Classicisme

És un moviment artístic que es dóna a Europa durant a finals del segle XVIII. Té com a objectiu recuperar els clàssics (grecs i romans). Aquest redescobriment es veu no només en les formes i estils, és també un redescobriment temàtic. Cal pensar que l’art religiós havia presidit el romànic i el gòtic, de forma que un art més realista i proper en la forma va ser una revolució, i recupera temàtiques més paganes, encara que sovint cristianitzades. Els temes mitològics es converteixen en motiu essencial de les pintures, les escultures i la lírica.  És originari d’Itàlia, però es propaga ràpidament per tot Europa.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B1DOvP7O6BE[/youtube]

La música classicista es conté les emocions, és objectiva, elegant i refinada, però en cap dels casos fa que sigui pobre. Un dels compositors que més en ho demostren és Mozart. Les grans formes estan perfeccionades, l’estructura és clara, entenedora i transparent. Neix la sonata, precedent de l’antiga suite. Incorpora l’antiga obertura de l’òpera (creada per Monteverdi) a la música simfònica, originant així la simfonia moderna. L’antic Concerto grosso dóna pas al concert d’instrument solista acompanyat d’orquestra. La melodia és clara i simple, acompanyada, generalment, per una harmonització o acompanyament subordinat a la melodia. Desapareix el baix continuu i es dóna més importància a la melodia d’orquestra que a la vocal. (Cal recordar que la òpera ve precedida per un recitat acompanyat musicalment, durant el barroc s’aconsegueix que sigui tota una composició musical i en el classicisme ja estem parlant de que l’orquestra tingui la mateixa o més importància que la veu). L’harmonia se simplifica, hi ha canvis harmònics justificats per un canvi de tema, ja no es busquen els cromatismes i s’accepten les dissonàncies.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=kBpc3WZOubQ[/youtube]

El classicisme presenta diverses novetats: per una banda s’introdueix el piano i la música agafa moltes dinàmiques, hi ha molt de contrast entre forts i pianos i apareixen dinàmiques com el crescendo. El crescendo, tot i així no s’utilitza molt, ja que, és una música molt mesurada en què un crescendo hi ressaltaria massa i seria massa intents. No presenta complicacions en el ritme.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NQeXDsaiTJE[/youtube]

En la òpera hi ha dues branques: la bufona i la seriosa, que rivalitzen entre elles. La seriosa és introduïda per Gluck.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_zjg2iwYvzE[/youtube]

Podríem dir que la música instrumental, sobretot, és pura, despreocupada, no intenta imitar res, sinó representar sensacions.

 

 

 

 

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *