A la vora de la mar

A la vora de la mar
ens agrada estiuejar
allí la brisa refresca
i a tothora pots nadar .

De bon matí,els para-sols,
com bolets multicolors,
s’escampen arrenglerats,
formant rogles o aïllats.

Les tovalles, com estores,
son pedaços en la platja,
amb teles de molts olors
perquè l’arena molesta,
als uns massa, i als altres….poc .

Braços que esquitxen dins l’aigua,
cames esteses al sol,
cossos que boten les ones
o es capbussen en un crit.

Quan les ones són molt altes
resulta ben divertit!

 Fina girbés Santamaría.
Font: Poemes a la carta. Editorial Bromera
 Il·lustració Cécile Veilhan

Amor eterno

amor-eterno-cecile-veilhan

Podrá secarse en un instante el mar,
podrá romperse el eje de la tierra
com un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón,
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor.

Gustavo Adofo Bécquer
Il·lustració Cécile Veilhan
Font: De todo corazón,111 poemas de amor. El barco de vapor.Ediciones SM.2007