El ninot indultat

Palplantat enmig la falla,
el pallasso de cartó
regala el millor somriure
per demanar, amb raó,
que l’indulten i no el cremen
perquè és el més bufó.
Amb la cara enfarinada;
com cirera, el nas postís,
una perruca arrissada
i els ulls petits, com confits;
els pantalons a pedaços
i el barret de feltre gris.
Per tot açò ell es pensa
que és el millor candidat
per salvar-se de la crema,
i ser ninot indultat.

Fina Girbés
Il.lustració Ofra Amit 

Font: Entre el cel i la terra. Ilustradora Raquel Catalina. Col·lecció Vagó de versos.Editorial: Andana, 2011.

 

El pallasso

Entra tot pengim-penjamel pallaso,salvador colelles,Gruca
i amb posat de voler gresca.
De vestit, n´hi sobra un pam;
de sabates,mitja llesca.

Tant camina de gairell
com es posa a fer la mona;
tant s’asseu sobre un tortell
com esfondra una poltrona.

Quan s’adorm,segur que ronca;
quan es moca,ho fa amb estil.
Té un plorar que no s’estronca:
sembla un pobre cocodril.

Fa ganyotes,babarotes,
pessigolles i pessics;
fa carotes ,i llengotes,
i abraçades als amics.

Quan et veu que penses massa,
ve i t’empenta,i se’n riu;
si et veu moix,no sap què et passa,
se t’ acosta i et somriu.

I és que té boca de rap,
i un nas gros com de patata;
molts pardals dins del cap,
però en el cor un plat de nata.

 Salvador Comelles
Il.lustració Gruca