Arxiu per categories: Poesia català

Els llibres

Si no hi hagués cap lloc per guardar
les paraules escrites,
les tindríem totes escampades per casa:
piles de paraules amuntegant-se pels racons,
omplint-nos a vessar tots els calaixos.
Per sort, algú va inventar
de posar les paraules al llarg d’una línia
i després una línia a sota l’altre
i fer una pàgina, i una altra, i una altra:
algú va inventar un gran magatzem
on caben milers de paraules: el llibre.
Però vigila el dia que l’obris:
no fos cas que les paraules de dins,
tant de temps allà tancades,
et sortissin volant.
Quina feinada!

Salvador Comelles
Il·lustració: Catrin Welz
Font:  Petits poemes de casa.Salvador Comelles. Ilustración Mercé Gali.Editor Kalandraka Catalunya, 2023

Adeu, orenetes

Adeu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.

Tomàs Garcés
Il·lustració: Anna Speshilova
Font: Plouen poemes!Autores: Vanessa Amat Castells; M. Carme Bernal Creus; Isabel Muntañá Salarich. Eumo editorial, 2017. Il·lustració: Morad Abselam.

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona 1901- 1993). Llicenciat en dret i estudis de filosofia i lletres. Va ser amic de Joan Salvat-Papasseit, l’obra del qual el marcà profundament i  un crític precoç i prolífic. És considerat per la crítica com “el poeta català de la cançó” pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, i se l’identifica amb la poesia neopluralista espanyola de García Lorca o Alberti. La seva poesia és de caràcter íntim i quotidià, on reelabora temes del cançoner popular. El destí, la felicitat, la mort, el pas del temps, l’amor i la infantesa son temes de la seva poesia. És distingeix tres períodes en la seva obra literària: l’inicial de tipus neopluralista; el segon, de caràcter simbolista; i el tercer, en què reflexiona més sobre el mateix art.
Vint cançons (1922), és el seu primer poemari. Publica després L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931) i El senyal (1935), la seva poesia es torna més intimista, relacionada amb el món de la natura, la infantesa i el pas del temps.
Seguiran més tard El caçador (1947) on, reflecteix la melangia provocada per la destrucció de la mor, La nit de Sant Joan (1951) i després continua amb Grèvol i molsa (1953), de tema nadalenc. A Viatge d’octubre (1955), Quaderns de la Selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrit a terra (1985), l’autor mostra més interès pel món exterior, amb un accent cosmopolita. Apareixen poemes adreçats a Federico García Lorca, Pablo Neruda o Carles Riba.
Com a crític literari Tomàs Garcés és molt elogiat per la qualitat de la seva prosa. Els seus textos crítics es troben recollits en els volums: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits (1972). El dietari El temps que fuig (1933-1983), conté comentaris i reflexions sobre el mateix art i un bon nombre de notícies autobiogràfiques.

 

Mixina

Mixina es llepa
el pèl argentat,
amb llengua d’esponja,
aspra, com d’espart.
Es llepa i es llepa
davant d’un espill,
es mira de cara,
després de perfil.
El seu suau pelatge
se l’ha d’endreçar
perquè de vesprada
ix a passejar.
Polida i ufana
recorre els terrats
i al seu pas miolen
gats enamorats.

Fina Girbés
Il·lustració: S Jade Studio
Font:Versos banyats. Il·lustració: Jorge del Corral. Tàndem edicions, 2017

Soc una dona

Soc una dona, ja ho veus, una dona.
Soc una dona i no hi vull fer res.
Soc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.
Soc una dona, ben ferma i rodona.
Soc una dona, ja ho deus haver clissat.
Soc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.
Soc una dona amb dos pits i una poma.
Soc una dona amb l’hormona que cal.
Soc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general
Soc una dona i n’estic ben contenta.
Soc una dona i no hi trobo entrebanc.
Soc una dona i això ja m’orienta:
no seré mai director d’un banc.
Soc una dona i amb bona harmonia.
Soc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.
Soc.

Maria Aurèlia Campmany
Il·lustració:Galya Popova
Font: Soc una dona. Il·lustació Jorgina Juvé. El dimoni pelut edicions, 2022

La mirilla del cielo

«¿Dónde va señor poeta?
¿Por qué no está usted en la cama?
¿A dónde sube en pijama
a hora tan inoportuna
por su escalera secreta
tejida con luz de luna?»

«Mire, señora vecina,
voy a asomarme un segundo
a la mirilla del cielo,
a aquel tragaluz profundo,
a la puerta clandestina
de los gatos vagabundos.
Voy a mirar por la luna,
que creo que he oído un ruido
en el rellano del mundo.»

Pedro Mañas
Il·lustració: Pete Revonkorpi
Font:a noche en el bolsillo. Ilustraciones Mariana R. Johson. Kalandraka, Colección Orihuela, 2022