Llatí omnibus

E.L.I. són les sigles de l’European Language Institute, entitat dedicada a la divulgació de material pedagògic en diferents llengües. Una d’elles, encara que a menor escala que les modernes, és el llatí: cada any publiquen un parell de revistes per als joves íntegrament en llatí, amb articles dedicats tant a l’antiguitat com a les notícies més actuals.”Adulescens” està dedicada al més petits, i “Iuvenis” als que tenen un millor nivell de la llengua.
A aquesta pàgina web podeu fer una ullada a diversos exemplars de la revista en format pdf:

http://lingualatina-orberg.blogspot.com.es/2011/02/nuevas-publicaciones-de-iuvenis-y.html

La curiositat que volem destacar, però, és que als anys 80 E.L.I. va emprendre la tasca de traduir a la llengua llatina còmics sobre els personatges més famosos de Walt Disney: Michael Musculus (Mickey Mouse), Donaldus Anas (l’ànec Donald) i Scrugulus (l’oncle Gilito). Actualment són una raresa, però podeu fer-vos una idea dels 7 volums publicats mirant a la següent web:

http://www.arretetonchar.fr/donaldus-anas-cammari-muriatici/

Si entreu al buscador Google i escriviu “latin tattoo” alucinareu amb la barbaritat de tatuatges que la gent és capaç d’infligir-se al cos. Alguns no deixen de ser curiosos i originals , com el de la primera imatge (“Gaudeix de la nit”), que ens adverteix de les possibles aficions d’aquesta persona.

Hi ha celebritats que han fet bandera del seu tatuatge, com l’Angelina Jolie, que ha ensenyat molts cops el seu “Quod me nutrit me destruit” (“Allò que em nodreix, em destrueix”), encara que no se sap bé si es refereix a la fama o a alguna altra cosa més forta. O el David Beckham, amb el seu “Perfectio in spiritu” (“Perfecció a l’esperit”).

També, però, és fàcil trobar autèntiques espifiades que, la veritat, deuen ser difícils de corregir… M’imagino que és per això que s’ha arribat a publicar un manual de tatuatges amb frases llatines!

Us presentem una interessant escena de la pe·lícula “Tombstone” estrenada el 1993. En ella dos famosos pistolers (Johnny Ringo, un fora de la llei, i Doc Holiday, el dentista i jugador professional que aquí col·labora amb el sheriff Wyatt Earp) es repten a un peculiar duel: una conversa en llatí.

Aquestes són les frases llatines i la seva traducció:
“In vino veritas” (en el vi està la veritat)
“Age quod agis” (fes el que saps fer)
“Credat Iudaeus Apella, non ego” (et creurà el jueu Apel·la, però jo no)
“Eventus stultorum magister” (el resultat final és el mestre dels ximples – és a dir, que els ximples només aprenen a garrotades)
“In pace requiescat” (descansi en pau)

Dos homes cultivats en mig del salvatge Oest…

Ja fa alguns anys que llegir una carta de vins sembla una classe de llatí. Deu ser que aquesta llengua dóna un cert prestigi al producte i per això trobem noms com “Aurus” (“or”), “Plàcet” (“agrada”) o “Augustus”

Per cert, “Aurus” està mal escrit, hauria de ser “Aurum”. Que Bacus els perdoni!

A la xarxa trobem cançons en llatí de tres formes diferents:
-La primera és la subtitulació en llatí d’una cançó que es canta en una altra llengua. Aquí teniu l’exemple de la peça “Energia” del grup Brams:

-La segona és que algú decideixi cantar la cançó en llatí, encara que els resultats puguin ser molt desiguals. Un exemple clar és aquesta versió de la cançó “Touch the sky” de la pel·lícula de Pixar “Brave”:

-I, és clar, la tercera possibilitat és que la cançó ja sigui originalment en llatí, com la famosa “Nirvana” del grup “El Bosco”:

D’aquesta manera tan clàssica s’anunciava l’estiu passat l’escola de futbol del Sevilla C.F. buscant nois i noies per al planter del club. La frase, curiosament, la va encunyar el poeta del segle I d.C. Juvenal, queixant-se que a la seva època tothom feia esport i pocs es preocupaven de cuidar la seva ment…

Dues institucions amb el nom en llatí (“Sanitat” i “Caritat”) i el mateix problema: posem o no hi posem accent? Els de “Sanitas” ho tenien clar: en llatí no s’escriuen els accents, per tant, no el posem; però el que no s’imaginaven és que en no escriure’l la majoria de la població pronunciaria el seu nom malament, que realment hauria de sonar “Sánitas”. Els de “Cáritas”, d’altra banda, no van tenir més remei des del principi que posar l’accent: imagineu-vos què ridícul quedaria el seu nom si aparegués sense accent i tothom digués “caritas”!

Als països als quals no s’utilitzen accents ja estan més acostumats a aquest problema amb les paraules llatines. Per això no us costarà saber quina d’aquestes dues companyies asseguradores d’automòbils és britànica i quina mexicana…

El protagonista d’aquesta pel·lícula és un psiquiatra que intenta guanyar-se la confiança d’un xiquet amb problemes. Quan se’l troba a una església recitant paraules en llatí, queda desconcertat i torna a casa per a traduir els mots que ha sentit: “De profundis clamo ad te, Domine”. Per a fer una bona traducció, res millor que un bon diccionari, i per això el protagonista utilitza (tal com es veu a l’escena) el clàssic “Lewis & Short”, publicat per primer cop a Nova York l’any 1879 per Harper and brothers:

Aquest senyal és un dels que es poden trobar a l’estació ferroviària de la ciutat de Wallsend, al nord d’Anglaterra. Wallsend va nèixer d’un antic fort romà situat al costat de la muralla d’Hadrià, i a la ciutat no han volgut oblidar aquest origen fent que la seva estació sigui l’única del mon amb rètols en anglès i llatí.
A la “Vicipaedia” (la Viquipèdia llatina) hi trobareu més imatges:
http://la.wikipedia.org/wiki/Statio_Segedunensis

Rubricastellanus és l’adaptació al llatí d’un títol nobiliari:”Von Rothenburg”. Carolus Rubricastellanus, és a dir, Karl Heinz Graf von Rothenburg, és el nom del magnífic traductor de la majoria de les aventures d’Astèrix que s’han publicat a Alemanya en la versió llatina.
Podeu trobar-les totes a la venda a Internet. I si el que voleu és fer-ne un tastet, trobareu algunes pàgines completes de l’Astèrix als Jocs Olímpics i connexió amb els altres volums a aquesta pàgina web:

http://www.arretetonchar.fr/asterix-gallus-tome-12-asterix-olympius/

El clàssic de la literatura catalana va ser traduït per l’eminent llatinista Tomàs Viñas l’any 1929. Ara fa uns anys, Publicacions de l’Abadia de Montserrat va presentar una edició bilingüe de l’obra a la qual es revisava la traducció llatina.
Aquí teniu els primers versos:
“Aequore, ad oras Lusitaniae,
rupes, mole gigantum Baetica
quas sustollit, naves hosticas
adspexere duas se olim aggredi.”
Podeu veure una part del llibre a “Google books”:
http://books.google.es/books?id=Z_QC-EHiHMQC&pg=PA21&lpg=PA21&dq=atlantis+hyacinthus+verdaguer&source=bl&ots=ymnKLoLLFS&sig=Oa_tHDX0XA1YnaD8RvJpTYvzFk4&hl=ca&sa=X&ei=bGyxUoPbCOHH7Aa67YHwAw&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=atlantis%20hyacinthus%20verdaguer&f=false

Esteu avorrits? Doncs una lectura recomanable (i llarga) és aquest Quixot traduït per Antonio Peral Torres i que va recuperar ara fa uns anys el Centro de Estudios Cervantinos.
De segur que reconeixereu les primeres paraules del llibre: “In quodam loco Manicae regionis, cuius nominis nolo meminisse, nuper vivebat quidam fidalgus…”
Més informació a aquesta pàgina:
http://www.centroestudioscervantinos.es/quienes.php?id=42&dpto=4&idbtn=593&idpadre=593&itm=4.1&ver=ok

Una manera atractiva per aprendre i enfortir el vostre vocabulari en llatí la trobareu al nou “Scrabble in Lingua Latina”, creat en col·laboració amb la Universitat de Cambridge. A la capsa hi apareix el lema llatí “Verbum sapienti (sat est)”, és a dir “a bon entenedor una sola paraula basta”.
Hi trobareu més informació a la pàgina d’Amazon:
http://www.amazon.com/Scrabble-Lingua-Latina-Latin-Game/dp/B004BA6ZDQ

Naturalment, les democràcies. Veieu l’exemple de les dues monedes: la de l’esquerra és el famós “duro” de Franco, al qual hi és escrita la llegenda “caudillo por la gracia de Dios”. En llatí? No, en puríssima llengua vulgar. En canvi, als actuals 20 penics de Gran Bretanya (i de fet, a la majoria de monedes d’aquest país) apareix un text similar però en llatí: “Elizabeth II D(ei) G(ratia) Reg(ina)”. També hi són les habituals abreviatures “F(idei) D(efensatrix)”, és a dir “Defensora de la fe”.

I no ens oblidem d’un altre règim de tradició democràtica que ha incorporat sempre a les seves monedes lemes llatins, com aquest “E pluribus unum” (“De molts, un de sol”) que sol aparèixer als centaus.

La traducció al llatí de novel·la contemporània té una llarga tradició als països anglosaxons. Un dels últims exemples que ha arribat al mercat és aquesta versió del Hobbit de Tolkien. No utilitza un llatí especialment acurat, però és una alternativa original a les habituals batalles narrades per Cèsar o als pomposos discursos de Ciceró.
A la pàgina web de Amazon hi trobareu molta informació sobre aquesta traducció:
http://www.amazon.com/Hobbitus-Ille-The-Latin-Hobbit/dp/0007445210

Un país amb quatre llengües oficials havia de triar una solució salomònica per a denominar-se. És per això que als segells i monedes suïssos es fa servir l’expressió llatina “Helvetia” o “Confoederatio Helvetica” (la “CH” de les matrícules).
Al segell de la imatge apareix també el nom llatí d’una associació suïssa en defensa dels drets dels nens i els joves, que ja ha acomplert els cent anys.

És encara tradició a la monarquia anglesa signar els documents amb el títol que ostenten escrit en llatí. Així, la reina Isabel II incorpora la “R” de “Regina” al seu nom:

El seu pare, el rei Jordi V, incorporava a la “R” de “Rex” una altra abreviatura llatina: la “I” d'”Imperator”, ja que fins al 1948 posseí el títol d’emperador de l’Índia:

Aquest últim tindria problemes per a fer un discurs, però per a signar no es tallava un pèl…

Dues maneres totalment diferents per a definir un any, i les dues d’origen britànic:
La primera la va crear el poeta John Dryden per a referir-se a l’any 1666. No fou una època especialment bona per a Anglaterra, però sembla que l’autor considerava un miracle que no hagués passat res de pitjor un any que incorporava a la data el 666, “el número de la bèstia”. Posteriorment s’ha fet servir per a recordar èpoques d’esplendor tant al món de la ciència com a l’esport.

La segona (inspirada en l’anterior) es va fer popular el 1992, quan la reina Isabel la va utilitzar durant un discurs per a batejar l’any que li havia portat tants maldecaps, especialment amb les separacions dels seus fills.
A Youtube podem sentir aquestes paraules, tot i que amb un marcat accent anglès.

Ara fa uns anys el grup de rock extremeny “Extremoduro” va presentar el seu disc “La ley innata” amb aquesta portada d’aires clàssics. Es tracta d’un fragment del discurs a favor de Miló, al qual Cicero defensa l’existència d’una llei moral superior i anterior a les lleis de la ciutat: “non scripta sed nata lex” (una llei no escrita sinó innata).

Diem “el” i no “un caixer”, perquè és tracta de l’únic al món que et permet realitzar les operacions en llatí. Naturalment aquest caixer es troba al Vaticà, concretament a la façana del IOR (Institut per a les Obres de Religió), o “Banc del Papa” com es coneix popularment. A la imatge veieu el text d’inici on es demana que s’introdueixi la targeta per saber quina operació s’ha d’efectuar.
Podeu llegir la notícia completa de la seva posada en funcionament a:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/20100226/caixer-automatic-llati/117053.shtml