|
ARQUITECTURA |
|
|
DOCUMENTACIÓ GENERAL
|
|
CATALOGACIÓ |
NOM EDIFICI |
|
O |
ARQUITECTE /S |
|
FITXA TÈCNICA |
CRONOLOGIA |
|
|
ESTIL |
|
|
TIPOLOGIA |
|
|
LOCALITZACIÓ |
|
|
ANÀLISI FORMAL
|
|
ESPAI EXTERIOR
|
ELEMENTS DE SUPORT: MURS, PILARS,COLUMNES…
|
|
|
ELEMENTS SUPORTATS: COBERTES
|
|
|
MATERIALS
|
|
|
DESCRIPCIÓ DE L’ ALÇADA
|
|
|
FAÇANES I OBERTURES
|
|
ESPAI INTERIOR
|
DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA
|
|
|
UNITAT – FRAGMENTACIÓ
|
|
|
PUNTS ORDENADORS
|
|
IL·LUMINACIÓ |
ABUNDANT O ESCASSA NÍTIDA, MATISADA PER VITRALLS DE COLORS, EFECTES DE CLAROBSCURS… |
|
DECORACIÓ
|
INTERIOR I /O EXTERIOR ABUNDANT O ESCASSA TIPUS DE DECORACIÓ
|
|
RELACIÓ AMB L’ ENTORN URBANÍSTIC |
DESCRIPCIÓ DEL SEU ENTORN. HARMONITZA O DESTACA ESPAIS OBERTS O TANCATS |
|
|
INTERPRETACIÓ
|
|
CONTINGUT |
SIGNIFICAT DE L’EDIFICI
|
|
|
CARACTERÍSTIQUES : ESTIL
|
|
|
FUNCIÓ ÚTIL I SIMBÒLICA
|
|
|
AUTOR, MODELS I INFLUÈNCIES
|
|
|
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
|
|
Tag Archives: Afegeix una etiqueta
ACTIVITATS: ARQUITECTURA GREGA
1.- Defineix els segënts conceptes:
– Mètopa :
– Opistòdom :
– Àbac :
– Capitell :
-Acròpolis:
– Acrotera:
– Fust :
– Tríglif :
– Frontó :
– Orquestra:
2.- Respon les següents preguntes:
– Quina era la funció principal dels temples grecs? De quin material es construïen els temples abans del s. VII a C ?
– Quines són les tres parts en què es divideix el temple grec?
– Quin nom reben els temples de planta circular?
– Fixa’t en l’esquema i relaciona els números amb els noms dels elements corresponents. A quin ordre arquitectònic pertany aquest esquema? Situa’l cronològicament.
Context històric del Barroc
EL BARROC
Context històric:
L’Art Barroc cal situar-lo dins el context històric de la crisi del segle XVII a Europa. Una crisi econòmico-social degut a males collites successives que provocaren fam i grans mortalitats produïdes per epidèmies o pestes. Una crisi política i religiosa encapçalada per les lluites entre catòlics i protestants i els monarques absoluts que volen imposar-se al poder del Papa. En general, la burgesia pren partit a favor dels reis i en contra dels nobles i eclesiàstics que defensen el Papa.
Per tant en aquest context de crisi , la societat ha perdut l’optimisme, la confiança en l’home, en la raó, la ciència i en el progrés de la humanitat que caracteritzava el Renaixement, que és substituït per un pessimisme, una pèrdua de confiança en l’home que no es veu capaç de resoldre els seus problemes sense l’ajut de Déu.
L’Art Barroc neix d’una espiritualitat, és un art religiós, vinculat a Roma, els Papes i que defensa les noves normes de la Contrarreforma Catòlica contra el protestantisme sorgida al Concili de Trento.
L’Església , amb el nou estil, busca impressionar, emocionar, acollir al poble, fer propaganda de la fe catòlica que ha triomfat sobre els protestants. Vol despertar entre el poble una devoció, un fervor religiós que el reconforti de les seves angoixes, els seus dubtes i l’ajudi a superar la por a la mort, tan freqüent entre ells. És per tant un art teatral. Aparatós, exagerat, dramàtic, fastuós, recarregat que busca la fascinació i l’admiració del poble.
Característiques generals:
– Neix a Roma i es desenvolupa entre els països catòlics: Itàlia, Espanya, França.
– És un art dinàmic, busca el moviment , la tensió a traves de les línies corbes, ondulades, diagonals.
No és un art harmònic, equilibrat o proporcionat com el del Renaixement, sinó desproporcionat, monumental, gegantí i exagerat.
– És un art Passional, que busca despertar sentiments, devoció, patetisme, per tant no és un art racional com el del Renaixement.
– Destaca per la teatralitat, l’il·lusionisme, els jocs de llum i penombres que creen clarobscur.
– Decoració recarregada, fastuosa on es barreja arquitectura, escultura i pintura (Horror vaqui)
En Arquitectura : destaca la monumentalitat dels edificis, l’ús de columnes gegantines, frisos ondulats, façanes corbes i amb decoració recarregada.
En Escultura destaquen les figures naturalistes, exagerades, dinàmiques, la captació de moments fugaços, la teatralitat, els rostres patètics, dramàtics, desencaixats, gestos aparatosos, molt expressius, jocs de llum (clarobscur), contrastos entre volums i buits.
En pintura: predomina el color sobre el dibuix, les perspectives aèries, llums simbòliques, clarobscur, composicions obertes, Horror vaqui, teatralitat, patetisme.
Els gèneres més importants són els religiosos i mitològics
La darrera fase del Barroc s’anomena Rococó, es desenvolupà sobretot a França a principis del s. XVIII i es caracteritzà pel recarregament decoratiu dels interiors i la pintura aristocràtica i simbolista.Context històric de la pintura barroca holandesa i flamenca
Context històric del Barroc holandés i Flamenc
Vàlid per l’obra de Vermer (Vista de Delf), l’obra de Rembrandt (la lliçó d’anatomia del doctor Tulp) i de Rubens (Les tres Gràcies).
La pintura holandesa i flamenca cal situar-les dins la situació política europea del nord d’Europa. Les guerres de religió entre catòlics, protestants, calvinistes van concloure al segle XVII amb la partició dels Països Baixos que fins ara incloïen la zona d’Holanda i Flandes (l’actual Bèlgica).
Holanda , calvinista, va aconseguir la independència, mentre que Flandes, catòlica, va restar sota la submissió de la Corona Hispànica de Felip II. Per aquest motiu les característiques de l’estil de la pintura flamenca seran les pròpies dels països catòlics: teatral, exuberant, de colors intensos i formes contundents i dinàmiques. En canvi Holanda, convertida majoritàriament al Calvinisme, la versió més puritana del protestantisme, prohibia el culte públic a les imatges religioses, d’aquí l’absència de temes mitològics. Aquesta prohibició va portar als artistes a buscar altres temes: paisatges, retrats, natures mortes, escenes costumistes, que van tenir mol d’èxit entre la nova classe ascendent burgesa.
La riquesa d’Holanda va ser deguda a la seva tradició mercantil, les seves manufactures de luxe que eren venudes arreu d’Europa. Gràcies a la seva independència política va poder continuar el seu creixement econòmic que va enriquir la seva burgesia. En canvi Flandes va continua amb una economia agrarista, en mans d’una noblesa catòlica, lligada a la Corona Hispànica.
Context històric del Barroc espanyol
(Vàlid per les obres de Velàzquez i Murillo)
El segle XVII se situa en un context de crisi generalitzada. Una crisi econòmica i social (males collites, fam, epidèmies, morts) i crisi política i religiosa (oposició entre catòlics i protestants). Holanda se separa de la Corona espanyola i s’apropa a l’Anglaterra anglicana, mentre que les monarquies catòliques, com l’espanyola i la francesa, han d’obeir les directrius del Papa a Roma.
L’ Espanya dels Aústries va començar una etapa de decadència, tot i que continua la colonització americana i manté els seus dominis a Flandes, LLombardia i Nàpols.
Aquesta decadència no es veu reflectida en les lletres i les arts. És el gran segle d’Or espanyol de la literatura i l’art.
El gronxador de Fragonard
Interpretació:
El tema pertany al gènere era costumista i reflexava la vida dissipada, frívola, intranscendent de l’aristocràcia. Es veu una noia es gronxada per un eclesiàstic que l’empeny gràcies a un joc de cordes mentre un noi , estirat a terra la contempla.
Quant al contingut o significat , l’obra és un elogi a l’amor galant i a la frivolitat de la vida aristocràtica. El client que encarregà l’obra: el baró de Saint-Julien li va demanà que pintés a la seva amant en un gronxador empès per un bisbe i amb ell en una situació que pugues veure –li les cames. El tema és presentat d’una manera subtil, eròtic i elegant. A més volia fer referència a l’amor femení, canviant i voluble, que com un gronxador ara es decantava per un o per un altre.
Anava destinat a la noblesa que pertanyent a l’Antic Règim que es divertia buscant el significant simbòlic de l’obra, contemplant la bellesa del quadre, buscant jocs de paraules i missatges ocults.
El gronxador de Fragonard reflecteix el bon viure de l’aristocràcia del s. XVIII. Un món fictici, de vida frívola, superficial que no se n’adonava de la situació desesperada del poble, fins que va esclatar la Revolució Francesa.
L’obra pertany a l’estil “Rococó”, un art que exaltava el luxe, que reflectia el benestar aristocràtic i on s’havia de transmetre la sensualitat, el refinament i la delicadesa dels seus ambients. Va néixer a França al s. XVIII i la Rev. Francesa (1789) n’assenyalarà el final. Es demanava una pintura frívola, sensual, eròtica, colorista i de temes intranscendents com l’amor galant, les festes, els nus femenins, mitologies amoroses, retrats…
Jean Honoré Fragonard es va formar entre els pintors barrocs francesos (Chardin, Boucher). Va viatjar a Itàlia on va admirar mal pintor Tiepolo (rococó italià). Va pintar temes històrics, escenes mitològiques i temes galants amb un toc picant i eròtic. Destaca per la pinzellada espontània i els colors suaus i alegres. Després de casar-se va optar per una línia més moralitzadora. Després de la Rev. Francesa va caure en l’oblit.
La seva funció útil era estètica, havia de servir per decorar els salons aristocràtics. També tenia una funció simbòlica, contenia un missatge ple de símbols que s’havia de descobrir i per tant havia de servir d’entreteniment per a una aristocràcia indolent.
L’obra de Fragonard s’inspira en el barroc francés – Chardin, Watteau, Boucher i s’especialitza en el rococó: amor, naturalesa, paisatge, sofisticació, frivolitat, galanteria. Fragonard no va saber adaptar-se al nou gust de l’estil neoclàssic. Va ser redescobert i valorat pels impressionistes sobre els que va influir amb les seves pinzellades ràpides, cremoses i espontànies.
Pel que fa al context històric, els límits cronològics de l’estil Rococó són francesos, perquè va ser a França on va néixer i des d’ on es va difondre arreu de l’Europa aristocràtica de l’ Antic Règim. Tradicionalment s’ha considerat que la mort de Lluís XIV (1715) marca l’ inici del Rococó i que la Revolució Francesa n’assenyala el final.
Políticament es defineix pel Despotisme Il·lustrat, noves formes de pensament racional i la disminució de la influència religiosa entre l’aristocràcia que fa disminuir la demanda d’obres religioses en benefici de les laiques. L’art era un fort reflex de les formes de vida aristocràtiques de l’Antic Règim que va quedar escombrat per la Revolució Francesa i la resta de revolucions liberals, que abolí tots els privilegis de què havien gaudit fins aleshores.
Nens menjant raïm i meló. Murillo
Bartolomé Esteban Murillo. Video
La iconografía d’ aquesta obra ens presenta a dos nens del carrer, vestits amb parracs i descalços, menjant raïm i meló sense preocupar-se de res més. Malgrat l’estat de pobresa que desprenen, sols i desprotegits, se’ls veu feliços pel fet d’ haver aconseguit menjar. Aquesta obra pertany al gènere costumista.
Pel que fa al significat l’escena representa l’ extrema pobresa de les classes més humils de l’Espanya del Barroc. A principis del s. XVII, Sevilla era un centre mercantil importantíssim gràcies al comerç amb les colònies espanyoles a Amèrica. Malgrat tot això, la crisi econòmica que afectà a Espanya durant les primeres dècades del s. XVII motiva un retrocés considerable en l’ economia sevillana. La manca d’aliments que provocà la crisi unit a la pesta (1649) va reduir la seva població a la meitat i va deixar les classes populars en l’ extrema misèria. Aquest obra n’és un fidel reflex.
Pel que fa a l’ estil Aquesta obra pertany al barroc espanyol basat en les influències del tenebrisme i naturalisme de Caravaggio . És tracta d’un art dinàmic, passional que busca emocionar i impactar l’espectador amb teatralitat gràcies als jocs de llums efectistes.
Murillo sap plasmar la pobresa amb realisme però d’una manera dolça, afectuosa, fixant-se sobretot en els nens per ser els més fràgils i desprotegits de la societat, però
sempre els representa en els seus moments més feliços, quan mengen o es diverteixen.
Bartolomé Esteban Murillo va ser el pintor més rellevant del Barroc espanyol, a nivell internacional. Va esdevenir el pintor més important de Sevilla desplaçant a Zurbarán. Va crear, juntament amb altres pintors, una Acadèmia de pintura a Sevilla de la que va ser el primer president. Les seves pintures de Verges Immaculades, de nens pobres van estendre la seva fama per tota Europa. La seva clientela en aquesta primera època estava formada per la burgesia comercial , l’aristocràcia sevillana i la comunitat eclesiàstica de la ciutat. Posteriorment va passar a ser pintor de la Cort real a Madrid i passar a tenir fama internacional.
La funció útil del quadre és estètica, per decorà el saló d’algun Palau de la ciutat. També té una funció simbòlica didàctica, plasmar amb el nou llenguatge pictòric del barroc la realitat del moment, la pobresa dels sectors populars, sense fer-ne una crítica social.
Murillo rep influències clares del naturalisme i la llum tenebrista de Caravaggio. Els colors brillants i pinzellada solta es heretada de la pintura veneciana (Ticià). L’obra de Murillo va tenir molts seguidors entre els pintors sevillans i europeus, sobretot a Anglaterra al s. XIX,( Reynolds).
Altres obres de Murillo:
La lliçó d’anatomia del professor Tulp
La lliçó d’anatomia del professor Tulp” de Rembrandt
Interpretació:
Pel que fa a la iconografia l’obra recull el moment en que el professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver per tal d’explicar als seus acompanyants el funcionament dels tendons del braç. Pertany al gènere costumista i de retrat en grup.
Pel que fa al significat la “Lliçó d’anatomia del professor Tulp” es basa en un fet real: el doctor Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitza una lliçó pública d’anatomia amb el cadàver d’un penjat. Va ser un gran esdeveniment, ja que l’ Ajuntament només cedia un cos humà un cop a l’any, de manera que els cirurgians havien d’aprendre l’ofici a partir de llibres o amb mostres conservades. Molt probablement el mateix Rembrandt va assistí a la lliçó.
Quant a l’estil, Rembrandt és el gran pintor barroc que se centra en les accions humanes, i per això prefereix els temes costumistes o retrats als mitològics. Va ser un gran admirador de Caravaggio del qual incorporà a les seves obres el tractament tenebrista de la llum i el naturalisme dels seus personatges. Com tota la pintura barroca predomina la forma pictòrica, els colors càlids, llums simbòliques i perspectives aèries. El Barroc és un art dinàmic, passional, teatral que busca impressionar.
Rembrandt va ser un pintor i gravador. Està considerat un dels artistes més innovadors i excepcionals de tots els temps. Després d’una etapa d’aprenentatge es va instal·lar a Amsterdam on va iniciar la seva dècada d’or com a gran pintor. Destaquen els seus retrats individuals i en grup, els seus autoretrats i pintura de gènere religiós i costumista. Entre les seves obres destaquen: “La ronda nocturna” i “El davallament de la creu”.
El receptor del quadre va ser la corporació de cirurgians d’ Amsterdam per exposar-la en la seva seu social. En general les obres de l’artista eren comprades per burgesos enriquits -mercaders i artesans- que entenien i valoraven l’art. Els retrats en grup eren un gènere que proporcionava bons ingressos als pintors en una zona on ni l’ Església i la Casa reial exercien un paper de mecenes d’art. Finalment, la funció útil era estètica destinada a decorar la seu social del gremi dels cirurgians. I la funció simbòlica era commemorativa, per immortalitzar els cirurgians que havien assistit a l’ important esdeveniment.
Rembrandt va ser un seguidor fidel de l’obra de Caravaggio, a través de pintors holandesos que havien viatjat a Roma, ja que ell no va conèixer la seva obra directament. De Caravaggio va rebre grans influències, sobretot pel tractament tenebrista de la llum, el naturalisme dels seus personatges i el dramatisme escènic.
Influirà sobre artistes com Goya i sobre els pintors romàntics del s. XIX com Delacroix.