Ballarina, saltarina,
princeseta d’ulls daurats,
quina cintura més fina,
quins peuets més delicats!
Montse Ginesta
Font: Abcircdari. Dibuixos ED. Publicacions de L’Abadia de Montserrat, 2016
Il·lustració Georgy Kurasov
Barca que navegues
per una mar de paper.
Et dono la mà
per no caure
dins les paraules d’argent.
La Lluna les fa brillar,
la Lluna les pinta de plata
i tu, barqueta, navegues,
per una mar ben blanca.
Martina escoda
Font: Mitjanit. Il·lustradora: Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, núm. 10, 2016
Il·lustració Lucy Campbell
Arremete de cabeza
a la tristeza del pellejo del tambor,
el clown.
Y se mete de patitas en la tina del sifón,
el clown.
¡Cúanta espuma,
cúanta gracia,
qué bien toca,
qué acrobacia!
el clown.
-De un niño coge una risa
y la convierte en paloma
y así otra y otra y otra-,
el clown.
Y vestido de Quijote
se hace un nudo en el cogote,
el clown,
y usando de Rocinante a escudero
sale en cueros;
-¡Qué despiste!-
A lo serio, a lo formal,como embiste,
-¡lágrima en ristre!-
el clown.
Gloria fuertes Font:Ana María Pelegrín. Letras para armar poemas. Il·lustració Tino Catagán. Alfaguara,2002 Il·lustració David Galchutt
Aventura, aventurera
intrèpida i guerrera!
Anem amb tu
a la frontera.
Creuem el full,
la cinglera,
a la recerca
de peripècies
amb les paraules,
saltant del llit
i obrint finestres.
Són unes dames
esbojarrades,
amigues de lluna plena.
Somien despertes
o be adormides.
Aventura aventurera,
viatgem enllà
per viure el cos
de cada lletra,
menuda i atleta.
Xxxxxxxxxt!
Que aquests poemes
Ens treguin la son
De les orelles!
Martina Escoda Font: Mitjanit. Dibuixos de Sonja Wimmer. Vago de versos. Editorial Andana, 2016. Il·lustració Natalie Pudalov
Yo quisiera, quisiera
yo quisiera ser pájaro:
el asiento de ramas,
y de plumas los brazos:
el quehacer de aire y nada,
y de pico los cánticos,
el amigo en el cielo
y el amor en el árbol.
Yo quisiera, quisiera
yo quisiera ser campo,
la cabeza de almendra,
los cabellos de esparto
el aliento de pinos
y los picos de sembrados,
el hablar de silencios
y de surcos los labios.
Miguel Hernández
Font: Miguel Hernández para niños.Ilustrado por Juan Ramón Alonso.Ed.susaeta,2000
Il·lustració Sonja Wimmer
Si navegar és el que fa el navegant
i ignorar, l’ignorant,
si habitar és el que fa l’habitant
i restaurar, el restaurant,
serà que vola el volant,
turba el turbant,
salfuma el salfumant
i passavola el passavolant.
Si de debò cantar és el que fa el cantant
i ajudar, l’ajudant,
si de veres consonar és el que fa la consonant
i comandar, el comandar,
aleshores és una veritat exasperant
que, per darrere o per davant,
infa al bressol l’infant,
gega al fons de la cova el gegant,
elefa a la sabana l’elefant,
diama al mig de la diadema el diamant,
viana en plena via el vianant,
mentresta on pot mentrestant
i alaca tot el dia la bona gent de Alacant.
Miquel Desclot Il·lustració Natalie Pudalov Font: Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants.Selecció de Miquel Desclot. La Galera, 2007
La cara de Doña Sara.
Se dibuja un redondel,
-con lapicero o pincel-;
mucho pelo, mucho moño,
ojos, cejas y un retoño;
nariz chata,
de alpargata,
las orejas,
como almejas,
los pendientes,
-relucientes-,
las pestañas,
como arañas,
boca de pitiminí,
es así,
la cara de doña Sara.
El cuerpo, otro redondel,
tan grande como un tonel,
y en él se dibuja ahora,
falda, blusa, delantal,
pierna flaca, otra normal,
los zapatos de tacón,
con hebilla y con pompón.
¡Qué señora tan señora,
doña Sara, servidora!
Gloria Fuertes
Il·lustració Carlos Rivaherrera
Font: Gloria Fuertes.Ilustraciones de Miguel Ángel Pacheco.Editorial Kalandraka, 2016