Cel,
núvols
llàgrimes ,
espai obert .
Pluja,
mar,
sol,
cicle establert .
Lola casas
Font:Poemes petits. Abadia de Montserrat, 2006
Il·lustració Glenda Sburelin
A la vora de la mar
ens agrada estiuejar
allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar .
De bon matí,els para-sols,
com bolets multicolors,
s’escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.
Les tovalles, com estores,
son pedaços en la platja,
amb teles de molts olors
perquè l’arena molesta,
als uns massa, i als altres….poc .
Braços que esquitxen dins l’aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.
Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!
Fina girbés Santamaría.
Font: Poemes a la carta. Editorial Bromera
Il·lustració Cécile Veilhan
Abuela, pregunta el niño:
“¿Dónde está la mariposa?
La que tiene ojos azules,
la de las alas preciosas”.
La abuela contesta al niño:
“Mira bien aquella rosa,
que en ella durmiendo está
tu bonita mariposa.
Marisa Alonso Santamaría
Font: http://cuentosentretenidos-marissa.blogspot.com.es/2013/04/donde-esta-la-mariposa.html
Il·lustració Garry Gay
Ai, lluna llunera,
com d’envanida
tu deus estar!
Tothom et mira
com vas canviant:
ara una cara,
una altra més tard.
Ai, lluna llunera,
si a poc a poc,
et vas apagant,
també eres lluna,
lluna minvant.
Ai, lluna llunera,
si s’endevina
el teu perfil
de lluna nova
mostres l’estil.
En quantes fotos,
Lluna llunera,
en quants cartells,
mostres la cara
de quart creixent.
Fina Girbés
Il·lustradora Amanda Clark
Font: Poemes a la carta. Il·lustrador: Eider Eibar. Editorial Bromera. Col·lecció El Micalet Galàctic, 2011
De ola en ola,
de rama en rama,
el viento silba
cada mañana.
De sol a sol,
de luna a luna,
la madre mece,
mece la cuna.
Esté en la playa
o esté en el puerto,
la barca mía
la lleva el viento.
Antonio García Teijeiro
Il·lustradora Karla Gerard
Font: Volando por las palabras. Arcadio Lobato Solana (Il·lustrador). Editorial Luis Vives (Edelvives).Col·lecció Ala Delta (Serie Roja), 2003
Escric el teu nom
i et sé tan a prop
que, en tancar els ulls,
és com si et toqués
amb la punta dels dits.
Et duc en cada
paraula que dic,
en tot el que penso.
Montserrat Abelló
Il·lustració Peter Mitchev
Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014. Poeta i traductora., exiliada al 1939 a Xile, va tornar l’any 1960 i va treballar com a docent a la institución cultural de CIC. Tres anys després va publicar el seu primer llibre de poesia Vida diària. Va assolir prestigi i reconeixement a partir del 2003, quan va obtenir els premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or; Cavall Verd-Josep M. Llompart; Cadaqués a Quima Jaume; Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica; Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana; el d’Honor de les Lletres Catalanes i el Nacional de Cultura. La seva poesia ha quedat reflectida Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002, publicat per Proa el 2002. La seva poesia té un significat profund ,sense embuts ni artificis, independent de mètrica i rima.
Les dolces notes que l’aire em duu,
vénen de l’aire?
vénen de tu?
Me les perfuma el jardí florit;
són cant d’albada,
són bres de nit.
Obro les portes del sentiment,
que pugui entrar-hi
l’encantament.
Oh belles notes plenes de sol!
en l’enyorança,
quin dolç consol!
Joana raspall
Font: 46 poemes 2 contes. Editorial: L’Abadia de Montserrat, 2013
Il·lustració Isabelle Arsenault.