Arxiu per categories: Primària

Niñito, ven….

Niñito, ven; puras y bellas
van las estrellas a salir.
¡Y cuando salen las estrellas,
los niños buenos, a dormir!

Niñito, ven; tras de la loma
la Luna blanca va a asomar.
¡Cuando la Luna blanca asoma,
los niños buenos, a soñar!
Niñito, ven; ya los ganados
están mugiendo en el corral.
Cierra tus ojos fatigados
en el regazo maternal.

Niñito, ven; sueña en las rosas
que el viento agita en su vaivén.
Sueña en las blancas mariposas…
¡Niñito, ven! ¡Niñito, ven!

Amado Nervo
Il·lustració Alessandra Vitelli
Font: Si ves un monte de espumas y otros poemas. Il·lustradora Teresa Novoa. Anaya,2002.

Esperanza

Si abriera yo una tiendita,
adivina, adivinanza,
¿sabéis lo que vendería?
Solo esperanza.

“¡La esperanza está barata!”,
pregonaría a la gente,
y,  por dos perras, daría
cuanta quisiera al cliente.

Y a los pobres que no tienen
ni para desayunar
les daría mi esperanza
toda entera y sin pagar.

Gianni Rodari
Il·lustració Raquel Díaz Reguera
Font: de cielo y tierra. Il·lustrat per Tomás Hijo. Ediciones SM, 2020.

Lluna nova


En nits que no hi ha lluna
busque estrelles des del llit,
vaig comptant-les una a una,
resseguint-les amb el dit.

De vegades tinc fortuna,
hi trobe constel·lacions,
I veig Taure,
veig Aquari,
veig la Llebre
i el Lleó.
Veig els Peixos,
la Sageta
i el Cavallet de Pintor.

No sé si ho veig amb la
amb la imaginació
però al matí
en despertar-me,
recorde molt clarament
haver visitat l’Auriga,
i també l’Ossa Major.

Maria Dolors Pellicer
Il·lustració Tanya Ogorodnikova
Font: Comptem cabretes i pintem ocells. Il·lustració Irene Bofill. Col·lecció Vagó de versos, 2019

El reloj daba las siete

 

El reloj daba las siete
en la oscura tarde fría.
Los niños guardan sus gritos.
La plaza queda vacía.

La nieve pinta algodones
Sobre losetas tranquilas.
La estatua muestra su velo.
Los árboles, sus heridas.

El reloj daba las ocho.
La tarde se diluía.

Antonio Garcia Teijeiro.

Il·lustració Robin Moline 

Font: Volando por las palabras. Ilustraciones, Arcadio Lobato. Edelvives.Col·lecció Ala Delta, 2003

Bona nit

Bona nit, caramel dolç.
Un beset, una abraçada,
i a dormir, que ja és molt fosc.
Que el repòs et duga somnis
amb llumetes de colors,
amb bescuits, rotllets, pastissos,
codonyat, bombons, anissos
i gelats de molts sabors.
Somnis llargs i ben feliços,
somnis suaus com el cotó,
sense guerres ni baralles,
sense fam, sense misèries,
sense pobres que patesquen
pel poc seny d’alguns senyors.

Maria Dolors Pellicer
Il·lustració Judith Clay

Font: Comptem cabretes i pintem ocells. Maria Dolors Pellicer, il·lustració Irene Bofill.Col·lecció Vagó de versos,2019

El ninot indultat

Palplantat enmig la falla,
el pallasso de cartó
regala el millor somriure
per demanar, amb raó,
que l’indulten i no el cremen
perquè és el més bufó.
Amb la cara enfarinada;
com cirera, el nas postís,
una perruca arrissada
i els ulls petits, com confits;
els pantalons a pedaços
i el barret de feltre gris.
Per tot açò ell es pensa
que és el millor candidat
per salvar-se de la crema,
i ser ninot indultat.

Fina Girbés
Il.lustració Ofra Amit 

Font: Entre el cel i la terra. Ilustradora Raquel Catalina. Col·lecció Vagó de versos.Editorial: Andana, 2011.

 

Los olores del bosque

Huele el bosque esta tarde
a tomillo y a jara,
huele a hierba y resina,
huele a romero y malvas.
Huele a historias antiguas,
huele a tierras lejanas.
Huele a duendes y a lobo,
y a princesa encantada.
Huele a ogros y a brujas
y a madrastras malvadas.
Huele a Caperucitas…
Huele a cuentos de hadas.

Carlos Reviejo
Il.lustració Anne Lambelet
Font:Versos del bosque.Il·lustracions:Jesús Gabán. Ediciones Sm. 2013