La mirilla del cielo

«¿Dónde va señor poeta?
¿Por qué no está usted en la cama?
¿A dónde sube en pijama
a hora tan inoportuna
por su escalera secreta
tejida con luz de luna?»

«Mire, señora vecina,
voy a asomarme un segundo
a la mirilla del cielo,
a aquel tragaluz profundo,
a la puerta clandestina
de los gatos vagabundos.
Voy a mirar por la luna,
que creo que he oído un ruido
en el rellano del mundo.»

Pedro Mañas
Il·lustració: Pete Revonkorpi
Font:a noche en el bolsillo. Ilustraciones Mariana R. Johson. Kalandraka, Colección Orihuela, 2022

Respostes

Mare,respostes
per què la Lluna és tan clara?
Perquè el fred de l’espai
li ha empolsimat la cara.
Pare,
per què un ocell vola?
Perquè l’aire juganer
cel amunt el bressola
Avi,
per què s’enalira un avió?
Perquè ha volgut ser gavina
i trobar el llunyà horitzó.
Àvia,
per què la sang és vermella?
Perquè ha triat de les flors
l’esclat i el color de rosella.

No em van ensenyar
a ser un científic
però em donaren
ales de poeta.

Lola Casas

Il.lustració de Jerry Lee Kirk.

Mataró,1951,mestra, autora d’un bon nombre de llibres de poesia per a infants. Entre les seves obres destaquen Retalls poètics (2001), Bestiari. Poemes i cançons (2001), Des de la finestra (2002) o Poemes i cançons de les quatre estacions (2003).