Abuela, pregunta el niño:
“¿Dónde está la mariposa?
La que tiene ojos azules,
la de las alas preciosas”.
La abuela contesta al niño:
“Mira bien aquella rosa,
que en ella durmiendo está
tu bonita mariposa.
Marisa Alonso Santamaría
Font: http://cuentosentretenidos-marissa.blogspot.com.es/2013/04/donde-esta-la-mariposa.html
Il·lustració Garry Gay
Ai, lluna llunera,
com d’envanida
tu deus estar!
Tothom et mira
com vas canviant:
ara una cara,
una altra més tard.
Ai, lluna llunera,
si a poc a poc,
et vas apagant,
també eres lluna,
lluna minvant.
Ai, lluna llunera,
si s’endevina
el teu perfil
de lluna nova
mostres l’estil.
En quantes fotos,
Lluna llunera,
en quants cartells,
mostres la cara
de quart creixent.
Fina Girbés
Il·lustradora Amanda Clark
Font: Poemes a la carta. Il·lustrador: Eider Eibar. Editorial Bromera. Col·lecció El Micalet Galàctic, 2011
De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba
cada mañana.
De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece,
mece la cuna.
Esté en la playa
o esté en el puerto,
la barca mía
la lleva el viento.
Antonio García Teijeiro
Il·lustradora Karla Gerard
Font: Volando por las palabras. Arcadio Lobato Solana (Il·lustrador). Editorial Luis Vives (Edelvives).Col·lecció Ala Delta (Serie Roja), 2003
Escric el teu nom
i et sé tan a prop
que, en tancar els ulls,
és com si et toqués
amb la punta dels dits.
Et duc en cada
paraula que dic,
en tot el que penso.
Montserrat Abelló
Il·lustració Peter Mitchev
Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014. Poeta i traductora., exiliada al 1939 a Xile, va tornar l’any 1960 i va treballar com a docent a la institución cultural de CIC. Tres anys després va publicar el seu primer llibre de poesia Vida diària. Va assolir prestigi i reconeixement a partir del 2003, quan va obtenir els premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or; Cavall Verd-Josep M. Llompart; Cadaqués a Quima Jaume; Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica; Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana; el d’Honor de les Lletres Catalanes i el Nacional de Cultura. La seva poesia ha quedat reflectida Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002, publicat per Proa el 2002. La seva poesia té un significat profund ,sense embuts ni artificis, independent de mètrica i rima.
Les dolces notes que l’aire em duu,
vénen de l’aire?
vénen de tu?
Me les perfuma el jardí florit;
són cant d’albada,
són bres de nit.
Obro les portes del sentiment,
que pugui entrar-hi
l’encantament.
Oh belles notes plenes de sol!
en l’enyorança,
quin dolç consol!
Joana raspall
Font: 46 poemes 2 contes. Editorial: L’Abadia de Montserrat, 2013
Il·lustració Isabelle Arsenault.
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l’arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
Abans n’hi havia molts d’altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s’apaga
entre el ferro i el ciment.
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l’estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s’arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell…
En la ciutat – algú conta –
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer
i plorava fulles grogues
en la tardor, i a l’hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.
Marc granell
Font: www.viupoesia.com/pagina_2.php?tipus=1&subtipus=1&itinerari=1&idpoema=118
Il·lustració Olivia Chin Mueller
