Els passats dies 4 i 5 d’octubre de 2014, a Godella (València), es va tornar a representar la famosa òpera de l’obra de Benjamin Britten adaptada per Tono Berti i amb la batuta del godellenc Jose Giménez i produïda per la regidora de Cultura del municipi de l’Horta Nord (vid. La Veu). L’obra representada va ser “La violació de Lucrècia”, la qual la podem relacionar amb el personatge de Lucrècia que apareix en el llibre Ab Urbe Condita de Tit Livi.
Segons va escriure Tit Livi en el seu famós llibre Ab Urbe Condita, Lucrècia, qui va ser l’esposa de Luci Tarquini Col·latí, era una dona molt bella i casta que va encisar el príncep Tarquini. Aquest, un dia es va dirigir a Col·làcia amb un sol acompanyant sense que ho sabés Col·latí i va ser rebut amb gran hospitalitat per Lucrècia. Però, quan ja era de nit, Sext Tarquini va dirigir-se a la cambra de Lucrècia, forçant-la i amenaçant-la de mort, fins que aquesta va cedir i Tarquini va profanar el seu orgull. Després d’aquest fet, Lucrècia va enviar missatges al seu pare i al seu marit, els quals van anar a visitar-la amb un amic de confiança cada un i quan Lucrècia els va explicar l’intent de violació que havia tingut, sense poder aguantar la pena que suportava, es va clavar un ganivet que portava amagat al cor. En aquell moment, Brutus va jurar que venjaria la mort d’aquella dona tan pura.
– La violació de Lucrècia de Benjamin Britten: Britten va compondre “La violació de Lucrècia” el 1946, una mica després del final de la Segona Guerra Mundial, i ho va fer amb una consciència extraordinària del moment històric que estava vivint. L’autor va voler compondre una obra que recollís tot l’horror i sofriment que havia suportat gran part de la població durant el conflicte i el resultat va ser aquesta òpera de càmera, basada en l’obra d’André Obey Le viol de Lucrèce i The Rape of Lucrece de William Shakespeare.
Aquesta obra té una gran càrrega dramàtica, amb personatges complexos que aspiren a retratar el més pur i menyspreable de la naturalesa humana.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DOIPeelGRKU[/youtube]
– Fitxa tècnica:
- Títol original: The rape of Lucretia
- Llengua Original: Anglès
- Gènere: drama
- Música/Compositor: Benjamin Britten
- Llibret: Roland Ducan — Acte I i Acte II
- Basada en: En Le viol de Lucrèce d’André Obey i The Rape of Lucrece de William Shakespeare
- Actes: dos
- Època de composició: primera meitat del segle XX
- Lloc i data de l’estrena: 12 de juliol de 1946 en Mr. and Mrs John Christie’s Opera House (Glyndebourne)
- Duració: aproximadament 2 hores
– Personatges:
- Cor narrador (tenor-soprano)
- Col·latí i Juni (baix-baríton)
- El príncep Tarquini (Sext Tarquini), fill del tirà etrusc Tarquini el Superb (baríton)
- Lucrècia, esposa de Col·latí (contralt)
- Bianca, vella dida de Lucrècia (mezzosoprano)
- Lucia, serventa de Lucrècia (soprano)
– Argument de l’obra: L’acció transcorre a Roma, l’any 500 aC.
- Pròleg: Els cors masculí i femení expliquen perquè Roma, governada per l’estranger Tarquini el Superb, s’ha enfonsat en la depravació. El príncep Sext Tarquini, fill del “Superb”, es troba als voltants de Roma al comandament de l’exèrcit romà lluitant contra una invasió grega. Els dos cors descriuen el seu propi paper com a intèrprets cristians de la història pagana que va a començar. Al llarg de l’òpera el cor masculí narrarà els pensaments dels personatges masculins, i el cor femení farà el mateix amb els personatges femenins.
- Acte I: En un campament militar als afores de Roma, Col·latí, juny i el príncep Sext Tarquini (el Tarquini de l’òpera) estan bevent junts. La nit anterior, un grup de soldats va marxar a casa inesperadament a Roma per comprovar com estaven les seves esposes, i totes elles estaven enganyant als seus esposos, amb la sola excepció de Lucrecia, la dona de Col·latí. La dona de Juni, la qual estava entre la majoria infidel, desafia al jove Tarquini perquè comprovi ell mateix la castedat de Lucrecia. L’impulsiu príncep, reclama un cavall i decideix sortir immediatament per a Roma sòl. A la casa de Col·latí a Roma, Lucrecia, acompanyada de les seves donzelles Bianca i Lucia, està filant. Troba a faltar al seu marit, qui porta molt de temps absent. Mentre les dones es preparen per anar al llit, hi ha una crida a la porta: Tarquini sol·licitant hospitalitat per a aquesta nit. Encara que tenen por, no poden evitar oferir hospitalitat al príncep.
- Acte II: A mitjanit, i mentre Lucrecia roman adormida al seu llit, Tarquini entra en el seu dormitori i la desperta amb un petó. Ella li prega que marxi, però creient que ella ho desitja, ell la viola. El cor narra en aquest moment el dolor de Jesucrist quan la virtut cau sota el jou del pecat. A trenc d’alba, Lluçà i Bianca estan contentes en descobrir que Tarquini ja ha abandonat la casa. Lucrecia entra, calmada però òbviament desolada. Envia a un missatger demanant a Col·latí que vagi a casa. Bianca intenta aturar el missatger, però Col·latí, que comprèn el que ha passat, corre cap a casa acompanyat per Juni. Reconforta la seva dona amorosament, però ella sent que mai més no ornarà a estar neta. Ella se suïcida. Tots es lamenten. Juni planeja utilitzar aquest crim del príncep per estendre la rebel·lió contra el rei. El cor femení queda desesperat pel buit moral d’aquesta història. Però el cor masculí li diu que tot el dolor té sentit, i tot pecat serà redimit, en el sofriment de Crist. Els dos acaben l’òpera amb una oració.
– La violació de Lucrècia (The rape of Lucrece) de Shakespeare: [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=8w5SYqbHqbM[/youtube]
Vid. pervivència: Lucrècia, una tragèdia republicana, Lucrècia i Lucrècia, pervivència de la proverbial fidelitat.
Xènia Serra
2n Batxillerat C
