Òperes amb referents de Gluck

Christoph Willibald Gluck va fer un totals de quaranta-sis òperes, entre elles algún ballet.

Les seves òperes amb referent:

Demofoonte: tot i que quan es parla de Demofont es parla del seu amor convertit ametller, en aquest cas es refereix el mite de Demofont d’Eulesis. Durant el classicisme l’argument de Demofont s’utilitza en noranta òperes. Va ser estrenada a Viena el 4 de novembre de 1733. El llibret és de Metastasio Se’n recorda la cançó Sperai Vicino il Lido

Ipermestra: es va estrenar el 21 de novembre de 1744 a Venècia. Està basada en el mite de Hipermestra . El llibret va ser escrit per  Metastasio. És una òpera poc coneguda, tot i que es conserva sencera. No acostuma a protagonitzar els concerts.

Ippolito: estrenada el 31 de gener de 1745 a Milà. El llibret és de G. G. Corio. Es basa en el mite d’Hipòlit.

Le nozze d’Ercole e d’Ebe: va ser estrenada el 29 de juny de 1747 a Dresden. Es conserva la música tot  i que no és gaire coneguda. L’argument fa referència al fragment de l’Odissea en què Hebe i Heràcles es casenIssipile

Issipile: òpera estrenada a Praga entre el 1751 i el 1752. El llibret també és de la mà de Metastasio. Es basa en el mite de Hipsípila.

Antígono: estrenada a Roma el 1744. No se’n coneix el llibretista i l’òpera és molt poc coneguda, però el seu argument es basa en el mite d’Antígona.

Orfeo ed Euridice: estrenada a Viena el 5 d’octubre de 1762, de la mà del llibretista Rainiero de Calzabigi. Es basa amb el mite d’Orfeu. Se’n recorda sobretot l’ària Che faro senza Euridice.

Il Parnaso Confuso: estrenada el 24 de gener de 1765 a Viena, no es coneix el llibretista. No és gaire coneguda. Fa referència al mite del Parnàs

Telémaco: estrenada a Burgtheater de Viena el 30 de gener1765, l’autor del llibret és Marco Cortelini, alumne del libretista Raineiro de Calzabigi. Es vasa amb un fragment de l’Odissea.

Alcestes: estrenada a Viena al 1767. El llibret va ser escrit per Ranieri Calzabigi. La trama està basada en l’obra Alcestis de Eurípides. Hi ha molts fragments de l’obra que es representen sovint i són molt populars, jo he triat auqesta ària Divinites de Styx.ç

Le feste d’Apollo: es va estrenar al teatre de la cort de Parma el 24 d’agost de 1769.  Està basada en una festa d’Apol·lo.

Paride ed Elena: el llibret és de Rainieri de Calzabigi. Va ser estrenada a Viena el 3 de novembre de 1770.  Està basada en el mite de Paris i Helena. L’ària més popular d’aquesta òpera és O del mio dolce ardor

Iphigénie en Aulide: el llibret és de la mà del francès Leblanc du Roullet. Va ser estrenada a Paris el el 19 d’abrl de 1774. L’argument es basa amb el mite de Ifigènia. El fragment més popular d’aquesta òpera és l’obertura.

Iphigénie in Taurine: es va estrenar a Paris el 18 de maig de 1779. El llibret va ser escrit per Nicolas François Guillard. Està basada en l’obra Ifigènia a Tàuride de Eurípides. Aquesta òpera també és força popular, però no en ressalta cap part, per això he escollit el fragment que més m’agrada O malheureuse Iphigénie.

Écho et Narcisse: el llibret el va escriure Louis Theodor von Tschundi. L’òpera va ser estrenada el 24 de setembre de 1779 a L’òpera de Paris. L’òpera no va tenir gents d’èxit, tanta va ser la frustació de Gluck que va decidir tornar a Viena. La trama està basada en el famós mite d’Eco i Narcís. Tot i així, actualment s’ha representat en molts teatres. Aquí podeu escoltar l’Hymne de l’Amour .

Philemon et Baucis: és una òpra-ballet estrenada el 1769 a Paris.  L’òpera no és gaire popular i per això no se sap ni el nom del llibretista. Tot i així, sabem que el seu argument, tal com diu el títol es basa en el mite de Filemó i Baucis, que es troba a les Metamorfosis d’Ovidi. Aquí us deixo Del fiflio d’Apollo