Tag Archives: batxillerat

Context històric del Barroc

EL BARROC

Context històric:

L’Art Barroc cal situar-lo dins el context històric de la crisi del segle XVII a Europa. Una crisi econòmico-social degut a males collites successives que provocaren fam i grans mortalitats produïdes per epidèmies o pestes. Una crisi política i religiosa encapçalada per les lluites entre catòlics i protestants i els monarques absoluts que volen imposar-se al poder del Papa. En general, la burgesia pren partit a favor dels reis i en contra dels nobles i eclesiàstics que defensen el Papa.

Per tant en aquest context de crisi , la societat ha perdut l’optimisme, la confiança en l’home, en la raó, la ciència i en el progrés de la humanitat que caracteritzava el Renaixement, que és substituït per un pessimisme, una pèrdua de confiança en l’home que no es veu capaç de resoldre els seus problemes sense l’ajut de Déu.

L’Art Barroc neix d’una espiritualitat, és un art religiós, vinculat a Roma, els Papes i que defensa les noves normes de la Contrarreforma Catòlica contra el protestantisme sorgida al Concili de Trento.

L’Església , amb el nou estil, busca impressionar, emocionar, acollir al poble, fer propaganda de la fe catòlica que ha triomfat sobre els protestants. Vol despertar entre el poble una devoció, un fervor religiós que el reconforti de les seves angoixes, els seus dubtes i l’ajudi a superar la por a la mort, tan freqüent entre ells. És per tant un art teatral. Aparatós, exagerat, dramàtic, fastuós, recarregat que busca la fascinació i l’admiració del poble.

Característiques generals:

– Neix a Roma i es desenvolupa entre els països catòlics: Itàlia, Espanya, França.

– És un art dinàmic, busca el moviment , la tensió a traves de les línies corbes, ondulades, diagonals.

No és un art harmònic, equilibrat o proporcionat com el del Renaixement, sinó desproporcionat, monumental, gegantí i exagerat.

– És un art Passional, que busca despertar sentiments, devoció, patetisme, per tant no és un art racional com el del Renaixement.

Destaca per la teatralitat, l’il·lusionisme, els jocs de llum i penombres que creen clarobscur.

– Decoració recarregada, fastuosa on es barreja arquitectura, escultura i pintura (Horror vaqui)

En Arquitectura : destaca la monumentalitat dels edificis, l’ús de columnes gegantines, frisos ondulats, façanes corbes i amb decoració recarregada.

En Escultura destaquen les figures naturalistes, exagerades, dinàmiques, la captació de moments fugaços, la teatralitat, els rostres patètics, dramàtics, desencaixats, gestos aparatosos, molt expressius, jocs de llum (clarobscur), contrastos entre volums i buits.

En pintura: predomina el color sobre el dibuix, les perspectives aèries, llums simbòliques, clarobscur, composicions obertes, Horror vaqui, teatralitat, patetisme.

Els gèneres més importants són els religiosos i mitològics

La darrera fase del Barroc s’anomena Rococó, es desenvolupà sobretot a França a principis del s. XVIII i es caracteritzà pel recarregament decoratiu dels interiors i la pintura aristocràtica i simbolista.Context històric de la pintura barroca holandesa i flamenca

Context històric del Barroc holandés i Flamenc

Vàlid per l’obra de Vermer (Vista de Delf), l’obra de Rembrandt (la lliçó d’anatomia del doctor Tulp) i de Rubens (Les tres Gràcies).

La pintura holandesa i flamenca cal situar-les dins la situació política europea del nord d’Europa. Les guerres de religió entre catòlics, protestants, calvinistes van concloure al segle XVII amb la partició dels Països Baixos que fins ara incloïen la zona d’Holanda i Flandes (l’actual Bèlgica).

Holanda , calvinista, va aconseguir la independència, mentre que Flandes, catòlica, va restar sota la submissió de la Corona Hispànica de Felip II. Per aquest motiu les característiques de l’estil de la pintura flamenca seran les pròpies dels països catòlics: teatral, exuberant, de colors intensos i formes contundents i dinàmiques. En canvi Holanda, convertida majoritàriament al Calvinisme, la versió més puritana del protestantisme, prohibia el culte públic a les imatges religioses, d’aquí l’absència de temes mitològics. Aquesta prohibició va portar als artistes a buscar altres temes: paisatges, retrats, natures mortes, escenes costumistes, que van tenir mol d’èxit entre la nova classe ascendent burgesa.

La riquesa d’Holanda va ser deguda a la seva tradició mercantil, les seves manufactures de luxe que eren venudes arreu d’Europa. Gràcies a la seva independència política va poder continuar el seu creixement econòmic que va enriquir la seva burgesia. En canvi Flandes va continua amb una economia agrarista, en mans d’una noblesa catòlica, lligada a la Corona Hispànica.

Context històric del Barroc espanyol

(Vàlid per les obres de Velàzquez i Murillo)

El segle XVII se situa en un context de crisi generalitzada. Una crisi econòmica i social (males collites, fam, epidèmies, morts) i crisi política i religiosa (oposició entre catòlics i protestants). Holanda se separa de la Corona espanyola i s’apropa a l’Anglaterra anglicana, mentre que les monarquies catòliques, com l’espanyola i la francesa, han d’obeir les directrius del Papa a Roma.

L’ Espanya dels Aústries va començar una etapa de decadència, tot i que continua la colonització americana i manté els seus dominis a Flandes, LLombardia i Nàpols.

Aquesta decadència no es veu reflectida en les lletres i les arts. És el gran segle d’Or espanyol de la literatura i l’art.

Las Meninas de Velàzquez

LAS MENINAS DE VELÁZQUEZ

Velàzquez. Genio de la pintura barroca española. Video


Las meninas (clica l’enllaç per veure el video)

Documentació general

Títol: Las Meninas

Autor: Velásquez, Diego Rodríguez de Silva

Cronología: s. XVII

Estil: Barroc

Tècnica: Oli (barreja de pigments barrejats amb oli de llinassa)

Suport: oli

FRAGMENTS DE LES MENINES

FRAGMENTS DE LES MENINES

Tema: retrat

Localització actual: Museu del Prado. Madrid.

Anàlisi formal:

Pel que fa a l’estructura del quadre, les línies verticals i horitzontals de les parets i quadres són contrarestades amb les diagonals que travessen el quadre i les corbes suaus dels personatges que aporten dinamisme. Les figures del primer pla es disposen en dos grups de tres, formant triangles. Quadres, porta i marcs constitueixen rectangles.

El cromatisme ve determinat per una forma pictòrica, on la pintura predomina sobre el dibuix. Els colors són clars i lluminosos amb una gran riquesa de tonalitats i matissos. Predominen els colors càlids –ocres, marrons, ataronjats, vermellls- sobre els que contrasta algun verd i blau. En general es produeix un apropament de l’espectador a l’obra. La pinzellada és llarga, visible i els contorns de les figures es difuminen, de manera que els detalls només es poden observar en la distància.

La llum és real, natural i entra per la porta del fons i per la paret lateral dreta. Il·lumina les figures del primer pla i deixa el fons en penombra. Aquest clarobscur dona profunditat a l’escena i aporta la il·lusió d’espai al quadre.

El quadre té una perspectiva linial central i el punt de fuga se situa a la porta del fons. Però sobretot predomina una perspectiva aèrea formada a partir del tractament del color i la llum que difumina objectes i figures amb una atmosfera que els envolta, els aporta volum i els separa del fons. Pel que fa a la composició asimètrica, aparentment tancada per les parets de l’habitació, en realitat és oberta pel cantó de l’esquerra i per les mirades que es dirigeixen fora del quadre on estan els espectadors.

Pel que fa a la distribució dels elements al quadre, al centre hi ha la infanta Margarida, filla dels reis d’Espanya, i les seves menines o dames de companyia. A l’esquerra es troba Maria Agustina Sarmiento que li ofereix aigua i a la dreta Isabel de Velasco que fa una reverència. A la dreta del quadre se situen els nans Mariabàrbola i Nicolasito amb un gran mastí. Al darrera conversen la dama d’honor Marcela d’Ulloa i el guardadames. A la banda esquerra se situa el propi artista –Velázquez- davant un gran llenç. La creu vermella de l’ordre de Santiago que du al pit, se li va afegir després de la seva mort , per ordre del rei , com a símbol d’’ennobliment. La imatge dels reis Felip IV i Mariana d’Austria, que està pintant l’artista surt reflectida al mirall del fons. Finalment, a la porta del fons, se situa José Nieto, amic de Velázquez i aposentador de la Cort, que observa tota l’escena i amb el seu braç aixecat fa que et fixis amb el miralls i els reis. Les parets de la sala estan plenes de quadres.

Pel que fa a l’expressivitat les figures són realistes, retrats autèntics dels personatges i els nans són naturalites. Les seves anomalies físiques ressalten la bellesa de la infanta.

L’obra té dinamisme i un ritme lent que correspon a l’observació de l’escena per part dels personatges. El temps és humà ja que es correspon a una escena quotidiana de la família real.

“Las Menines” de Velàzquez

Interpretació

Pel que fa a la Iconografia l’obra pertany al gènere costumista i de retrat. El tema representa la irrupció a la cambra del pintor de la infanta Margarita i el seu seguici per contemplar el retrat que està fent dels seus pares, els reis d’Espanya. Referent a la iconologia, aquest quadre ha provocat diverses interpretacions que s’ha guanyat el sobre nom de “quadre endevinalla”. A primera vista sembla un retart col·lectiu de la infanta Margarita i dels seus acompanynts, però també podria ser un intent de pintar al rei Felip IV que en els seus darrers anys no es deixava retratar, o un joc de miralls com el del “Matrimoni Arn olfin i” de Van Eyck o una reivindicació del reconeixement social de l’artista que reclamava ser considerat noble i no un artesà. Peró sobretot aquesta obra vol anar més enllà, vol ser una reflexió sobre la pintura mateixa. Velázquez vol crear-nos el dubte sobre el concepte de la pròpia pintura, sobre el que realment intenta pintar. L’objecte representat al quadre és el propi pintor i els espectadors, en aquest cas la infanta Margarita i els seus acompanyants. En canvi els reis que estava pintant, només surten reflectits al mirall del fons, mentre nosaltres, els espectadors actuals estem ocupant el lloc dels reis que estan posant, quan hauriem d’estar a la porta del fons- on està José Nieto- per observar bé tota l’escena. Per tan l’artista, l’espectador i l’objecte del quadre es confonen, estan trastocats.

Diego Rodríguez de Silva i Velàzquez es va formar a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco i es casa amb la filla del mestre. Va visitar Madrid i va rebre encàrrecs del Comte-duc d’Olivares, ministre de Felip IV fins que va ser contractat com a pintor de la Cort. italians en època de Felip III i Felip IV. (s.XVII) En els seus viatges per Itàlia va poder aprendre dels pintors barrocs –Caravaggio- així com dels pintors flamencs que visitaven la cort –Rubens-. El seu màxim reconeixement com a pintor li va arribar al final de la seva vida quan li va ser atorgada la Creu de l’ Ordre de Sant Jaume, que havia reclamat al llarg de la seva vida.

El seu estil barroc és personal i innovador. Es tarcta d’un art dinàmic, teatral amb jocs de llums, miralls, passional. Predomina el color sobre el dibuix, les perspectives aèries, composicions obertes, clarobscur, que juntament amb el naturalisme de les seves escenes mitològiques, religioses o costumistes el relacionen amb la pintura de Caravaggio. En canvi el detallisme i els colors brillants amb l’escola veneciana de Ticià.

Les Menines van ser un dels quadres més estimats pel rei Felip IV, que va ser el receptor en aquesta etapa que treballa al Palau com a pintor de Cort. La seva funció útil va ser decorativa, destinat a una de les parets d’una estança del Palau de l’Alcàzar de Madrid, fins que poasteriorment va passar al Museu del Prado. La seva funció simbòlica és commemorativa – retrat d’una escena quoytidiana de la vida reial- i la creació d’un nou llenguatge simbòlic que buscar crear dubtes sobre la naturalesa de la pintura, o el que realment volia pintar l’artista.

Velàzquez va rebre la influències de Rubens, el color de l’escola veneciana (Ticià) i el naturalisme i la llum de Caravaggio. Les Menines han estat comparades amb el quadre de Van Eyck :” Retarat del matrimoni Arnolfini” per l’ambintació de la sala i el recurs del mirall. Velázquez va influir molt en els seus contemporanis i en artistes posteriors com Goya, Manet, els impressionistes o Picasso, i l’ equip Crònica entre d’altres.

Influències de Velàzquez

Influències de Velàzquez

Una de les primeres obres de Velàzquez.


Perfecte domini de la captació lumínica, cromàtica i atmosfèrica.


Perfecte domini de la captació lumínica, cromàtica i atmosfèrica.

Rubens

Les tres gràcies de Rubens

Les tres gràcies de Rubens

“Les tres Gràcies “ de Rubens

Rubens. Video


Interpretació:

Pel que fa a l’ iconografia, l’escena representa les “ Tres Gràcies” de la mitologia com a tres joves nues considerades models de bellesa de l’època, cobertes només amb fines gases transparents i a punt d’iniciar una dansa tot formant un cercle estret.

El tema provenia de la mitologia grega que havia tingut molta difusió durant bel Cinquecento. Segons el mite les tres gràcies (Eufrosine, Tàlia i Aglae) filles de Zeus i una nimfa, eren les deesses de l’ encís, l’alegria i la bellesa. Acompanyaven a les divinitats de l’amor –Afrodita i Eros- en els seus convits i danses. Eren també les muses artístiques que inspiraven als músics i poetes.

Però la referència a les fonts clàssiques només era un pretext per fer un estudi del nu femení que Rubens pintà d’acord amb els ideals clàssics de l’època.

La gràcia de la dreta, més morena s’identifica amb la primera muller de l’artista –Isabella Brandt- mentre que la de l’esquerra, rossa, era la seva segona dona, Helene Foourment.

Pel que fa a les característiques de l’estil barroc, destaca l’ús de colors càlids de l’escola Veneciana de Ticià , el tractament de la llum inspirat en Caravaggio. Les seves figures robustes i exuberants recordes les de Miguel Àngel. Com a tota pintura barroca predomina la forma pictòrica , la perspectiva aèria, els colors càlids que vol emocionar l’observador. Es tracta d’un art dinàmic, passional, teatral que busca impressionar.

Peter Paulus Rubens es va formar en el manierisme d’ Anvers. Va marxar cap a Itàlia contractat pel Duc de Màntua, cosa que li va permetre conèixer la pintura veneciana i la de Miguel Àngel. Quan tornà a Anvers era un pintor important amb encàrrecs de les corts europees , sobretot la cort espanyola de Felip IV. Entre les seves obres més importants destaquen: “El rapte de les sabines” i “El davallament de la creu”.

Pel que fa al receptor, els seus quadres tenien una gran demanda entre la noblesa i burgesia enriquida, de tal manera que per satisfer la seva clientela Rubens va obrir un taller en el qual treballaven grans pintors especialitzats en aspectes concrets –decoració floral, figures, paisatge, retrats- però sempre basat en “ l’estil Rubens” i sota la seva supervisió.

En el cas concret d’aquest obra, Rubens la conserva fins la mort perquè era el seu quadre preferit que havia pintat per plaer personal, ja que la seva condició econòmica li permetia pintar per gust i no només per encàrrec.

La seva 2n dona – Helène Fournet- en morir el pintor, va intentar cremar-lo per la sensualitat pecaminosa que desprenia, segons ella. Finalment va ser adquirit pel rei d’ Espanya Felip IV.

Finalment la seva funció útil era estètica per decorar i ser contemplat pel propi Rubens i la funció simbòlica commemorativa ja que servia per immortalitzar les seves dues mullers.

Quant als models i influències, Rubens va crear un estil propi amb la influència del color de l’escola veneciana (Ticià i Tintoretto), la llum de Caravaggio, l’anatomia i composició de Miguel Àngel i les escultures grecoromanes del que va ser col·leccionista i admirador. El seu art va tenir una gran influència entre els artistes del s. XVIII, els romàntics del s. XIX , Watteau, Delacroix i l’ impressionista Renoir.

El seu art va influir en els artistes romàntics posteriors.

La lliçó d’anatomia del professor Tulp

rembrandt

La lliçó d’anatomia del professor Tulp” de Rembrandt

Rembrandt. Video


Interpretació:

Pel que fa a la iconografia l’obra recull el moment en que el professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver per tal d’explicar als seus acompanyants el funcionament dels tendons del braç. Pertany al gènere costumista i de retrat en grup.

Pel que fa al significat la “Lliçó d’anatomia del professor Tulp” es basa en un fet real: el doctor Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitza una lliçó pública d’anatomia amb el cadàver d’un penjat. Va ser un gran esdeveniment, ja que l’ Ajuntament només cedia un cos humà un cop a l’any, de manera que els cirurgians havien d’aprendre l’ofici a partir de llibres o amb mostres conservades. Molt probablement el mateix Rembrandt va assistí a la lliçó.

Quant a l’estil, Rembrandt és el gran pintor barroc que se centra en les accions humanes, i per això prefereix els temes costumistes o retrats als mitològics. Va ser un gran admirador de Caravaggio del qual incorporà a les seves obres el tractament tenebrista de la llum i el naturalisme dels seus personatges. Com tota la pintura barroca predomina la forma pictòrica, els colors càlids, llums simbòliques i perspectives aèries. El Barroc és un art dinàmic, passional, teatral que busca impressionar.

Rembrandt va ser un pintor i gravador. Està considerat un dels artistes més innovadors i excepcionals de tots els temps. Després d’una etapa d’aprenentatge es va instal·lar a Amsterdam on va iniciar la seva dècada d’or com a gran pintor. Destaquen els seus retrats individuals i en grup, els seus autoretrats i pintura de gènere religiós i costumista. Entre les seves obres destaquen: “La ronda nocturna” i “El davallament de la creu”.

El receptor del quadre va ser la corporació de cirurgians d’ Amsterdam per exposar-la en la seva seu social. En general les obres de l’artista eren comprades per burgesos enriquits -mercaders i artesans- que entenien i valoraven l’art. Els retrats en grup eren un gènere que proporcionava bons ingressos als pintors en una zona on ni l’ Església i la Casa reial exercien un paper de mecenes d’art. Finalment, la funció útil era estètica destinada a decorar la seu social del gremi dels cirurgians. I la funció simbòlica era commemorativa, per immortalitzar els cirurgians que havien assistit a l’ important esdeveniment.

Rembrandt va ser un seguidor fidel de l’obra de Caravaggio, a través de pintors holandesos que havien viatjat a Roma, ja que ell no va conèixer la seva obra directament. De Caravaggio va rebre grans influències, sobretot pel tractament tenebrista de la llum, el naturalisme dels seus personatges i el dramatisme escènic.

Influirà sobre artistes com Goya i sobre els pintors romàntics del s. XIX com Delacroix.