Jàson segons Cavalli

IL GIASONE

Òpera amb un pròleg i i tres actes amb música de Cavalli sobre un llibret de Giacinto Andrea Cicognini. Estrenada al Teatre de San Cssiano, Venècia, el 5 de gener de 1649. Encara no s’ha estrenat a Catalunya.

PERSONATGES

Giasone: Cap dels Argonautes. Paper per castrato, pot adaptar-se a mezzosoprano.

Ercole (Hèrcules): Un dels Argonautes. Paper per a baix.

Besso: Capità de la guàrdia de Giasone. Baix

Isifile: Reina de Lemnos. Soprano

Alinda: El seu confident. Soprano

Orestes: El seu home de confiança. Paper per baix.

Medea: Reina de Còlquida. Soprano

Delfa: Dida. Paper per a mezzosoprano.

Rosmina: Jardinera. Soprano.

Egeo: Rei d’ Atena. Tenor

Demo: Criat. Tenor

Amor: Soprano

Giove (Júpiter): Baix

Eolo: Déu del vent. Castrato o mezzosoprano.

Zeffiro: Vent de l’Oest. Soprano.

Volano: Esperit. Tenor.

El Sol: Figura al·legòrica en el pròleg. Soprano

Cor

Com totes les òperes venecianes d’aquest període, i cada vegada més segons avançava el segle XVII, les escenes al·lusives al drama clàssic (l’expedició dels Argonautes) es veuen trufades d’escenes còmiques, llargs passatges cantats i recitatius a càrrec de les dides, els criats i altres sers de tipus humorístic que poblen la narració; precisament aquesta mescla és el que resulta típic del barroc. L’orquestra és molt modesta; però no falten jocs intel·ligents de la corda.

ARGUMENT

Pròleg

El Sol triomfa, perquè avui Giasone s’ha fet amb el velló d’or i ha conquistat a Medea, a la que ha fet la seva esposa i ha raptat endur-se-la amb ell  a Grècia. Però l’Amor es queixa: a Lemnos fa temps, va ferí amb les seves fletxes el cor de Giasone i Isifile.

 

ACTE I

Ercole es queixa de que Giasone es passa el dia en braços de les dames i no roba el velló d’or. L’aconsella Giasone que el robe ja i torni a Lemnos, on esperen el seu retorn la seva esposa Isifile i els seus fills.

En el palau real, Medea canta el seu Amor per Giasone. Egeo es lamenta de que Medea hagi deixat d’estimar-la i li demana que el mati. Medea es riu d’ell.

Apareix Orestes, enviat per Isifile per saber què passa. Demo, tartamut, intenta explicar-li-ho: Giasone ha de lluitar contra dos toros per guanyar la mà de Medea.

Isifile a Lemnos es lamenta; espera a Orestes però tem les seves notícies.

Medea conjura als esperits per que els dragons que custodien el velló d’or deixin passar a Giasone.

Imatge de previsualització de YouTube

ACTE II

Isifile s’adorm i en somnis parla amb Giasone. Orestes, enamorat d’Isifile, torna i li pinta amb detalls la traïció, i Isifile vol matar a Giasone.

En l’antre del velló d’or: Giasone ha rebut un anell màgic de Medea. Quan s’apodera del velló, es disposa a fugir cap a Grècia; malgrat a les seves advertències, Medea el segueix. Eolo envia vents contra la parella fugitiva, que torna amb els Argonautes. Pasen per Lemnos però Giasone li diu a Medea que Isifile està boja; Medea, creient-lo, deixa que ella li expliqui la seva història. Medea se’n va amb Giasone.

Imatge de previsualització de YouTube

ACTE III

En somnis Giasone canta amb Medea sobre el seu amor. Isifile el desperta i Giasone recupera el seu amor per ella. Medea el sent i ordena a Giasone que mati a Isifile. Besso fingeix complir l’ordre de part de Giasone, però no la mata. Medea és llençada al mar, però Egeo la rescata i decideix venjar-la matant a Giasone, que dorm. Però Isifile entra i impedeix que l’apunyali; Giasone desperta i creu que Isifile volia matar-lo. Entra Medea que aconsella a Giasone que torni amb Isifile. El déus ja estan contents

Imatge de previsualització de YouTube

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *