La jornada va esvaint-se,
s’esmicola lentament.
I entre ombres veiem traces
del llarg dia,
tan intens.
La llum primera
que s’escolava
per la finestra
de bon matí.
El bes del pare,
l’aire a la cara.
Bon dia, mare!
Bon dia, fill!
Les llums del poble,
jocs de l’escola
i la cridòria
dels teuladins…
Baixem, a casa,
la persiana
en ser que arriba
l’hora foscant.
I tot s’afluixa
i s’atempera,
sentim la calma
que ens va abraçant.
Una veu dolça
que es fa polsim
mormola històries,
crida a dormir.
Tanquem parpelles
ja dins del llit.

Maria Dolors Pellicer
Il·lustració Judit Laboria
Font: Comptem cabretes i pintem ocells.  Il·lustració Irene Bofill. Col·lecció Vagó de versos, 2019