Tinc els ulls de fusta
De tant en tant, un cuc hi plora.
Maria Mercé Marçal
Font:La màgia de les paraules. Editorial Baula. Ala Delta, 2004
Il·lustració Margarete Keane.
Se me apareció el agua
y me dijo: – Tengo sed.
Se me apareció el pastel
y me dijo: – Tengo hambre.
Se me apareció la nieve
y me dijo: – Tengo frio.
Se me apareció el fantasma
y me dijo: – Tengo miedo.
Se me apareció el hada
y me dijo: – Estoy helada .
Y yo me quedé pensativa
Y no les pude ayudar ni nada.
Gloria Fuertes
Font:El libro de Gloria Fuertes para ninos y niñas. Ilustrado por Marta Altés. Blackie Little, Libros, 2017
Il·lustració Josef Palecek
Si no fuera
por ver tu sonrisa,
no me pintaría
la cara de payaso.
Si no fuera por endulzar tus sueños,
los cuentos que te cuento
no empezarían
en mi regazo.
Si no fuera por estar
contigo,
no elegiría siempre el camino
que desemboca
en las líneas de tu mano.
Juan Carlos Martín Ramos
Font: La alfombra màgica, Ilustraciones Cristina Müller. Anaya. Sopa de libros, 2010
Il·lustració Kürti Andrea
Barca que navegues
per una mar de paper.
Et dono la mà
per no caure
dins les paraules d’argent.
La Lluna les fa brillar,
la Lluna les pinta de plata
i tu, barqueta, navegues,
per una mar ben blanca.
Martina escoda
Font: Mitjanit. Il·lustradora: Sonja Wimmer. Andana Editorial. Col·lecció Vagó de versos, núm. 10, 2016
Il·lustració Lucy Campbell
Arremete de cabeza
a la tristeza del pellejo del tambor,
el clown.
Y se mete de patitas en la tina del sifón,
el clown.
¡Cúanta espuma,
cúanta gracia,
qué bien toca,
qué acrobacia!
el clown.
-De un niño coge una risa
y la convierte en paloma
y así otra y otra y otra-,
el clown.
Y vestido de Quijote
se hace un nudo en el cogote,
el clown,
y usando de Rocinante a escudero
sale en cueros;
-¡Qué despiste!-
A lo serio, a lo formal,como embiste,
-¡lágrima en ristre!-
el clown.
Gloria fuertes Font:Ana María Pelegrín. Letras para armar poemas. Il·lustració Tino Catagán. Alfaguara,2002 Il·lustració David Galchutt
Aventura, aventurera
intrèpida i guerrera!
Anem amb tu
a la frontera.
Creuem el full,
la cinglera,
a la recerca
de peripècies
amb les paraules,
saltant del llit
i obrint finestres.
Són unes dames
esbojarrades,
amigues de lluna plena.
Somien despertes
o be adormides.
Aventura aventurera,
viatgem enllà
per viure el cos
de cada lletra,
menuda i atleta.
Xxxxxxxxxt!
Que aquests poemes
Ens treguin la son
De les orelles!
Martina Escoda Font: Mitjanit. Dibuixos de Sonja Wimmer. Vago de versos. Editorial Andana, 2016. Il·lustració Natalie Pudalov