Arxiu per categories: Primària

Tardor

Tremolant estan els arbres:
ja arriba el tren de la tardor!
i totes les seves fulles
viatjaran cap a l’horitzó.

-Pobres filletes nostres!
-fan amb els dits despullats-,
sense barret ni bufanda
agafaran un bon constipat !

Carles Cano
Il·lustració Mehrdad Zaeri
Font: La nau dels llibres. Santillana Grup promotor, 2012

Carles Cano ( València 1957) és un escriptor de literatura infantil i contacontes. Després de dedicar-se a diversos treballs, es va llicenciar en Filologia Valenciana i va impartir classes en diversos instituts de formació professional durant cinc anys. A principis dels anys vuitanta del segle XX comença a escriure obres per al públic infantil i juvenil en català i castellà entre les quals destaquen títols tan reconeguts com Les aventures de Potaconill (finalista del Premi Enric Valor), Et vaig enxampar, Caputxeta! (Premi Pigall), Per un va botar (Premi Samaruc), Set Blancaneus i un Nan (Premi de Narrativa Carmesina de la Safor), El desbaratat conte dels fesols màgics (Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre), El secret de l’avi (Premi Pigall), La princesa Totpamí o La festa monstruosa. Ha rebut diversos premis entre els quals destaca el Premio Lazarillo i la seva obra ha sigut publicada en diverses llengües.
Ha participat com a conferenciant en diverses trobades, taules rodones, jornades… referides a literatura infantil i juvenil, ràdio, televisió, teatre, poesia visual i literatura oral.

T’enyoro

Veus es perden
dins la nit.
I el desig sempre ardent
d’abraçades, de mans
que no es troben.

Esverada corres enmig
de la gent. I arribes
a casa i espolses cada
cosa. I a l’eixida
hi ha una aixeta
que encara degota.

Montserrat Abelló
Il·lustració Cinzia Bardelli
Font: Poemes d’amor. Antologia, Montserrat Abelló. Vinyet Panyella, prol. Editorial Denes, 2010.

Naixement de la nit

Cada dia el dia
abans de dormir,
cansat, mort de son,
construeix la nit:
apaga la llum
del sol i fa eixir
la lluna, que penja
del cel sense fil,
un cel que de negre
pinta en un bufit,
esguitat d’estrelles
fins a l’infinit.

Marc Granell
Il·lustració Jiri Petr
Font: El domador de linies poesia. Poemes de Marc Granell. Il·lustracions Paco Giménez. Perifèric edicions, 2009.

Consol

En vols comprar
la pena petitona
que m’ha nascut
a l’hort dels sentiments

Només te la vendré
si me la pagues
amb la dolçor
del somriure que tens.

Joana Raspall
Il·lustració Alexander Sulimov
Font: Amb sabates de molsa. Poemes amb sentiments de Joana Raspall. Il·lustracions d’Anna Clariana. Pagès editors. Col·lecció Nandibú, 2018.

Traces del dia

La jornada va esvaint-se,
s’esmicola lentament.
I entre ombres veiem traces
del llarg dia,
tan intens.
La llum primera
que s’escolava
per la finestra
de bon matí.
El bes del pare,
l’aire a la cara.
Bon dia, mare!
Bon dia, fill!
Les llums del poble,
jocs de l’escola
i la cridòria
dels teuladins…
Baixem, a casa,
la persiana
en ser que arriba
l’hora foscant.
I tot s’afluixa
i s’atempera,
sentim la calma
que ens va abraçant.
Una veu dolça
que es fa polsim
mormola històries,
crida a dormir.
Tanquem parpelles
ja dins del llit.

Maria Dolors Pellicer
Il·lustració Judit Laboria
Font: Comptem cabretes i pintem ocells.  Il·lustració Irene Bofill. Col·lecció Vagó de versos, 2019

Niñito, ven….

Niñito, ven; puras y bellas
van las estrellas a salir.
¡Y cuando salen las estrellas,
los niños buenos, a dormir!

Niñito, ven; tras de la loma
la Luna blanca va a asomar.
¡Cuando la Luna blanca asoma,
los niños buenos, a soñar!
Niñito, ven; ya los ganados
están mugiendo en el corral.
Cierra tus ojos fatigados
en el regazo maternal.

Niñito, ven; sueña en las rosas
que el viento agita en su vaivén.
Sueña en las blancas mariposas…
¡Niñito, ven! ¡Niñito, ven!

Amado Nervo
Il·lustració Alessandra Vitelli
Font: Si ves un monte de espumas y otros poemas. Il·lustradora Teresa Novoa. Anaya,2002.

Esperanza

Si abriera yo una tiendita,
adivina, adivinanza,
¿sabéis lo que vendería?
Solo esperanza.

“¡La esperanza está barata!”,
pregonaría a la gente,
y,  por dos perras, daría
cuanta quisiera al cliente.

Y a los pobres que no tienen
ni para desayunar
les daría mi esperanza
toda entera y sin pagar.

Gianni Rodari
Il·lustració Raquel Díaz Reguera
Font: de cielo y tierra. Il·lustrat per Tomás Hijo. Ediciones SM, 2020.

Lluna nova


En nits que no hi ha lluna
busque estrelles des del llit,
vaig comptant-les una a una,
resseguint-les amb el dit.

De vegades tinc fortuna,
hi trobe constel·lacions,
I veig Taure,
veig Aquari,
veig la Llebre
i el Lleó.
Veig els Peixos,
la Sageta
i el Cavallet de Pintor.

No sé si ho veig amb la
amb la imaginació
però al matí
en despertar-me,
recorde molt clarament
haver visitat l’Auriga,
i també l’Ossa Major.

Maria Dolors Pellicer
Il·lustració Tanya Ogorodnikova
Font: Comptem cabretes i pintem ocells. Il·lustració Irene Bofill. Col·lecció Vagó de versos, 2019