Ai, si caminara
de cap per avall
com un bon acròbata,
sense defallir,
per veure la vida
amb distint perfil.
Peus de totes mides,
potes d’animals,
rodes polsegoses…
Massa lluny el cel!
Només ho aconselle
com a experiment.
De cap per avall,
tot és diferent!
Fina Girbés
Il·lustració Lucy Fleming
Font: El Món Al Revés. Dibuixos de Cesar Barceló. Andana Editorial, 2020
Cada nit un poema.
Sobre el full solitari
la mà es mou.
Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.
Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.
Montserrat Abelló
Il·lustració Elia Mervi
Font: Poemes d’amor antologia. Editorial Denes, 2010
Se desmelena
con el viento
la arena.
Se despierta
el marino
en cubierta.
Se queja
en la playa
la almeja.
Se acomoda
el pescado
en la ola.
Se despereza
en el agua
la tristeza.
Pedro Villar Sánchez
Il·lustració Jimmy Liao
Font: Tres veces tres la mar. Il·lustració Leonor Pérez. Ediciones el Naranjo. México, 2012
Pedro Villar Sánchez (Almansa, 1960) és mestre i poeta. Escriu poesia, conte i narrativa per a infants, joves i adults. Entre els seus llibres de literatura infantil destaquen: El bosc del meu abecedari (Diàleg Infantil, 2003), Els animals de la pluja (Diàleg Infantil, 2008), Cuéntame (Fineo Infantil, 2010) El pastor de nubes (Kalandraka, 2012), Tres veces tres la mar (Edicions El Taronger, Mèxic, 2012) o Miguel Hernández en 48 estampas (Ed. Amigos de papel 2013), Doscientos haikus de amor ( Olé Libros, 2020) i Las ranas saben cantar (Libre Albedrío, 2020).
Se mueve una barca
en medio del mar.
La mecen las olas
con suave compás.
Cantan las sirenas.
¡Oigo su cantar!
Rasgando la espuma
de un mar de cristal
la barca de plata
se llena de sal.
Antonio García Teijeiro
Il·lustració Elisabeth Zartl
Font: Antonio García Teijeiro. Volando con las palabras. Ed. Ala Delta, 2003
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L’ocell fosc ha baixat a l’onada
i el peix de llum s’ha ajocat a la branca.
La branca és aigua i l’onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l’aire.
L’ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.
L’ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.
Ja ni sabem on s’han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.
Maria Mercè Marçal
Il·lustració Nerina Canzi
Font: Sal oberta. Edicions 62, 2018
