IL GIASONE
Òpera amb un pròleg i i tres actes amb música de Cavalli sobre un llibret de Giacinto Andrea Cicognini. Estrenada al Teatre de San Cssiano, Venècia, el 5 de gener de 1649. Encara no s’ha estrenat a Catalunya.
PERSONATGES
Giasone: Cap dels Argonautes. Paper per castrato, pot adaptar-se a mezzosoprano.
Ercole (Hèrcules): Un dels Argonautes. Paper per a baix.
Besso: Capità de la guàrdia de Giasone. Baix
Isifile: Reina de Lemnos. Soprano
Alinda: El seu confident. Soprano
Orestes: El seu home de confiança. Paper per baix.
Medea: Reina de Còlquida. Soprano
Delfa: Dida. Paper per a mezzosoprano.
Rosmina: Jardinera. Soprano.
Egeo: Rei d’ Atena. Tenor
Demo: Criat. Tenor
Amor: Soprano
Giove (Júpiter): Baix
Eolo: Déu del vent. Castrato o mezzosoprano.
Zeffiro: Vent de l’Oest. Soprano.
Volano: Esperit. Tenor.
El Sol: Figura al·legòrica en el pròleg. Soprano
Cor
Com totes les òperes venecianes d’aquest període, i cada vegada més segons avançava el segle XVII, les escenes al·lusives al drama clàssic (l’expedició dels Argonautes) es veuen trufades d’escenes còmiques, llargs passatges cantats i recitatius a càrrec de les dides, els criats i altres sers de tipus humorístic que poblen la narració; precisament aquesta mescla és el que resulta típic del barroc. L’orquestra és molt modesta; però no falten jocs intel·ligents de la corda.
ARGUMENT
Pròleg
El Sol triomfa, perquè avui Giasone s’ha fet amb el velló d’or i ha conquistat a Medea, a la que ha fet la seva esposa i ha raptat endur-se-la amb ell a Grècia. Però l’Amor es queixa: a Lemnos fa temps, va ferí amb les seves fletxes el cor de Giasone i Isifile.
ACTE I
Ercole es queixa de que Giasone es passa el dia en braços de les dames i no roba el velló d’or. L’aconsella Giasone que el robe ja i torni a Lemnos, on esperen el seu retorn la seva esposa Isifile i els seus fills.
En el palau real, Medea canta el seu Amor per Giasone. Egeo es lamenta de que Medea hagi deixat d’estimar-la i li demana que el mati. Medea es riu d’ell.
Apareix Orestes, enviat per Isifile per saber què passa. Demo, tartamut, intenta explicar-li-ho: Giasone ha de lluitar contra dos toros per guanyar la mà de Medea.
Isifile a Lemnos es lamenta; espera a Orestes però tem les seves notícies.
Medea conjura als esperits per que els dragons que custodien el velló d’or deixin passar a Giasone.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=VPX2e3mFMaA[/youtube]
ACTE II
Isifile s’adorm i en somnis parla amb Giasone. Orestes, enamorat d’Isifile, torna i li pinta amb detalls la traïció, i Isifile vol matar a Giasone.
En l’antre del velló d’or: Giasone ha rebut un anell màgic de Medea. Quan s’apodera del velló, es disposa a fugir cap a Grècia; malgrat a les seves advertències, Medea el segueix. Eolo envia vents contra la parella fugitiva, que torna amb els Argonautes. Pasen per Lemnos però Giasone li diu a Medea que Isifile està boja; Medea, creient-lo, deixa que ella li expliqui la seva història. Medea se’n va amb Giasone.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LwROxBXnZrI[/youtube]
ACTE III
En somnis Giasone canta amb Medea sobre el seu amor. Isifile el desperta i Giasone recupera el seu amor per ella. Medea el sent i ordena a Giasone que mati a Isifile. Besso fingeix complir l’ordre de part de Giasone, però no la mata. Medea és llençada al mar, però Egeo la rescata i decideix venjar-la matant a Giasone, que dorm. Però Isifile entra i impedeix que l’apunyali; Giasone desperta i creu que Isifile volia matar-lo. Entra Medea que aconsella a Giasone que torni amb Isifile. El déus ja estan contents
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=FWWsHP7OooM[/youtube]
