La vida és un viatge
una aventura
que acaba de començar
Mare,fes les maletes
ajuda’m, mare
que no voldria fer tard
Corre,no t’entretingues
afanya’t,pare
que el tren passa i se’n va
El trenet de la vida
no fa parada
Hauré d’agafar-lo al vol
Per al seu llarg viatge
a ningú espera
El trenet no té retorn
Mare,tinc molta pressa
No estigues trista
sempre seré el teu tresor
Eva Dénia
Il.lustració Jimmy Liao
Amb la cartera a l’esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena,
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou…
Només mira si és prou alta
i té l’aire prou bonic
perquè pugui enamorar-se’n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l’amic no s’hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
Joana Raspall
Il.lustració Pinup Arena
El dilluns,càpsules de llegums,
el dimarts,xarops de cards
(i ja en comencem a estar farts),
el dimecres,polsim de nespres,
el dijous,somni de truita de dos ous,
el divendres,pastilles de mongetes tendres,
el dissabte,olor de coca e recapte,
i el diumenge….
és el dia que no es menja.
Miquel Desclot
Il.lustració MAH Luna 4rt.
Hi havia una vegada
una pobra Coma
que per culpa d’un escolar
poc atent
va anar a parar al lloc d’un punt
després de l’última paraula
d’una redacció eloqüent.
La pobrissona, tota sola,
havia d’aguantar el pes
de cent paraulasses,
algunes inclús amb accent.
A l’últim, esclafada,
va morir allà mateix
de l’atroç cansament.
Va ser enterrada
sota una creu
pel llapis vermell
del mestre,
i enlloc de crisantems commemoratius
va tenir un ramellet
de signes admiratius.
Gianni Rodari / Miquel Desclot
Il.lustració karin leanne
Vigileu amb les tietes
que us ofereixen confits.
No heu vist una rialleta
mentre us llepàveu els dits?
Jo dic que la meva és bruixa
i no es pas per la verruga.
Quan vinc sempre és a la cuina
d’allà ja no es belluga.
M’ofereix dolços,pastissos,
que en costa molt rebutjar.
Caramels,confits i anissos,
cada dia per berenar.
Però la bruixa no m’enganya,
quan fa un sonrís al seu gat…
Ja no té dents a la boca!
No acabaré desdentat.
Núria Albertí
Il.lustració Mónica Carretero
