Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEF
L'Enhorabona!Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu diari: 14 desembre 2012
TACTUS
Als segles XV i XVI, part, pols. Es marcava amb un moviment ascendent i descendent de la mà, i en els segle XVI un tactus era igual al valor de una semibreu normal (o al valor corresponent en casos d’augment … Continua llegint
TABULA
Notació musical que indica a l’intèrpret on ha de posar els dits i no pas les notes que ha d’interpretar, tal i com succeeix en la notació musical habitual al pentagrama. Es va utilitzar, i s’ha seguit utilitzant, quasi exclusivament (però no … Continua llegint
SYMBOLUM
Credo symbolum nicerum.
SUSPIRUM
Un silenci de duració igual a una mínima.
SUPERIUS
En la música vocal polifònica del segle XVI, la veu més aguda. El terme sol aplicar-se també a la veu més aguda de la polifonia anterior, tot i que aquestes veus no tenien nom abans de l’aparició dels manuals impresos. … Continua llegint
SUBTONIUM MODI
Originalment, la nota que queda immediatament per sota, de la nota mes greu de l’àmbit normal d’un mode; en el cas dels mode autèntics, es tracta de la nota per sota de la final. Al segle XVI, el terme es … Continua llegint
SUBSEMITONIUM MODI
La nota que queda per sota de la final d’un mode. Això te un lloc naturalment si la final es Do o Fa. Per altres finals, es necessita una accidental per produir un semitò d’aquest tipus. Per a un estudi … Continua llegint
SORTISATIO
Als segles XVI i XVII contrapunt improvisat, en contraposició a compositio , contrapunt compost.
SONO
En el ritus mossàrab, un cant melismàtic que es canta en Maitines i en Vespres; en el ritus gal·licà, el cant corresponent al ofertori gregorià.
