Luigi Maria Zenobio Cherubini va néixer el 14 de setembre de 1760 i va morir a París el 15 de març de 1842.
Compositor italià, fill del mestre al cèmbal del Teatre de la Pèrgola, de Florència, va estudiar a Milà amb Giuseppe Sarti. Dedicat inicialment a la música religiosa, va passar més tard a interessar-se per la òpera i abans de complir vint anys ja havia donat a conèixer una òpera seria, Quinto Fabio (1779). Va passar després després a Londres, on va estrenar un parell d’òperes, i a París, on treballà breument al servei de Maria Antonieta. Estrenà algunes òperes de relleu, com Demóphon (1788) y Lodoïska (1791). Poc després va contraure matrimoni i deixant tot vincle amb l’aristocràcia, formà part de l’equip docent del naixent Conservatori de París (1795). Al 1797 estrenà la seva obra mestra, Médée, en forma d’òpera còmica i en francés. Després d’haver sabut capejar la notaria antipatia que li tingué Napoleó Bonaparte, estrenà Faniska a Viena (1806), Les Abencérages (1813) i, vint anys més tard, una òpera de maduresa: Ali Baba (1833).
Convertit en director del Conservatori de París (1822), de caràcter rígid i poc simpàtic (Berlioz el deixa de volta i mitja en les seves poc amables Mémories) va mantenir el nivell d’exigència propi d’un esperit clàssic fins la seva mort, sense haver-se jubilat del càrrec.
El seu sentit musical es va adaptar plenament a l’estil gluckianà vigent llavors a París, i que d’alguna manera va transmetre als seus alumnes francesos i italians: fruit d’això va fer un apropament entre ambdós estils. Deixà també una sòlida i clàssica simfonia i diverses misses, algunes en sufragi de figures il·lustres, com Lluís XVI de França.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=laO7Zi6Zsm8[/youtube]
