Són
els lletjos de la colla.
Tenen
els ulls enfonsats,
la pell verda,
encartonada,
i els vestits esparracats.
Són uns ésser estrambòtics.
Tenen
veus esbojarrades
i amb saliva llapissosa
diuen moltes bajanades.
Lola Casas
Música Pere Borell
Il.lustració Arthur Mask
Arxiu per categories: Poesia català
Fantasmes
T’escric amb la tinta
d’ombres encobertes
pels cossos volàtils
de fantasmes nus.
Brunzeixen, esquerps,
clarobscurs de lletres,
tritlleigs de paraules
i buidors en vers.
Murmuren a cau
d’orella, i esquiven
camins esventats
pel zèfir del temps.
I m’omplen la taula
de muses dansaires;
fantasmes que fugen
com fulles, al vent.
Vicenç Ambrós i Besa
Il.lustració Kim
Berga,l 1982. El 2003 va publicar el seu primer llibre, un poemari titulat “Del Lluçanès, del pas del temps i personals”. “Foc entre dos blaus”, va ser guanyador del Premi Carme Guasch de Poesia 2005. Ha publicat relats i poemes en el marc de diverses antologies o mitjans de comunicació.
Tardor
El gat
Més que veure’m m’endevina,
se m’acosta així que em sent,
m’acarona, cosa fina,
quan em passa a frec de pell.
El meu gat no necessita
ni les botes ni el capell
per a fer-me sentir rica
perquè el meu tresor és ell.
Si el dolor em té abatuda,
si la pena em consumeix
el seu ronc és una ajuda,
és un bàlsam que em guareix.
Maria Dolors Pellicer
Il.lustració Rita Cavallari
S’acaben les vacances
Avui tornaré a l’escola!
Vull arribar la primera!
He ficat llibres i agenda
dins de la meva cartera.
Una cartera molt nova,
on hi ha dibuixat un mussol,
que mira com surt la Lluna
i com s’amaga el bon Sol.
Avui tornaré a l’escola!
He de ser ben matinera!
No val badar ni una mica
si vull arribar la primera!
Lola Casas
Il.lustració Salvador Ramírez
Nuvolets
Borregets de llana blanca
pasturen al Prat del cel,
missatgers de pluja clara
que revifa els camps de verd.
Nuvolet de cotó en pèl
de mil formes diferents:
una tortuga marina,un camell desdibuixat,
una princesa de conte
i el seu Castell encantat.
Els meus ulls d’infant inventen
escenes d’ogres i dracs,
de pirates i sirenes,
de bruixes i de gegants.
Fina Girbés
Il.lustració Séverine Duchesne
Font: Poemes a la carta.Editorial Bromera, 2011
La mina abandonada
A la boca de la mina,
vella mina de carbó,
no hi floreix la primavera,
no s’hi eleva cap cançó.
Diuen que la mina és fonda
aspra,fosca, i els camins,
traïdors i relliscosos;
no provéssiu d’anar endins!
Diuen que degota l’aigua,
que hi ha pous com grans embuts….
Diuen que hi ressonen queixes
de dos minaires perduts….
Eren cepats,de dents blanques,
l’un molt jove,l’altre gran….
i sortien de la feina
cada vespre tot cantant.
A la boca de la mina,
mina negra de carbó,
no hi floreixen primaveres
d’ençà que hi entra el dolor.
Joana Raspall
Il.lustració Yamila Murán Leivas
Els músics
Reben bé el senyor lleó
amb acords de do major.
Al canó hi ha l’home bala
i repiquen la timbala.
Una gran contorsió
contreu tot l’acordió.
La guitarra fa un preàmbul;
pinça la corda el funàmbul.
A la crida del flautí
la serp sap que ha de sortir.
Els pallassos fan saraus
mentre sona un vals de Strauss.
Se li fuga tot al mag
com si fos per art de Bach.
L’elefant es gira i bolca.
Stravinsky,quina polca!
Dos compassos de Beethoven
i els trapezis es retroben.
Toca un saxo amb molt de jazz
per un solo de gimnàs.
I una foca diu T’espero
sota el focus d’un bolero.
Salvador Comelles
Il.lustració G.Rodo Boulanger
Terrassa,1959 professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB i escriptor de narrativa juvenil i infantil. Va realitzar els estudis universitaris de Magisteri i Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha escrit diferents contes,novel.les i poemes per nois i noies.Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà,gallec i francès.Ha obtingut diferents premis i reconeixements de la crítica infantil i juvenil.Entre els seus llibres de poesies destaquen Caps i potes , 2000 i el El circ , 2009.
El patí
Amb un tros de tela
em faré una vela,
i amb el tronc d’un pi
em faré un patí.
Aniré al mar gran,
com els altres fan,
i m’hi llançaré
tan lluny com podré.
Les ones rissades,
altes,cargolades,
em duran a l‘illa
de qui sap a on,
com la més senzilla
cosa d’aquest món.
I quan tornaré
us explicaré
la gran maravella
que he trobat en ella.
No serà un tresor,
ni perles,ni or;
serà el do més ric:
un somni bonic!
Joana Raspall
Il.lustració Johanna Wright