seguir). Un avançat seria qui ho fa sense ajuda, sense aquest model. L’expert seria qui fa la plantilla, qui fa el model, són els que poden ajudar als altres.
  2. Creativitat.
  3. Transferencia: Els alumnes hand e saber aplicar i transferir aquests coneixements a un altre situació. (Que els hi dirieu a n companys del curs superior….)

Per atendre a la diversitat hem de tenir present que hem de recollir moltes formes d’avaluar. Si al final és una prova escrita estem avaluant només la competnecia d’expressió escrita

L’autoregulacio implica que el professor ha de planificar les tasques per als 3 nivells i tingui prou autonomia per fer la

Informes a entregar a les famílies:

1- Primer trimestre: diagniosi i informe del docent qualitatiu

2Segon trimestre: informe amb participació de l’alumnat. Són els alumnes qui fan aquest informe : Es demana als alumnes que diguin com saben que hem millorat des de l’inici de curs -en escriure, llegir. Amb el que diuen es fa un questionari i s’autoavaluen. Els resultats amb el comentari de la mestra, el reben les famílies.A aquests se’ls demana que parlin amb els alumnes i que emetin una valoració amb les seves observacions.

3. tercer trimestre: qualificacions. Informe del docent

Mal comportament dels alumnes o ineficaç gestió de l’aula?

Analitza el següent cas i intenta proposar alguna solució al Martí.

A l’institut on dono classes durant tot aquest curs, el problema fonamental que estic tenint amb quatre dels cinc grups que porto és el mal comportament que tenen els alumnes. M’agradaria poder resoldre’l, pel bé de tot l’alumnat que m’ha estat confiat i pel meu propi bé, però reconec que encara no me’n surto i no sé si a aquestes alçades de curs encara sóc a temps per aconseguir-ho.

Per culpa de la qüestió de la gestió d’aula, enguany estic passant una avaluació interna de centre, extraordinària, no prevista. I tinc sort que, en aquest aspecte concret, la Direcció del centre, en veure que jo el curs passat vaig superar positivament l’avaluació d’Inspecció corresponent al meu primer nomenament com a interí per tot un any acadèmic, va decidir fer-me confiança i no posar en marxa cap procediment sancionador contra mi.

En general, tinc molts alumnes que habitualment no fan cas de les indicacions del professor i se’ls ha d’avisar diverses vegades perquè a l’aula es comportin com s’espera d’ells. Això suposa tenir moltes interrupcions de tota mena (parlar amb els companys, aixecar-se per llençar papers a la paperera quan els ve de gust, fer una altra assignatura que no toca durant aquella hora de classe, menjar xiclet, utilitzar el telèfon mòbil, escoltar música amb els auriculars, etc…) que fan més lentes les explicacions del temari a l’aula i fa que fins i tot els que tenen ganes d’aprendre s’acabin avorrint.

Durant el primer trimestre, reconec que vaig posar molt d’esforç i temps en intentar corregir aquestes actituds no apropiades de l’alumnat. Com que era usual que no fessin cas de les meves instruccions, això es va traduir en fulls d’incidències. Però això em va comportar dos problemes: d’una banda, a Direcció no va agradar el fet que, en acabar el primer trimestre, jo fos el “campió” de fulls d’incidències de tot el claustre de professors; de l’altra, van arribar queixes a Direcció per part de pares i mares d’alumnes (suposadament els que tenen interès per aprendre) dient que “a la classe del Martí no es pot fer classe“.

Durant el segon i el tercer trimestre, el comportament dolent de molts alumnes ha continuat existint (i fins i tot hi ha hagut alguns estudiants que m’han comentat que s’alegraran si a partir del proper mes de setembre em destinen a un altre centre). Per la meva banda, continuo utilitzant el diàleg com a primera eina per resoldre els conflictes, però ara he diversificat les mesures que adopto per intentar resoldre’ls quan el diàleg fracassa: fer fora de l’aula per 5 – 10 minuts l’estudiant que molesta, per veure si es calma; enviar l’alumne a la sala d’expulsats però no omplir cap full d’incidències, perquè així aconsegueixo no tenir-lo a classe molestant i que no arribin a Direcció excessius fulls d’incidència de part meva; posar alguna nota a l’agenda dirigida als pares dels estudiants; deixar sense pati els alumnes alguna vegada; etc…

Malgrat tot, tinc la sensació que les coses continuen sense funcionar. Em fa la impressió que, sobretot els alumnes de 1r ESO que tinc, m’han perdut el respecte, si és que algun cop l’han tingut.

Des de Direcció del centre, amb l’objectiu que les sessions de classe amb mi a 1r ESO anessin millor, des de fa uns mesos m’han posat a dins de l’aula un professor extra per “reforçar” durant algunes hores a la setmana (aquest professor extra, en les hores en les quals m’ajuda, feia atencions individualitzades que ara fa una altra persona o no es fan). I, sí, l’ambient a l’aula ha millorat una mica, tot i que hi ha dies (i no pocs!) en què, malgrat la presència del professor de “reforç”, els estudiants continuen anant a la seva.

Però el que noto (i ho dic amb tristesa) és que, molts dels dies en què comparteixo aula amb el professor de “reforç”, si jo arribo abans que ell a l’aula, encara que jo comenci a donar instruccions a l’alumnat perquè vagin seient, callant, traient el llibre i la llibreta, etc…, no és fins que arriba el professor de “reforç” que fan cas. Talment em sembla com si passessin completament del que jo dic i amb l’altre professor reaccionessin correctament perquè li tenen “por”, “respecte”, … Aquesta és la meva situació. El cas que jo volia debatre.