LA CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

L’ús de la llengua no es circumscriu al que prescriu la normativa com a codi lingüístic. Hi ha molt elements lingüístics que so?n fora de la normativa (p. ex.: dins el llenguatge col·loquial) i alhora tots els elements de !a normativa no sempre són usats habitualment. Però un text, mi?mínimament formal, que contravingui el que prescriu la normativa, e?s considerat inadequat. Així, I’ús de vulgarismes (propis del Ilenguatge col·loquial) o de barbarismes (elements lingüístics estranys a la pròpia Ilengua que actuen com a interferències; són propis en situacions de substitució ling.) no és adequat en els usos formals. En el cas català qui fixa la normativa és I’IEC. Hi ha Ilengües que no tenen un codi normatiu (angles).

La normativa es divideix en quatre nivells de descripció de l’’idioma:

morfologia: aspectes com el gènere i el nombre, les conjugacions verbals…
sintaxi: ordre de les paraules, combinació d’elements, estructures oracionals, pronominalització…
semàntica: atribució del significat
ortografia: correspondència de sons i Iletres