LA RENAIXENÇA

LA RENAIXENÇA

  1. Romanticisme, Realisme i Naturalisme (i costumisme)

Al llarg del segle XIX, a tot Europa se succeiran tres moviments artístics i literaris: el romanticisme, el realisme i el naturalisme.

Pel que fa al romanticisme, va ser un moviment d’arrel nacionalista que, en potenciar allò que cada grup nacional té de diferent respecte d’altres, originarà, en el cas dels territoris de parla catalana, el moviment de la Renaixença.

  • El romanticisme

Va ser un moviment d’arrel nacionalista, que recuperà i potencià les tradicions populars en tant que representatives de “L’ànima del poble”, i que tant en el seu vessant més conservador com en el seu vessant més liberal va presentar les característiques següents:

  1. Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l’estètica neoclàssica del segle XVIII
  2. Defensa de la llibertat de l’artista i de l’originalitat de l’obra d’art.
  3. Reivindicació de la lletjor, l’horror o el grotesc com a valors estètics.
  4. Incorporació de la barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa obra.
  5. Predomini del sentiment sobre la raó.
  6. Exaltació d’un cert sentiment nacionalista o patriòtic, relacionat amb la recuperació de llegendes, de tradicions o en l’ambientació medieval.
  7. Presència ocasional de l’exotisme o l’aventura en determinades obres, i de la transgressió de la llei o la conducta antisocial en els seus protagonistes.

1.1.1.- Autors Mary Shelley, Víctor Hugo, Walter Scott, Espronceda, Larra.

1.2 El Realisme: característiques, obres i autors.

Va ser un moviment centrat sobretot en la novel·la i que va pretendre reflectir la societat del seu temps, enfront de l’evasió cap al passat que sovint implicava el romanticisme.

Cal destacar autors com Tolstoi, Flaubert, Dostoievsky, Galdós, Clarín… i, com no, Narcís Oller.

El realisme va tenir com a conseqüència el naturalisme,moviment creat pel francès Émile Zola amb dos objectius bàsics: d’una banda, retratar la vida de les classes socials més desafavorides i, de l’altra, constituir el reflex literari de les teories deterministes, segons les quals els humans vivim condicionats tant per l’herència biològica com per la influència del medi.

1.2.1 El costumisme és un “moviment” literari inclòs en el realisme que es diferencia del primer en el fet que els autors pretenen deixar constància d’un món que, amb l’arribada de la revolució industrial, s’acaba. Cal destacar, en literatura catalana, autors com Robert Robert…

  1. LA RENAIXENÇA

S’entén per Renaixença el moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana; i, en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu.

Aquests objectius implicaven la superació dels 3 segles anteriors (decadència!) i el retrobament amb la gran literatura de l’edat mitjana. Val a dir, però, que el moviment fou, abans que res, polític: va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta d’Espanya (més agrària i menys industrial).

2.1 Personatges i institucions

Amb alguns precedents del segle XVIII (Josep Pau Ballot…) es considera que la Renaixença es va iniciar l’any 1833 amb la publicació del poema La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (a la revista El Vapor).

El moviment fou impulsat per erudits i historiadors: Antoni Puigblanch, Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors… A mig segle XIX ja s’identifiquen amb la Renaixença institucions com l’Acadèmia de Bones Lletres, la Universitat de Barcelona… o alguns sectors de l’església com el bisbe Torras i Bages. Tot això féu possible l’aparició de gramàtiques, diccionaris…

Allà on la Renaixença assolí més projecció popular fou amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona a partir de 1859 (plataforma de creació literària en llengua catalana que enllaçava amb el certamen del segle XIV creat a Tolosa de Llenguadoc). Els grans autors de la Renaixença (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Narcís Oller) van ser premiats en el certamen en els inicis de les seves carreres literàries.